Complir amb les obligacions tributàries pot suposar una quantitat tan ingent de tasques que, en alguns casos, pot donar lloc a errors. És el que passa, per exemple, si es paga un mateix impost dues vegades o si alguna factura es queda sense deduir. Per a això, el sistema tributari espanyol disposa d’una eina, la devolució d’ingressos indeguts, per mitjà de la qual l’obligat tributari sol·licita la devolució dels deutes tributaris (estatals, locals o de tributs autonòmics cedits) que s’hagin ingressat indegudament al Tresor. En aquests casos, la quantitat a retornar és la suma de l’import ingressat indegudament més l’interès de demora vigent durant el període, calculat sobre les quantitats ingressades indegudament i les costes satisfetes si hi hagués hagut un procediment de constrenyiment.
Fins ara, el dret a sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts prescrivia al cap de quatre anys comptats a partir de l’endemà del dia en què es feia l’ingrés. Així, la prescripció és un requisit imprescindible per protegir la seguretat jurídica. I, a més, és extintiva, de manera que el transcurs del termini de quatre anys extingeix el dret (els drets no prescriuen, l’única cosa que s’extingeix són les obligacions), tant de l’Administració com dels obligats tributaris.
No obstant això, l’última sentència del Tribunal Suprem, de l’11 de juny passat, reinterpretava l’aspecte extintiu de la devolució d’aquestes despeses, i introduïa la doctrina de l’actio nata i la necessitat de dur a terme una regularització íntegra. Aquest concepte, tal com se’l coneix en dret, implica determinar que el dies a quo en què comencen a comptar els terminis de prescripció es computarà a partir del moment en què pugui exercitar-se l’acció de la qual es tracti. És a dir, que el dret a sol·licitar la devolució d’aquests ingressos pot sorgir no quan s’efectua l’ingrés, sinó quan el contribuent té coneixement que aquest era indegut.
Per què es poden produir ingressos indeguts al Tresor?
La Llei general tributària estableix que l’obligat tributari pot sol·licitar la devolució dels deutes tributaris sempre que s’hagi produït una duplicitat en el pagament dels deutes tributaris o sancions; quan la quantitat satisfeta hagi estat superior a l’import que s’hauria d’haver pagat en una autoliquidació o liquidació administrativa.
També es pot donar el cas que s’hagin ingressat quantitats de sancions o deutes tributaris ja prescrits o que ho estableixi la normativa tributària, com pot ser la rectificació d’errors materials, aritmètics o de fet.
Quin és el procediment de devolució dels ingressos indeguts?
El primer pas per a la devolució és la declaració de la seva existència, és a dir, s’ha de declarar que s’ha produït un ingrés indegut. Posteriorment, s’iniciarà el procés d’execució de la devolució, que podrà fer-se o bé a instàncies de la persona interessada adreçant la sol·licitud a l’òrgan competent per resoldre amb totes les dades (nom, NIF, domicili de la persona interessada, òrgan davant del qual es formula la sol·licitud, identificació de l’ingrés, justificació de l’ingrés indegut, etc.), o bé d’ofici.
En aquesta segona opció, s’haurà de notificar a la persona interessada l’acord d’iniciació i, si l’Administració tributària té les dades suficients per fer la proposta de resolució, el procediment es podrà iniciar mitjançant la notificació d’aquesta proposta perquè la persona interessada presenti les al·legacions i els documents que consideri convenients.
En qualsevol cas, el recurs o la sol·licitud de devolució es pot fer per mitjà de la pàgina web de l’Agència Tributària, i aleshores Hisenda té un termini de sis mesos per emetre una contestació.
Qui té dret a sol·licitar-la?
Les persones que tenen dret a iniciar el procediment de devolució d’ingressos indeguts i a beneficiar-se’n són, d’una banda, els obligats tributaris i els subjectes infractors que hagin efectuat ingressos indeguts al Tresor, com també els seus successors. D’una banda, també poden demanar-ho les persones o entitats que hagin suportat la retenció o l’ingrés a compte repercutit quan considerin que ha estat indegudament. En aquest cas, la devolució serà procedent quan l’import de la retenció o l’ingrés a compte declarat hagi estat deduït en una autoliquidació o liquidació de l’Administració tributària.
Et pot interessar: Inversions i impostos
També hi tindran dret les persones o entitats que suportin la repercussió quan l’ingrés indegut sigui de tributs en els quals hi ha una obligació legal de repercussió (com pot ser l’impost sobre el valor afegit). En aquest cas, la devolució només serà procedent quan concorrin els requisits següents: que la repercussió de l’import del tribut s’hagi efectuat mitjançant factura o document substitutiu; que les quotes repercutides indegudament hagin estat ingressades; que les quotes repercutides indegudament la devolució de les quals se sol·licita no hagin estat retornades per l’Administració tributària a qui es van repercutir o a un tercer; que l’obligat tributari que hagi suportat la repercussió no tingués dret a la deducció de les quotes suportades.
