El sud-africà Elon Musk s'ha proposat omplir el cel de satèl·lits de telecomunicacions. El 24 de gener en va llançar 143 a l'espai d'un sol cop després d'haver-ne enviat 60 una setmana abans i com a part del seu projecte Starlink, empresa filial de la seva divisió espacial SpaceX. El seu objectiu és subministrar connexió d'alta velocitat per tot el món, sobretot en aquells llocs allunyats de les grans urbs on no arriba amb facilitat. Un nou negoci d'aquest empresari de 49 anys, famós pels seus cotxes elèctrics Tesla i les seves promeses de viatges privats a l'espai. Geni, tossut, visionari i excèntric són els adjectius que defineixen Musk, als quals recentment s'ha sumat el de l'home més ric del món, desbancant Jeff Bezos. Compta amb una fortuna valorada en 202.000 milions de dòlars (uns 166.000 milions d'euros), que representa un 0,941 % del producte interior brut (PIB) dels Estats Units (EUA), segons l'índex de multimilionaris de Bloomberg elaborat pel mitjà de comunicació propietat del polític i empresari Michael Bloomberg.
El seu servei d'Internet per a zones remotes —encara a la seva versió beta i batejat com a Better than Nothing Beta— està disponible només en algunes parts del nord dels EUA i en un poblat indígena a Ontario, Canadà. Aquest mes ha desembarcat al Regne Unit i el pla de la companyia és expandir-se a Nova Zelanda, les Filipines, Mèxic, Brasil i a una altra dotzena de nacions, a més de Grècia, Itàlia, els Països Baixos, Alemanya i, per descomptat, Espanya, on la marca ja ha estat registrada.
Musk remena les cireres en un dels grans sectors del planeta: el de les telecomunicacions. El seu pla és ambiciós: vol llançar uns 40.000 satèl·lits els propers anys; és a dir, 13 vegades més dels que ja hi ha en òrbita, segons ha anunciat. «Musk sempre ha complert els seus objectius. Ho fa amb retard respecte al termini que promet, però compleix», afirma Enrique Dans, expert en innovació a l'IE Business School.
A la biografia que el periodista Ashlee Vance va publicar sobre el magnat el 2015 queda clara aquesta perseverança. «SpaceX ha passat de ser la riota de la indústria aeronàutica a un dels seus operadors més ferms», afirma. La idea de l'Internet satel·litari s’està coent des de fa més d'una dècada. Va ser el 2008 quan la firma va llançar el seu primer satèl·lit. El major assoliment d'aquesta empresa ha estat posar en òrbita dos astronautes a bord de la càpsula SpaceX Crew Dragon, en una missió que va fer al maig juntament amb la NASA i que es va convertir en el primer llançament tripulat des de territori nord-americà des del 2011. Després, al novembre, la companyia va enviar quatre astronautes a l'Estació Espacial Internacional.
Tesla, la clau de la riquesa d’Elon Musk
Musk va deixar clar que les tecnologies eren el seu fort des de petit. Als 10 anys va aprendre a programar i dos anys més tard havia creat un videojoc anomenat Blastar. Va fundar el 1995, amb 24 anys, una empresa anomenada Zip2, una barreja primitiva entre Google Maps i la web de ressenyes de locals Yelp. Compaq, la companyia d'ordinadors, la va comprar el 1999 per 22 milions de dòlars (18 milions d'euros), que Musk va invertir en el seu negoci: següent la firma germen de PayPal. Com a accionista majoritari, el sud-africà va multiplicar la seva riquesa quan eBay va adquirir aquesta companyia per 1.500 milions de dòlars (1.200 milions d'euros) el 2002. Va ser llavors quan Musk va posar el focus en els negocis que el portarien al podi dels milionaris.
Va crear SpaceX i va cofundar Tesla, les seves dues grans apostes. El valor de les accions del fabricant de cotxes elèctrics van créixer més d'un 700 % l'any passat. Es va convertir en l'empresa automotriu més valuosa del món. Més que Toyota, Volkswagen, Hyundai, General Motors (GM) i Ford juntes. Al tancament del 2020, les accions van arribar als 705 dòlars (580 euros), i a principis de gener van aconseguir un rècord de 880 dòlars (723 euros). El 2010, quan la firma va aterrar al NASDAQ-100 —l'índex borsari dels EUA que recull els valors de les empreses tecnològiques—, la seva acció cotitzava a 17 dòlars (14 euros).
Marc Sachon, professor de Direcció de Producció, Tecnologia i Operacions de l'IESE Business School, veu aquest creixement amb prudència. «Tesla està als núvols, totalment fora de control». Des de la seva creació el 2003, la firma no va aconseguir fins al 2020 el primer any de rendibilitat en la seva història. Segons Sachon, el vehicle elèctric està enmig d'una bombolla. El valor que té la companyia al mercat financer no té suport, assegura.
Des de principis del 2021, Musk s'ha embutxacat 32.000 milions de dòlars més gràcies a Tesla, segons Bloomberg. «Cap empresa pot igualar la seva capacitat. És el líder de la indústria de vehicles elèctrics», comenta Travis Hoium, expert a la consultoria nord-americana The Motley Fool. Per això és tan apreciada pels inversors. La seva producció, però, és molt menor que la d'altres fabricants. L'any passat, Tesla va lliurar 499.550 vehicles elèctrics, mentre que GM va arribar a la xifra de 2,5 milions als EUA i de 2,6 milions a la Xina, els principals països de venda. «Per ara, GM té un stock molt més gran des del punt de vista operatiu, però molt menys valuós», afirma Hoium.
Tot això li ha valgut a Musk, amb el 20 % de les accions de Tesla, per saltar en només un any del 35è al primer lloc de la llista de les 500 persones més riques de l'índex de Bloomberg. La seva fortuna s'ha multiplicat gairebé per sis. Va ser el multimilionari que més va guanyar durant el 2020, un any marcat per la COVID-19 i per la crisi derivada d'aquesta pandèmia. Al novembre va desbancar de la segona posició Bill Gates, fundador de Microsoft, i el gener d'aquest any va sobrepassar Jeff Bezos, director executiu d'Amazon i amb una fortuna de 192.000 milions de dòlars (158.000 milions d'euros).
Avui, la riquesa de Musk duplica la de Mark Zuckerberg, creador de Facebook, i és més del triple de la d’Amancio Ortega, pare d'Inditex, amb més 62.000 milions de dòlars (51.000 milions d'euros), al lloc 19 de la llista. Conèixer el patrimoni net dels més rics del món, però, és complicat, perquè moltes de les seves propietats són privades. La revista Forbes, que també rastreja els actius dels multimilionaris, després de molts balls de posicions torna a classificar Musk per sota de Bezos.
Mentre que el valor de les accions de Tesla segueix creixent, Musk diversifica i busca noves oportunitats de negoci. Un dels més ambiciosos, i potser més polèmics, és el del mesurament de l'activitat cerebral mitjançant la col·locació d'un xip al crani, que ja s’ha provat en porcs. L'objectiu de Neuralink, l'empresa que ha creat per desenvolupar aquesta tecnologia, és ajudar persones amb problemes d'Alzheimer o aquelles que pateixen qualsevol malaltia neurològica.
La influència de Musk en altres sectors no coneix límits. El 29 de gener, tan bon punt es van obrir els mercats nord-americans, el magnat va actualitzar la seva biografia a Twitter amb el següent missatge: #bitcoin. A partir d’aquell moment, el preu de la criptomoneda va començar a ascendir de forma immediata. El seu valor es va disparar un 20 %, i va passar dels 26.000 als 31.000 dòlars en qüestió de minuts. Dies abans, Musk va avivar l'ànim de compra de les accions de Gamestop, protagonista a la borsa de valors després que petits inversors posessin sobre les cordes els grans fons de Wall Street que apostaven per la fallida de l'empresa.
En aquesta ocasió, l'empresari va publicar a Twitter: «Gamestonk!», una barreja de les paraules «GameStop» i «stonk» —en anglès fa referència a un moviment financer amb guanys. Després d'aquest tuit, les accions de l'empresa de botigues de videojocs van saltar un 134 %. Aquestes no han estat, però, les úniques ocasions en què Musk ha fet efecte a través de les xarxes socials. Fa tres anys, el sud-africà va tenir problemes legals amb el regulador dels mercats als Estats Units després que publiqués a Twitter que volia treure Tesla de la borsa.
A Musk uns l'adoren, altres el detesten, diu Vance, el seu biògraf. Però ha sabut agafar indústries a què el món donava l'esquena i les ha convertit en una cosa nova.
