Enmig d’una crisi econòmica com l’actual arran de l’expansió del coronavirus, analitzar els salaris i el cost de vida cobra una gran rellevància. I més quan Espanya és l’economia de la zona euro que més n’està patint les conseqüències pel que fa a producte interior brut (PIB) i ocupació, segons les dades publicades per Eurostat, l’agència d’estadística de la Comissió Europea.
Així, en taxa interanual, el PIB espanyol del segon trimestre es va contraure un 22,1 %. Es tracta del retrocés interanual més gran de tota la sèrie. A més, Espanya es va situar al capdavant de tota la Unió Europea pel que fa a pèrdua d’ocupació en termes absoluts, amb una caiguda d’1,52 milions de persones ocupades entre abril i juny, fins a situar-se en 18.607.300,23 en el registre de persones ocupades, cosa que representa una variació de -1.073.999,94 persones en comparació amb el primer trimestre de l’any.
Paradoxalment, el salari mitjà espanyol no havia estat mai tan alt. Així ho certifica l’últim informe d’Adecco sobre el mercat laboral, en què es fa palès que en el segon trimestre de l’any el sou mitjà va assolir els 1.700 euros mensuals (pagues extraordinàries, hores extres i altres conceptes exclosos), un nou màxim històric.
No obstant això, el ritme de creixement s’ha alentit. Respecte d’aquesta qüestió, si bé l'increment interanual de l’1,5 % és el dotzè consecutiu, contrasta amb la pujada del 2,2 % anterior. És més, malgrat que és un augment que continua sent significatiu, és més moderat que el dels darrers cinc trimestres anteriors.
En termes anuals, des de 2011 i fins a 2018, només hi va haver un any en què el salari brut mitjà va créixer almenys l’1 %, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest any, el salari mitjà va créixer un 2,9 %, quan, després de l’esclat de la crisi del 2008, la millora va ser, de mitjana, del 0,7 %. De fet, l’any 2016 va experimentar una caiguda del 0,6 %.
Cal destacar que la crisi econòmica actual no és financera, com ho va ser la de fa dotze anys, per la qual cosa algunes companyies, especialment les grans, estan afrontant aquesta situació amb més liquiditat que aleshores.
Com afecta la butxaca l’augment del salari mitjà
Ara bé, aquest augment del salari mitjà es reflecteix en el poder adquisitiu dels ciutadans? Per respondre a aquesta pregunta, cal fixar-se en l’índex de preus de consum (IPC) o, en altres paraules, en quant valen els productes i els serveis.
El mes d’agost l’IPC es va situar en el -0,5 %, enfront del -0,6 % de juliol, principalment, a causa de l’encariment de l’electricitat. Amb aquesta dada, la inflació encadena cinc mesos en taxes negatives, és a dir, reflecteix una caiguda continuada dels preus, una situació que, a priori, augmenta el poder adquisitiu de les persones, ja que calen menys diners per fer front al cost de la vida.
Et pot interessar: Com ha impactat la pandèmia en l’estalvi de les famílies espanyoles
En aquest sentit, el poder de compra del salari mitjà a Espanya s’ha incrementat un 1,5 % en els dos últims anys (des del segon trimestre de 2018 fins al mateix període de 2020), cosa que equival a que l’assalariat mitjà té, al cap d’un any, 311 euros més a la butxaca dels que tenia fa dos anys. Aquesta xifra contrasta amb la registrada fa un any, quan perdia un 0,5 %, uns 133 euros menys.
Això sí, s’ha de veure com evoluciona l’impacte de la pandèmia en els salaris. El mes de maig, la consultora Ceinsa ja preveia que els salaris totals s’ajustarien, tenint en compte que hi haurà poques contractacions, entre un 8 % i un 13 % per a càrrecs directius i entre un 2 % i un 4 % en càrrecs no directius.
D’altra banda, resta en suspens saber què passarà amb la pujada del salari mínim interprofessional. El mes de febrer, el Govern espanyol ja en va aprovar la pujada fins als 950 euros, cosa que implica un augment del 5,5 % sobre la quantia de 2019. No obstant això, es deixava la porta oberta a futurs increments. Així, a l’inici de l’any, el Govern mantenia l’objectiu de pujar el salari mínim fins a assolir el 60 % del salari mitjà, uns 1.200 euros, en aquesta legislatura. Però els efectes de la pandèmia l’han portat a replantejar-se una nova pujada el proper any.
Què passa per comunitats
En una radiografia per comunitats autònomes, la de Madrid (2.017 euros), el País Basc (1.994 euros) i Navarra (1.866 euros) lideren els sous mitjans nominals més alts d’Espanya. A l’altra banda de la balança se situen Extremadura (1.384 euros), Múrcia (1.455 euros) i Canàries (1.460 euros). Aquest últim territori és l’únic que no ha experimentat un augment de les xifres en el segon trimestre. Així, la comunitat madrilenya, que ha protagonitzat un creixement interanual del 2,2 %, no només és la que compta amb un salari més alt, sinó que ha obert més la bretxa respecte del País Basc en quinze anys.
D’altra banda, Galícia és la comunitat que presenta un augment més gran, del 3,3 %, cosa que fa pujar el sou mitjà fins als 1.568 euros, i se situa així en la part mitjana de la classificació. Per la seva banda, Catalunya i Astúries superen la mitjana espanyola amb 1.793 euros i 1.714 euros, respectivament, mentre que a Cantàbria i les Illes Balears les xifres se situen en 1.637 euros i 1.616 euros, en cada cas.
A la resta del territori, els aragonesos cobren, de mitjana, 1.590 euros; a La Rioja, 1.548 euros; a la Comunitat Valenciana, 1.545 euros; a Castella i Lleó, 1.525 euros; a Andalusia, 1.511 euros, i a Castella-la Manxa, 1.503 euros.
Quant al poder adquisitiu de la ciutadania, totes les autonomies protagonitzen creixements respecte del segon trimestre de 2018, tot i que són molt dispars. I és que hi ha cinc regions (Galícia, la Comunitat Valenciana, Navarra, la Comunitat de Madrid i Aragó) on l’increment equival a més de 400 euros anuals de millora. En destaca principalment Galícia, amb un augment de 742 euros.
Molt allunyada d’aquesta fotografia hi ha Múrcia, on l’increment de la capacitat de compra és de 45 euros respecte de fa dos anys. Canàries i Castella-la Manxa també se situen per sota dels 100 euros.
Et pot interessar: Barcelona i Madrid figuren entre les 100 ciutats més cares del món
Espanya, a mitja màquina a la Unió Europea
Malgrat el creixement del sou mitjà, Espanya continua a la meitat de la taula en la comparativa amb els salaris mitjans dels països de la Unió Europea (en aquest cas, la comparativa es fa amb el 2019 davant la falta de noves dades).
D’aquesta manera, el sou mitjà espanyol, que el 2019 va ser de 1.694 euros, va ser un 22 % inferior al de la mitjana europea, que se situava en 2.172 euros. En destaquen Luxemburg i Dinamarca, amb més de 3.000 euros mensuals, mentre que països com Alemanya, Holanda, Irlanda i Àustria superaven els 2.700 euros.
Et pot interessar: Espanya, quart país d’Europa amb més inversió estrangera directa
D’altra banda, hi ha fins a quinze països amb xifres inferiors a les d’Espanya, principalment els de l’est. En aquest sentit, a Bulgària, Romania, Letònia i Hongria, el salari mitjà era de 481 euros, 681 euros, 694 euros i 723 euros, respectivament. Aquestes xifres es tradueixen, per exemple, en que els diners percebuts per un treballador mitjà búlgar al cap d’un any eren similars als que cobrava un espanyol en tres mesos i mig.
Al mateix temps, per cobrar el mateix que un assalariat mitjà romanès en un any, l’espanyol necessitava treballar poc menys de cinc mesos. Contràriament, un ciutadà espanyol havia de treballar vint mesos per tenir uns ingressos similars als que rebia un assalariat mitjà alemany en un any.
Et pot interessar: La UE post-COVID-19 camina cap a una integració real o un marc més local?
