La pandèmia del coronavirus està suposant un canvi dràstic en el mercat de treball a Espanya i a la resta del món. Els confinaments estrictes van obligar les persones i les empreses a adaptar-se a un escenari desconegut i a implementar mètodes com ara el teletreball en temps rècord o haver de recórrer als ERTO. Això, evidentment, ha tingut un impacte directe en les contractacions. Així ho demostren les dades que recullen que el 2020 la capacitat de les empreses espanyoles de generar noves ofertes laborals es va reduir un 41,9 %, i va arribar a caure un 70 % entre març i maig, els mesos més complicats de l'estat d'alarma.
La crisi sanitària i econòmica ha interromput set anys consecutius de creació d'ocupació al país. Però amb la recuperació ja en marxa, el mercat de treball busca estabilitzar-se en els últims mesos d'aquest any. «La fi de l'estat d'alarma, la campanya de vacunació, l'arribada dels primers ajuts del Fons Europeu Next Generation EU i la reactivació lenta però segura del turisme faran que bona part del futur econòmic es decideixi entre juliol i desembre d'aquest 2021», destaca l’informe Oferta y Demanda de Empleo en España elaborat per Infoempleo i Adecco.
Després de ser el país europeu, juntament amb Itàlia, més colpejat pels primers estralls del coronavirus, el context actual situa Espanya com un dels escenaris més optimistes per a la recuperació. El país rebrà en els propers cinc anys 69.500 milions d'euros com a part del Fons Europeu Next Generation EU. La primera remesa de prefinançament amb 9.000 milions d'euros ja ha estat desbloquejada. Segons el Fons Monetari Internacional (FMI), l'espanyola serà l'economia desenvolupada que més creixerà el 2022, i el país també es situa en les primeres posicions europees en la campanya de vacunació.
S'espera que tot això tingui un impacte directe en el mercat de treball a través d'un repunt que començarà a deixar la seva empremta en el tercer trimestre del l'any. El 40 % de les empreses vol contractar personal nou aquest any, segons l'últim informe d'Adecco. Per la seva banda, el 25 % de les companyies farà algun acomiadament i un 11 % sol·licitarà o ampliarà els ERTO. No obstant això, el pronòstic és molt diferent per als autònoms: tan sols el 3,4 % espera ampliar la seva plantilla.
La Seguretat Social va registrar a finals de juny 447.800 persones en situació d’ERTO. Es tracta del nombre més baix des de la irrupció de la pandèmia. Amb tot, continua imperant la cautela, ja que el 47 % dels empleats veu possible perdre la seva feina aquest any pels efectes de la crisi sanitària i el 50 % dels professionals en recerca activa de feina creu que té poques possibilitats o cap de trobar-ne.
La radiografia laboral de 2020 deixa el 70 % de les empreses amb una pèrdua de poder adquisitiu, mentre que el 24,7 % va mantenir la seva facturació estable i el 5,2 % la va augmentar. Però si l'any passat va ser el del xoc, 2021 es presenta com el de la transformació. Les noves tendències impulsades per la situació derivada del coronavirus han consumat el model híbrid, que combina el treball presencial amb el remot. De fet, el 55 % dels empresaris considera aquest mètode una de les línies claus per sortir de la crisi amb major competitivitat.
També les companyies han començat una transformació digital que s'espera que encara prengui més impuls gràcies als fons europeus. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) espanyol disposa de 4.656 milions d'euros per digitalitzar les petites i mitjanes empreses (pimes), donar suport a la gestió del canvi, la innovació disruptiva i l'emprenedoria digital i la digitalització sectorial.
Els llocs de feina de tecnologia de les comunicacions (TIC) es postulen com un dels més demandats per a la propera dècada. No obstant això, una de les grans preocupacions de les empreses és no trobar personal suficientment qualificat per a les seves tasques.
Pot interessar-te: Captar talent digital: només una de cada sis ofertes de feina troba el perfil capacitat
Segregació per sectors i comunitats
La Comunitat de Madrid, Catalunya i el País Basc són les tres comunitats que generen més ocupació al país i concentren un 55,9 % de tota l'oferta nacional. Juntament amb Andalusia i la Comunitat Valenciana, les cinc regions aglutinen 7 de cada 10 llocs de treball. A l'altre extrem es troben les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, Extremadura i La Rioja.
Els llocs de treball a primera línia van experimentar un repunt durant l'any passat. Per sectors, el comerç i la distribució minorista van liderar el ranking de creació d'ocupació i van concentrar el 9,5 % d'ofertes com ara la gestió de supermercats o l'àmbit dels grans magatzems. El segueix el sector sanitari, que va passar de publicar un 2,6 % de les ofertes el 2019 a un 7,8 % el 2020. També l'ensenyament, els transports i la logística van augmentar les seves demandes. El contrari va passar amb els sectors més castigats per la crisi, com són la restauració i el turisme, que van passar d'encapçalar la taula abans de l'esclat de la pandèmia a encaixar una caiguda de 7,5 punts.
Pot interessar-te: Quins són els sectors que més ocupació creen a Espanya?
