Una piscina infinita al terrat, de les que es confonen amb l’horitzó; un silenciós jardí zen per posar distància respecte al soroll de la ciutat; una sala de cinema on relaxar-se sense sortir de la urbanització… Aquests són alguns exemples dels complements que ofereix la immobiliària ASG Homes en els edificis dels apartaments de luxe d’una de les seves promocions al centre d’Estepona (Màlaga). Uns espais comuns que, en el segment del luxe, sempre han representat un plus a l’hora d’oferir un habitatge: “Tenim una millor comercialització d’aquelles propietats que disposen d’aquests extres respecte a les promocions que no els tenen”, assegura Víctor Pérez, conseller delegat d’ASG Homes.
Després del confinament, aquests espais comuns han passat a ser un valor fonamental a l’hora de decidir-se a comprar una casa o una altra, no tan sols per als més afortunats: jardí, parc infantil, sala de reunions o piscina s’han convertit en àrees comunitàries requerides i molt valorades per la majoria de compradors, cosa que ha fet variar el preu dels habitatges entre un 10 i un 30 %, depenent d’on es trobin. A les zones de l’interior d’Espanya, on predominen les piscines i les zones enjardinades, aquest augment pot ser d’entre el 20 i el 30 %, segons Ignacio Castillo, director de l’Escuela de Negocios Inmobiliarios (EDN), mentre que, a la costa, on aquestes àrees comunes tenen menys pes i fins i tot es renuncia a molts dels espais comuns, la pujada oscil·la entre el 10 i el 15 % del preu total de l’immoble.
En alguns casos, el càlcul de l’increment derivat dels espais comuns en les noves promocions s’estipula a partir de restar metres quadrats a l’habitatge en favor d’aquestes zones. Segons Hortensia Bermejo, sòcia de l’empresa de gestió immobiliària BWRE i professora del màster de Direcció Financera d’ESIC, l’augment pot estar entorn del 5 % per cada 10-15 % de metres quadrats que es redueix l’habitatge. Precisament, el 5 % ha estat el percentatge que ha augmentat el preu de l’habitatge nou al juny, quan es va aixecar l’estat d’alarma, segons el Consell General del Notariat. Els nous immobles acostumen a ser més grans i tenir més serveis comunitaris que els de segona mà dins dels nuclis urbans.
Quins espais són els més comuns?
Manuel Moreno, director corporatiu de la promotora Inmoglaciar, ofereix un barem sobre quins espais comuns solen tenir les comunitats segons el preu de l’immoble. En habitatges de fins a 200.000 euros, hi predominen les piscines i les zones verdes; els apartaments d’entre 300.000 i 400.000 euros solen incloure, a més de les piscines i les zones verdes, àrees de jocs per a nens, mentre que les cases que superen els 500.000 euros ja inclouen piscina per a adults, piscina i àrees de jocs infantils, zones verdes, sala social i sala gurmet, un espai amb cuina per a celebracions.
“La gent ara valora més el seu temps a casa i totes les utilitats que li ofereixen el seu habitatge i la seva urbanització”, apunta Cristina Ontosa, directora comercial de Màrqueting i Atenció al Client de la promotora immobiliària Vía Célere. L’auge del teletreball també ha exercit un paper important en aquest canvi. “La reducció dels desplaçaments ha provocat que una gran part de la demanda s’hagi traslladat del centre dels nuclis urbans a la perifèria, buscant espais més amplis, amb més serveis i amb més zones verdes”, afegeix Ontosa.
Les zones enjardinades s’han convertit en la “joia de la corona” de les urbanitzacions. Són les més habituals a Espanya: es troben en el 33,8 % de les promocions. La seva demanda s’ha incrementat en 8 punts percentuals des que va acabar el confinament i ha passat de l’11 % al 19 %, segons el portal immobiliari Fotocasa. Als jardins els segueixen les habitacions per a bicicletes (24,7 %), els parcs infantils exteriors (21 %), les piscines comunitàries (15,6 %) i les sales d’estudi (11,2 %) com els espais més habituals a les urbanitzacions, d’acord amb el baròmetre de Vía Célere.
“Entre els espais que acostumen a tenir menys representació hi ha les sales de jocs per a nens (en un 7,2 %) i els espais per a celebracions, com la sala gurmet, que de moment només es troba en el 7 % de les promocions a Espanya”, exposa Teresa Marzo, directora general de negoci de Vía Célere. La varietat d’espais comuns és gran: des dels típics trasters fins a horts, piscines cobertes, àrees de coworking, sales d’esdeveniments, gimnasos i, fins i tot, cinemes privats.
És possible un estalvi a llarg termini?
El preu de l’habitatge no marca la quantitat o la qualitat dels espais comuns que ofereixi. “És possible que hi hagi les mateixes prestacions en promocions de rangs de preus molt diferents”, assevera Teresa Marzo. Aquests extres tenen a veure més amb l’exclusivitat de la zona i les necessitats dels propietaris, a més de la disposició de parcel·la. Pot ser que una promoció de luxe no tingui prou terreny per oferir aquests serveis.
En general, “aquestes despeses tampoc no es disparen, atès que s’acostumen a incloure en urbanitzacions que tenen un nombre de veïns elevat. La pujada en el rebut de la comunitat sol rondar els 25 euros al mes de mitjana”, subratlla Víctor Pérez, tot i que la quantitat final dependrà del nombre de zones i de les necessitats de manteniment.
Malgrat que pugui suposar una contradicció per l’augment del preu total de l’habitatge i les despeses de comunitat, fer servir les zones comunes es podria convertir en una manera d’estalviar a les urbanitzacions durant les pròximes dècades. Segons un estudi de Vía Célere, viure en una urbanització equipada amb una varietat de zones comunes pot suposar entre 7.000 i 10.000 euros menys a l’any per a una família composta per dos adults i dos nens. Per què? D’acord amb l’estudi, aquestes xifres serien la despesa mitjana que una família podria destinar a activitats com anar al gimnàs, menjar fora o anar al cinema, entre d’altres. Per a promocions amb piscina i jardí, “l’estalvi per a l’economia domèstica és poc significatiu”, apunta Hortensia Bermejo, d’ESIC.
Més enllà de la piscina d’estiu
A més de la piscina, el parc infantil, el jardí i la sala de reunions i festes, s’han començat a construir espais per a altres activitats, depenent de l’envergadura (i el preu) de cada promoció.
- Gimnàs. Fer esport s’ha tornat una activitat gairebé imprescindible. Reclamat per aquelles persones que no tenen temps d’anar-hi, en algunes promocions no tan sols disposen del típic gimnàs amb màquines, sinó que també tenen una zona extra per a tota mena d’activitats, des de bàsquet fins a zumba o ioga.
- Sala d’estudi. És clau per a famílies amb fills, ja que els nens hi poden fer els deures o rebre classes particulars.
- Espais de coworking. Inspirats en els espais que omplen antigues naus industrials a les ciutats des de fa uns quants anys. Per teletreballar i no ocupar part de la casa.
- Wifi. Encara que es tracta d’un servei i no pas d’una zona comuna, a les promocions més exclusives es comença a oferir.
- Hort. Normalment s’instal·la en jardins o en terrats i s’ha convertit en un extra que reforça les relacions veïnals, a més de fomentar l’educació mediambiental entre els nens. També és interessant perquè redueix les emissions de CO2.
- Solàrium i piscina al terrat. No semblen res nou, tot i que sí que ho és la ubicació quan l’espai escasseja. Són demandats sobretot si el pis està al centre de la ciutat. “Als afores podrien ser bàsics, però aquí prenen una importància especial”, apunta Víctor Pérez.
- Sala gurmet. Es tracta d’un concepte diferent de l’espai que fins ara s’utilitzava per celebrar aniversaris infantils. Acostuma a estar equipada amb cuina i mobiliari i serveix per muntar sopars o dinars o per celebrar un esdeveniment.
- Habitació per a convidats. Acostuma a ser una habitació o un petit apartament totalment equipat per allotjar-hi els convidats dels propietaris.
- Piscina coberta. És un espai només a l’abast dels habitatges de superluxe, pel seu alt cost en instal·lació i manteniment. “Malgrat això, és una opció valorada en ciutats d’interior, no pas en urbanitzacions de costa”, apunta Pérez.
- Cinema. Una sala equipada amb una pantalla de grans dimensions per projectar-hi no tan sols pel·lícules, sinó també esdeveniments esportius.
