Les empreses estan passant una situació excepcionalment dura a causa de la crisi del coronavirus. El confinament a Espanya ha desembocat en un dels pitjors períodes de la història per a la majoria dels negocis. Aquesta situació ha fet que un 30 % de les pimes no hagin aconseguit mantenir actius els seus negocis, segons un informe de Facebook elaborat en col·laboració amb el Banc Mundial i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).
Les companyies que sí que han sobreviscut han de ressorgir i encaixar una nova i insòlita realitat. Són el motor de l’economia i la seva viabilitat és necessària perquè el país pugui reflotar.
Et pot interessar: Com puc avaluar els efectes de la crisi en el meu negoci
“La situació empresarial és difícil, però es demostrarà qui és capaç de reinventar-se, de regenerar els seus negocis i de tenir idees noves per tirar endavant. I estic segur que això ja ho estan fent moltíssimes companyies, tant grans com petites, pimes i autònoms. Tirarem endavant”, comenta Jaume Llopis, professor de Direcció Estratègica de l’IESE, al podcast de Banc Sabadell sobre Recuperar la liquiditat de les empreses.
Llopis considera que el primer objectiu s’ha de centrar en l’obtenció de liquiditat. “En èpoques de crisi, és molt més important tenir liquiditat que beneficis, perquè sense liquiditat pots anar a concurs de creditors”, assenyala. “Els diners et donen un coixí per anar planificant una regeneració estratègica”, afegeix.
Què és la liquiditat i per què és important?
KPMG defineix la liquiditat com “la capacitat que té una empresa a través dels seus propis mecanismes d’explotació per obtenir diners en efectiu procedents de la seva tresoreria o dels seus actius; uns diners que es destinaran a satisfer els seus compromisos de pagament a curt termini (nòmines, deutes, pagaments a proveïdors, etc.)”.
Et pot interessar: Lliçons sobre la importància de la tresoreria
En aquest sentit, OBS Business School apunta que “el pagament de deutes i l’augment dels fons de reserva són vitals per sobreviure en aquesta situació econòmica”. Ressalta, així mateix, que “la solvència i la liquiditat són igualment importants i, de fet, les empreses que gaudeixen de bona salut financera són solvents i posseeixen una liquiditat adequada”.
Així doncs, hi ha diferents mecanismes per enfortir la tresoreria d’una companyia, des dels ajuts públics i el suport dels bancs fins a la transformació del negoci.
El Govern va aprovar immediatament després de l’estat d’alarma una línia d’avals per facilitar l’accés a préstecs, sobretot a autònoms i pimes, per un import conjunt de 100.000 milions d’euros. L’Institut de Crèdit Oficial (ICO) gestiona el programa en col·laboració amb els bancs. Paral·lelament, les entitats financeres han preparat programes específics de finançament.
“L’error més gran seria destinar l’ajut de l’ICO a cobrir les despeses corrents, com pot ser el pagament de la llum. L’ideal és invertir per millorar”, comenta Jordi Fabregat, professor d’Economia i Finances de l’escola de negocis Esade. Com a aspectes positius de la situació actual i a diferència de la crisi financera del 2008, destaca una “solvència més gran de les entitats financeres” i un “impuls més gran de liquiditat per part dels bancs centrals”.
Altres idees que assenyala Jaume Llopis, de l’IESE, són “l’alienació o la venda de tots els actius que no siguin absolutament necessaris per a l’explotació del negoci” i la reducció d’inventaris, “encara que sigui a preu de cost si la situació és molt compromesa, perquè possiblement no poden sortir com una venda normal”.
La unió fa la força
En una crisi global sense precedents, que està afectant totes les activitats econòmiques i la societat en conjunt, adquireix una rellevància especial la col·laboració. Potser la paraula junts ha estat, i ho continuarà sent, la més repetida durant aquest període.
Anindya Saha, professor d’EAE Business School, creu que les grans companyies han d’ajudar les pimes. “Si millora el fons de maniobra, hi ha més marge per a la liquiditat. Això s’aconsegueix reduint els terminis de pagament. Si s’és un proveïdor d’una empresa gran que paga a 60 dies, seria beneficiós avançar el 50 % de l’import”, subratlla.
Una fórmula que estan aplicant les empreses europees amb èxit, i que destaca Saha, és la prevenda. Consisteix a fer descomptes en comandes compromeses a llarg termini si s’avança una part de la factura.
La reorganització de l’empresa també pot proporcionar beneficis. Per exemple, l’opció de teletreballar, que moltes companyies prolongaran en el temps, dona l’oportunitat de repensar l’espai d’oficina. És el moment de fer-se preguntes com ara: realment es continuen necessitant tants metres quadrats? Surt més rendible el rènting d’equips informàtics que el desemborsament inicial? O potser cal replantejar-se el coworking? Com apunta Diego Pitarch, professor del màster de Finances Internacionals de l’Instituto de Estudios Bursátiles (IEB), es tracta de convertir les despeses fixes en variables.
Et pot interessar: Com pots reduir despeses per reactivar el teu negoci
La fórmula de les tres R
Jaume Llopis resumeix les opcions que tenen les empreses per millorar la seva liquiditat en el que ell anomena les tres R: reestructuració, reenginyeria i regeneració.
La reestructuració suposa l’adaptació a la nova conjuntura. “Reduir costos és important, però no és l’única solució. Ho vam veure en la crisi del 2008, quan va quedar demostrat que les retallades no van assegurar el creixement esperat i es van produir fets com un gap més gran entre rics i pobres”, apunta el professor de l’IESE.
La reenginyeria permet fer un repàs de tot el negoci per eliminar aquelles coses que no són absolutament necessàries i que es poden convertir en una font d’obtenció de liquiditat a curt termini.
Finalment, la regeneració de l’activitat vol dir reinventar-se. “Les persones són l’actiu més important d’una empresa. Jo recomanaria als directius que s’envoltessin de talent d’aquesta gent preparada que ajudi a repensar el negoci. No consisteix únicament a oferir nous productes, sinó que també cal sorprendre els clients amb noves propostes”, diu Llopis.
El problema és que a Espanya hi ha la tendència a no prendre decisions amb rapidesa. “Cal ser àgil en moments com l’actual. Si un negoci no va bé, és millor tancar com més aviat millor. A la crisi del 2008, molts van esperar que hi hagués una millora que no va arribar a temps. Sobreviuran els qui siguin dels millors a donar un servei. Cal centrar-se en les línies de negoci core i abandonar les que no són rendibles”, explica Anindya Saha, d’EAE.
Pitarch resumeix que un control de costos i una bona estratègia de vendes seran fonamentals per aguantar: “No s’ha d’esperar que arribi l’ajuda. Cal ser actius”.
Un sondeig fet per KPMG a principis de juliol entre empresaris sobre l’estratègia que seguiran en els 12 mesos vinents conclou que el 60 % donaran prioritat a la millora dels processos i el 59 % duran a terme mesures de reestructuració. “Crec que entre un 70 i un 75 % del teixit empresarial se sabrà adaptar. Històricament, Espanya ha sortit de situacions molt difícils; som molt ‘guerrillers’ en les finances i en els negocis”, reflexiona Pitarch.
L’hàndicap del negoci familiar
“A prop de casa meva han tancat dues botigues el propietari de les quals es negava a abaixar el lloguer als inquilins. Això respon a una miopia històrica, de la poca visió de negoci que tenim a Espanya”, descriu Jordi Fabregat, professor d’Esade.
El 95 % del teixit empresarial espanyol són pimes i una gran majoria són negocis familiars.
Et pot interessar: L’empresa familiar davant del coronavirus
En situacions de crisi, una via per fugir cap a la supervivència pot ser la cerca de socis, el creixement a l’exterior i fins i tot la sortida a la borsa. “Al nostre país hi ha bastanta reticència a tenir socis o a incorporar-se al mercat de valors, fins i tot mantenint la majoria del capital. Aquest tipus d’operacions poden generar sinergies, millorar el negoci. Cal no tenir por d’això”, recomana Jaume Llopis, de l’IESE.
Per al professor, un aspecte fonamental és buscar sempre l’assessorament de bons professionals i de les entitats financeres amb les quals es manté una relació continuada.
Diego Pitarch, de l’IEB, assegura que “molts negocis pot ser que desapareguin per manca d’adaptació”. “No es poden mantenir idees del segle xx amb eines del segle xxi”, conclou.
Les empreses hauran de tenir en compte també que en aquesta ‘nova realitat’ la digitalització tindrà un pes rellevant.
