El coronavirus (COVID-19) ha donat una treva al medi ambient. Aquesta crisi ha deixat imatges que no havíem vist mai abans. La natura s’ha anat obrint pas i, mentre els humans estem confinats a les nostres llars, la fauna es mou amb llibertat per tot arreu i la flora creix en indrets on abans trobava traves. L’aturada econòmica s’ha vist reflectida en una millora del medi ambient i, de fet, una de les primeres conseqüències ha estat la disminució de les emissions amb efecte d’hivernacle. Tanmateix, es mantindran aquests nivells quan es produeixi la reactivació econòmica?
L’Agència Espacial Europea (ESA) ha assenyalat que s’han observat fortes reduccions de concentracions de diòxid de nitrogen (NO2) en algunes de les grans capitals europees, entre les quals hi ha Madrid. El tancament dels comerços, el teletreball i la disminució d’un 60 %, aproximadament, dels vols nacionals i internacionals han provocat la caiguda del transport i, per consegüent, de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. La contaminació atmosfèrica de les ciutats, sobretot la derivada dels òxids de nitrogen i de les partícules en suspensió produïdes pels motors dels cotxes, s’ha reduït de manera notable. Paral·lelament, s’han reduït els abocaments contaminants a les xarxes de clavegueram, donada l’escassa activitat de les indústries, cosa que ha disminuït la pressió sobre les estacions depuradores d’aigües residuals i de generació de residus industrials, entre moltes altres.
La Xina va per davant i ja va decretar el confinament a la regió de Hubei el 23 de gener. De fet, durant el mes de febrer, la mitjana de dies sense contaminació atmosfèrica en aquesta regió va augmentar en gairebé un 22 %, segons va publicar el Ministeri d’Ecologia i Medi Ambient de la Xina. La caiguda dels nivells de NO2 es va fer palesa en les imatges satèl·lit de la zona facilitades per l’ESA i la NASA durant el confinament, cosa que demostra els efectes nocius de l’activitat industrial sobre el planeta. Ara com ara, la situació s’està començant a revertir i ja s’observen concentracions de gasos contaminants, atès que l’activitat industrial s’ha reprès.
Possible efecte rebot
Manuel Pulido García, consultor, expert en medi ambient i professor a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), reconeix que, encara que el virus ha beneficiat col·lateralment el medi ambient, els seus efectes seran efímers. Es mostra pessimista davant la possibilitat que els nivells de contaminació es mantinguin baixos quan la indústria i el transport recuperin el seu espai, perquè creu que l’activitat industrial serà més laxa amb les mesures ecològiques dutes a terme abans d’aquesta crisi. “Malauradament, quan comencem a reactivar-nos, la difícil situació econòmica pot portar algunes empreses a deixar la inversió en la protecció del medi ambient en un segon pla”.
Les normatives governamentals, tant l’espanyola com l’europea, encaminades a la descarbonització i a la reducció d’emissions de gasos contaminants —almenys en un 20 %— per a l’any 2030, estaven obligant les empreses a revisar la seva política ambiental abans de l’aturada econòmica. Moltes d’aquestes empreses estan adoptant plans potents de sostenibilitat i respecte al medi ambient dins de les seves polítiques de responsabilitat social corporativa. No obstant això, i malgrat les bones dades, l’expert creu que les companyies optaran per tornar a antigues pràctiques menys sostenibles. “Algunes empreses demanaran als governants la desregulació ambiental i la relaxació de les mesures d’inspecció i control mediambiental, amb l’argument de mantenir l’ocupació”, pronostica.
Medidas para minimizar el impacto
Hi ha moltes mesures per minimitzar l’impacte mediambiental una vegada es produeixi la reactivació econòmica. Les polítiques verdes, el suport als sectors amb activitats que desenvolupin models productius descarbonitzats i sostenibles o la promoció de les energies renovables són algunes de les matèries sobre les quals es pot treballar per assegurar una economia més sostenible. A les grans ciutats, es pot afavorir l’ús de mitjans de transport alternatius, per evitar la dependència del transport públic i la utilització excessiva del transport privat. Els governs també poden treballar en infraestructures alternatives, com el carril bici, facilitar les mesures per adquirir vehicles híbrids o elèctrics i fomentar la flexibilitat horària laboral per evitar aglomeracions a les hores punta.
L’economia i el medi ambient no han d’estar renyits necessàriament. Com apunta l’expert, hi ha moltes alternatives que es poden dur a terme per potenciar l’economia verda i, alhora, mantenir nivells altament productius. “Hi ha d’haver un suport als sectors d’activitat que desenvolupin models productius sostenibles; a més, s’ha de potenciar el desenvolupament de sistemes d’estalvi energètic a les empreses i les llars”, assenyala. Així mateix, posa el focus en la importància d’una bona educació verda, que faci veure a les empreses que la inversió en la protecció del medi ambient és rendible i que l’estalvi energètic augmenta els beneficis empresarials.
Et pot interessar: L’impacte del canvi climàtic a l’empresa: finances sostenibles
A causa de les circumstàncies actuals, el teletreball s’ha imposat com una de les grans solucions durant la pandèmia. Aquesta pràctica s’ha demostrat molt valuosa i ha arribat per quedar-se. A més de beneficiar el treballador, i contribuir a la conciliació, és favorable per al medi ambient, perquè fa disminuir la contaminació gràcies a la reducció dels desplaçaments, i també ho és per a l’empresa, ja que permet disposar d’oficines més petites i conté la despesa econòmica i energètica.
Europa, cap a una economia verda
Estem davant d’un canvi de paradigma que afecta l’economia i molts altres aspectes socials. Els països europeus més importants estan impulsant les polítiques verdes i demanen a la Unió Europea que utilitzi el Pacte Verd (European Green Deal) com a punt de partida per a la recuperació econòmica després de la pandèmia. També demanen que no es facin passos enrere en aquesta matèria, com va passar amb la crisi financera del 2008, quan les inversions de les empreses en la protecció del medi ambient van descendir de manera rellevant. En una carta enviada a Brussel·les, ministres de 10 països de la Unió Europea, entre els quals hi ha Espanya, han demanat ampliar les inversions en mobilitat sostenible, energies renovables i innovació perquè les mesures que s’estaven plantejant abans de la crisi continuïn ara.
La cura del medi ambient és una exigència global. No es pot encarar la reactivació sense tenir en compte els aspectes ambientals inherents a qualsevol activitat. És una qüestió de salut i d’economia, dos aspectes que van lligats íntimament i que en aquesta crisi estan més units que mai.
