El teletreball ha arribat per quedar-se. En un sol dia, l’eina de reunions virtuals de Cisco va arribar a registrar 3.200.000 reunions amb més de tres persones. I Zoom, fins i tot malgrat els dubtes de seguretat que ha generat i que la mateixa empresa està intentant resoldre, va atreure més usuaris el primer trimestre de 2020 que en tot 2019, i ha estat l’app més descarregada al març a Espanya.
Però no totes les feines es poden fer des de casa, i ara que moltes empreses han tornat a recuperar la seva activitat, els responsables de recursos humans s’han de plantejar la feina per torns, complint les mesures de seguretat proposades pel Govern.
Així ho estan fent bona part de les empreses espanyoles, però amb diferències notables segons el tipus de sector i l’activitat empresarial. En aquells sectors en què pel tipus de servei al públic és necessari tenir diversos treballadors en una botiga física (de roba, de mòbils o una perruqueria, per exemple), que en molts casos solen ser de mida reduïda, l’organització dels torns ha sofert alguns canvis. En aquest sentit, moltes empreses s’han vist obligades a reduir-los, ja que la caiguda del consum i la limitació d’aforaments també ha fet baixar l’afluència a les botigues, explica la directora de Selecció i Talent a Vodafone, Rebeca Navarro, al podcast de Banc Sabadell.
L’organització ha estat més fàcil per a negocis amb espais més amplis i una atenció al públic més individualitzada. Pensem en l’oficina d’una immobiliària o en la d’un banc, establiments més oberts i en els quals pot ser més fàcil l’atenció amb cita prèvia o fins i tot per via telemàtica. En el sector bancari, per exemple, en la mesura del possible, els empleats que no eren imprescindibles a les oficines han teletreballat, explica Marc Calero, director de Planificació Estratègica de Persones de Banc Sabadell. Per seguir garantint la prestació de serveis a les sucursals, els empleats han treballat per torns adaptant els establiments a la nova normativa en matèria d’aforament, mesures individuals de seguretat i distanciament social, afegeix Calero.
Què ha passat a les botigues d’alimentació?
El sector de l’alimentació ha estat dels pocs que no han parat des que es va decretar l’estat d’alarma el març passat. I de fet és el sector que més ha vist incrementar la facturació segons les dades de Pulso, l’eina de Banc Sabadell que permet fer una anàlisi en temps real de l’evolució de l’economia. Aquest augment de l’afluència de clients impedeix a aquest tipus d’empreses reduir els seus torns de treball i l’organització es complica, sobretot si parlem de grans superfícies.
Durant el confinament, molts establiments van reduir els seus horaris d’obertura i van centrar els esforços en les mesures de seguretat per a empleats i clients. En el cas d’Auchan Retail España, la propietària dels hipermercats Alcampo, han reforçat la informació permanent a través de canals en línia i fora de línia, i també han ofert formació addicional als seus empleats sobre la COVID-19.
Ara, en plena desescalada i amb moltes regions d’Espanya acostant-se ja la nova normalitat, molts supermercats han recuperat els seus horaris habituals, i han mantingut i fins i tot reforçat les mesures de seguretat i d’higiene.
Com es pot planificar el retorn a la normalitat?
Davant d’aquesta situació d’emergència, Randstad, Adecco Group i ManpowerGroup, tres de les empreses més importants del sector dels recursos humans, han tancat una aliança històrica per contribuir a preparar la nova normalitat i agilitzar la tornada a la feina amb seguretat. Com es pot planificar el retorn a la feina presencial? Aquests tres experts recomanen:
- Crear hores de pausa i plans de torns ben diferenciats per minimitzar les aglomeracions a l’àrea de treball.
- Partir els torns i separar els llocs/escriptoris de treball per garantir la distància mínima.
- Identificar i aïllar els grups d’empleats crítics.
- Definir plans de contingència en cas de tancament del lloc de treball.
Els empresaris compten, a part d’aquests consells, amb múltiples aplicacions i desenvolupaments que faciliten la tasca d’organitzar els torns.
El teletreball ha arribat per quedar-se?
La crisi de la COVID-19 ha servit per a implantar el treball a distància en un temps rècord a milers d’empreses. Des del punt de vista de les companyies, moltes es plantegen ara la relació cost-benefici entre comptar amb una oficina de lloguer o que els seus treballadors continuïn treballant des de casa. A més, tot apunta que, en la majoria dels casos, la productivitat dels treballadors a casa augmenta.
«Més del 90 % de la plantilla que ha treballat des de casa continua volent-ho fer; molts han notat més cohesió amb l’empresa i més empoderament», explica Marc Calero, que afegeix que «això es mantindrà en el temps, però cal diferenciar el teletreball del confinament; es pot treballar des de casa dos o tres dies, i anar a l’oficina per sentir-te part d’un projecte i interactuar amb els companys».
Un dels grans debats en aquest terreny és el de la conciliació. Rebeca Navarro aposta per un model híbrid per aconseguir que no sigui una utopia. «A més, a casa no tothom té un espai habilitat de forma òptima per treballar. En el punt mitjà hi ha la virtut; hi haurà dies d’oficina, reunions, d’estar amb els companys…, i altres en què no serà necessari», apunta la responsable de Vodafone, que coincideix amb Calero quan assenyala que l’equilibri és la clau de l’èxit. Així mateix, «és important establir mesures de desconnexió digital, com limitar els correus a partir de determinada hora o no posar reunions en horaris tardans», afegeix Marc Calero.
Per al director de Planificació Estratègica de Persones de Banc Sabadell, tots aquests canvis ens portaran a models més eficients. «Els requeriments s’estan construint i n’aniran apareixent més, tot i que encara hi ha molt camí per recórrer, i ho farem amb pas ferm i segur», apunta.
