Els avenços en tecnologia han fet possible la comunicació amb qualsevol persona i des de qualsevol lloc en temps real. Les comunicacions, els béns, les mercaderies i els materials viatgen al voltant de la terra, fins a gairebé qualsevol punta, sense més complicació. Aquest és l’entorn de facilitat que s’ha vist potenciat i accelerat necessàriament per la crisi sanitària i en el qual els negocis han de saber moure’s, i no tan sols les grans multinacionals, sinó també les petites i mitjanes empreses, que han de ser competitives, innovadores, ràpides en els seus processos i eficients en la gestió.
De l’última crisi econòmica hem après que les empreses que no saben adaptar-se i competir no sobreviuen a la duresa dels temps actuals, ni a la escassetat de finançament. En aquest sentit, fer-se més fort en tots els aspectes no sempre és possible sense ajuda, per la qual cosa cobra molt sentit la possibilitat de col·laborar per enfortir-se davant d’una determinada situació o projecte.
Pot interessar-te: Les lliçons de la crisi de 2008 que avui són clau per als empresaris
L’economia col·laborativa, el model que ja ens va ajudar a sortir d’una crisi
Arran d’això, el 2008, es va començar a entreveure un moviment que es va consolidar el 2010, amb la publicació del llibre What’s Mine Is Yours: The rise of Collaborative Consumption. Amb ell, el model de l’economia col·laborativa es va començar a posicionar com un model horitzontal i innovador que, a través de les plataformes tecnològiques, permet optimitzar els actius subtilitzats i generar noves oportunitats de negoci generant més ocupació gràcies a la iniciativa de la mateixa societat, segons l’informe Matchmaking: el sorgiment de l’economia col·laborativa, publicat per Llorente & Cuenca el 2016.
El model ha anat evolucionant, acollint nous aspectes any rere any, fins que, a dia d’avui, es pot resumir en “posar en contacte directe l’oferta i la demanda de qualsevol sector gràcies a la tecnologia, eliminant processos innecessaris que hi havia tradicionalment i aportant més eficiència, rapidesa i reducció de costos per al consumidor”, segons assegura Carlos Pierre, CEO de Badi, una startup i aplicació de lloguer d’habitacions que opera en ciutats com Madrid, Barcelona, Londres o Nova York i el model de negoci del qual es basa íntegrament en l’economia col·laborativa, en aquest Podcast de Banc Sabadell.
La nova modalitat de col·laboració entre empreses: els clústers empresarials
El model de col·laboració aporta a les empreses la capacitat de ser més ràpids, més eficients i més transparents per al consumidor, tres aspectes cada vegada més demanats. Però el món no acaba en l’economia col·laborativa. Recentment, han sorgit noves fórmules de col·laboració empresarial, com els clústers d’empreses, oferint la possibilitat de complementar-se amb altres empreses i de sumar forces conjuntament.
Pot interessar-te: La salut, la proximitat i la sostenibilitat guiaran el nou consumidor
Un clúster és una concentració d’empreses relacionades amb una matèria concreta que s’ajunten per augmentar la seva productivitat. La seva definició és, per tant, la congregació geogràfica de proveïdors especialitzats, empreses interconnectades, socis industrials, proveïdors de serveis i institucions relacionades que operen en un camp específic i al qual estan vinculades de diferent manera. Així aconsegueixen un avantatge competitiu sostingut en una indústria determinada.
De manera general, la majoria de les empreses són reticents a compartir la seva saviesa o coneixement, però en un clúster empresarial això no és un problema i és per això que comporta un gran avantatge. En un clúster empresarial, les empreses han d’abordar situacions similars, raó per la qual comparteixen els seus coneixements. En estar pròxims geogràficament la confiança que es genera és més gran.
Els tres principals beneficis de pertànyer a un clúster d’empreses són l’augment de la capacitat d’innovació, l’increment de la productivitat i la reducció de costos. Aquests avantatges s’obtenen per la possibilitat de compartir coneixements, capacitats, experiències i, sobretot, recursos.
La cooperativa, la forma més tradicional però més efectiva de la col·laboració empresarial
Tot i que les cooperatives s’han associat tradicionalment amb el sector agrari, on han demostrat tenir un molt bon funcionament al llarg dels anys, també es tracta d’una fórmula amb multitud d’avantatges per poder aplicar-se a diferents sectors.
La cooperativa està composada per persones que decideixen associar-se entre sí, de manera que totes elles conformen, a parts iguals, l’organització resultant. Es tracta d’una agrupació de persones que tenen intenció de comercialitzar productes i serveis, per la qual cosa l’objecte de la cooperativa és realitzar activitats empresarials, d’aquí que s’hagin de determinar qüestions com els Estatuts o el capital social mínim per constituir-la, com si fos una empresa ‘normal’.
Si aquesta fórmula s’ha mantingut durant dècades és perquè presenta una sèrie d’avantatges molt atractives per als empresaris respecte a altres formes societàries. En primer lloc, permet un capital social variable, i es pot adaptar a les possibilitats dels socis que decideixen emprendre-la. Té responsabilitat limitada, és a dir, els socis només són responsables per la part de capital que han aportat. Té bonificacions fiscals, lliure adhesió; tots els socis participen en la presa de decisions, compta amb la possibilitat d’adherir-se a programes governamentals que faciliten el finançament i estan exemptes de despeses de registre i impost sobre la renda.
Pot interessar-te: La col·laboració entre empreses, una oportunitat en temps de crisi
Si bé és cert que les empreses han de trobar les fórmules que millor s’adaptin als seus objectius i necessitats, la col·laboració no és un aspecte únicament aplicable a aquest àmbit. És la mateixa societat, i les persones, les que estem en procés de canvi cap a una societat més col·laborativa en tots els seus aspectes. Un corrent que, sens dubte, ha vingut per quedar-se i al qual cal sumar-se.
