Deixarà la Xina de ser la fàbrica del món? Si podem fer una lectura en termes empresarials d’aquesta imprevisible crisi sanitària, que desembocarà en una crisi social i econòmica, és que la globalització ha tingut els seus peròs. En l’afany d’optimitzar costos, la cadena de subministrament es fa més dependent, i se’n redueix la flexibilitat i la capacitat per respondre de manera ràpida a desviacions abruptes de la demanda.
«Un dels problemes de l’impacte de la COVID-19 en la gestió de la cadena de subministrament ha estat la falta de previsió», afirma Antonio Iglesias, professor d’ESIC Business and Marketing School expert en logística i gestió de la cadena de subministrament.
Com diu el refrany, «quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar». Ni amb la Xina llunyana primer, ni amb la Itàlia propera després, no es van anticipar les comandes a Espanya. Després del desproveïment a causa del tancament del gegant asiàtic, va arribar el coll d’ampolla en l’aprovisionament, cosa que va demostrar que és un «error concentrar la producció en una àrea», afegeix Iglesias.
Les últimes dades sobre l’impacte de la pandèmia en l’economia mundial són del primer trimestre, amb una caiguda del 3 % del comerç mundial, segons un informe de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (CNUCID). Per al segon trimestre, l’enfonsament seria del 27 % respecte del període entre gener i març, segons l’organització.
Entre les indústries més perjudicades, hi ha les que fabriquen béns per a la llar, alta tecnologia, tèxtil i maquinària, segons Euromonitor International.
«Inicialment semblava escabellat pensar que la disrupció de la COVID-19 pogués superar econòmicament les conseqüències que s’esdevingueren el 2011 després del tsunami del Japó, però el cert és que no només les ha superat, sinó que farà que les empreses es replantegin el disseny dels models actuals de les seves cadenes de subministrament en pro de la flexibilitat i la reducció de riscos», assevera Sergio Moreno, gerent en l’àrea de consultoria de BDO.
En el cas d’Espanya, el mes de març, la producció industrial va caure gairebé un 12 %, segons EUROSTAT, i l’índex PMI de la consultora Markit –que obté les seves dades d’una enquesta a directors de compres de quatre-cents fabricants– assenyala que la caiguda de l’activitat va ser de 45,7 punts, enfront dels 50,4 registrats el febrer, xifra que la situa per sota de la barrera que marca la contracció de l’activitat i que està establerta en els cinquanta punts, segons informa EFE.
«Hi ha la necessitat urgent que les empreses millorin la resiliència de les cadenes de subministrament a llarg termini, de manera que puguin fer front a reptes futurs.» Això implica posar en marxa un enfocament holístic en la gestió de les cadenes de subministrament. Les companyies han de ser prou flexibles per protegir-se de possibles disrupcions que hi pugui haver en el futur», adverteix un informe d’Accenture.
Tal com apunta Carlos Dalmau, director de Solucions Internacionals de Banc Sabadell: «Fins ara, les empreses estaven acostumades a haver de gestionar dificultats logístiques puntuals i localitzades geogràficament, per exemple, en zones de conflictes bèl·lics. No obstant això, la situació actual afecta pràcticament tots els països del món, amb rutes marítimes cancel·lades, ports on no es pot descarregar i confinaments de mercaderies, entre moltes altres restriccions comercials.
D’aquesta manera, la primera lliçó que hem d’aprendre d’aquesta crisi és la conveniència de diversificar geogràficament les fonts d’aprovisionament. Això porta a replantejar el sistema productiu (obertura a nous proveïdors, canvi del mix de producció, replanificació de comandes, etc.). «Aquesta crisi ha posat de manifest la importància de la diversificació com a tallafoc essencial en èpoques de crisi. I no només des del punt de vista dels clients, sinó també dels sistemes de cadenes de producció i de sistemes productius –afegeix Dalmau–, i a més els crèdits documentaris han agafat un nou ímpetu com a eina de suport per facilitar els nous proveïdors internacionals entrants.»
OPORTUNITATS DE FUTUR
Per adaptar-se a la nova situació, la clau és la digitalització: fer realitat la indústria 4.0. Habilitadors tecnològics com la intel·ligència artificial i la seva versió més profunda, l’aprenentatge automàtic (machine learning), l’analítica de dades i les dades massives (big data), l’internet de les coses o la fabricació additiva, entre d’altres, ajudaran a guanyar eficiència, agilitat, productivitat i qualitat. També a flexibilitzar la producció gràcies al treball en remot i la planificació en temps real. Això facilita la capacitat d’adaptar-se a entorns canviants, sigui a causa de nous hàbits de consum o de cignes negres.
«La irrupció de la crisi de la COVID-19 pot servir com a catalitzador perquè la indústria augmenti de manera significativa la seva contribució al PIB d’Espanya mitjançant la reindustrialització del país», afirma el gerent de BDO. Per això, cal ser competitius en preus amb el gegant asiàtic, cosa que únicament és possible aplicant, de nou, les noves tecnologies. «Hem de canviar la gestió de la cadena de subministrament incidint en la innovació, per no patir interrupcions de producció i per escurçar processos, i en la sostenibilitat», afegeix Iglesias.
Aprofundint en la idea de la reindustrialització, que no és nova en l’àmbit governamental, Espanya ha demostrat que està a l’altura en infraestructures de transport terrestre i de comunicació, apunta Moreno. De fet, una altra lectura que es pot extraure és la que posa en valor «una de les baules més dèbils de la cadena de subministrament», reconeix el professor d’ESIC Business and Marketing School, com el transport per carretera. «Si deixem de veure camions a la carretera, ens hem de començar a amoïnar», diu. Sens dubte, aquest sector s’ha revelat com un dels fonamentals per al sosteniment de les necessitats bàsiques de la població.
Al mateix temps, tots aquests canvis duen associats l’impuls de la logística per garantir el subministrament i acostar les mercaderies a l’última milla (la distància que separa el client final de la distribució), cosa que també enfortirà un altre canal de comerç que igualment s’ha revelat com a clau en aquesta crisi, el comerç electrònic.
PASSOS PER OPTIMITZAR LA CADENA DE SUBMINISTRAMENT
Un cop apreses les lliçons, «cal posar en marxa un cicle continu de mobilització, detecció, anàlisi, configuració i operacions que ajudarà a optimitzar els resultats i a mitigar riscos», apunta Accenture.
Entre altres coses, cal ajustar l’oferta i la demanda a la nova realitat. Qualsevol previsió anterior queda obsoleta. «És important monitorar la volatilitat dels preus de les matèries primeres, revisar els terminis de lliurament segons l’origen i la destinació, valorar els riscos dels diversos mitjans de transport i anticipar restriccions duaneres», recomana BDO. En altres paraules, desenvolupar plans de contingència davant diverses eventualitats.
A partir d’aquí, des d’aquesta consultora, recomanen «alinear un seguit de comprovacions de tots els departaments de la cadena de valor, aigua amunt; aigua avall», des dels proveïdors dels proveïdors fins a la detecció de nous patrons de comportament del consum que permetran anticipar eventuals encallades de l’oferta o rebots de la demanda.
«Per tant, caldrà fer un replantejament global –conclou Dalmau– de les cadenes de valor amb una nova manera d’operar amb mercats més propers, una menor dependència de tercers i un nivell més gran de digitalització i de coneixements tècnics en logística i duanes, entre d’altres.»
Així doncs, els reptes als quals s’enfronta la cadena de subministrament després del desproveïment provocat per la dependència de la fàbrica de la Xina passen per la diversificació per flexibilitzar la producció i la digitalització de la cadena de subministrament per adaptar-se més ràpidament als canvis.
