Qui no ha fantasiat amb el fet de poder treballar sense estar lligat a una rutina, unes obligacions, un horari, etc.? D'això tracta la llibertat financera: no dependre d'un salari obtingut a canvi de cobrir un lloc vinculat a determinades tasques durant una jornada. Dit d'una altra manera, suposa minimitzar el temps que es dedica a les tasques necessàries per obtenir els diners que permetin assolir el nivell de vida esperat.
Per aconseguir-ho no hi ha una única fórmula. Requereix conèixer les necessitats econòmiques personals i les expectatives i accedir a un mètode que generi ingressos passius, els que s'obtenen sense dedicar-hi gaire temps fora dels models tradicionals que requereixen presència física i constant.
Moviment FIRE
«Cada vegada més persones s'adonen que és contradictori esperar a jubilar-se per començar a viure i per això decideixen dedicar el seu temps i el seu esforç a una feina amb un propòsit de llibertat financera quan encara són joves», observa Sergio Fernández, director de l'Instituto Pensamiento Positivo i del màster d'Emprenedors, a més d'autor del llibre Libertad Financiera: los cinco pasos para que el dinero deje de ser un problema (2019).
Aquesta és la filosofia del moviment FIRE, acrònim de Financial Independence, Retire Early (‘independència financera per jubilar-se aviat’), que aposta per una despesa més conscient alineada amb els objectius vitals. Els seus membres són grans estalviadors que exerceixen un control ferri sobre els seus desemborsaments, que busquen fórmules noves per guanyar més diners, que fan que el seu capital «treballi» per aconseguir rendibilitat i que tenen una visió a llarg termini. Molts dels seus seguidors han aconseguit la independència econòmica i s'han retirat abans de l'edat de la jubilació oficial. D’altres continuen treballant, però ho fan en els seus propis projectes.
La llibertat financera es pot mesurar pel nombre de mesos que és possible viure si es decideix abandonar la feina tradicional. Luis Pita, autor del llibre Ten peor coche que tu vecino (2012), assegura disposar ja de 14 anys d'independència econòmica. «Ho he aconseguit sense comptar amb uns ingressos enormes. Simplement estalviant, traient un alt rendiment dels meus diners i no sense fer bogeries», explica.
Disposar de llibertat financera no consisteix a convertir-se en milionari. Té molt més a veure amb aconseguir qualitat de vida i més temps per dedicar-te a allò que desitges. Moltes vegades, les persones amb ingressos altíssims tendeixen a aconseguir molt poca llibertat financera, perquè tenen unes despeses molt elevades o grans deutes. «Només cal pensar en el nombre de persones públiques arruïnades que viuen gairebé entre un crèdit i un altre», recorda Pita.
Primer, estalviador; després, inversor
Per a Euge Oller, fundador d’Emprende Aprendiendo, un programa de coaching per començar un negoci propi, el primer pas és analitzar en què s'utilitzen els diners. «La llibertat financera comença entenent les teves despeses, utilitzant una taula d'Excel o una aplicació financera i tenint clar en què gastes els teus diners, quin és l'estil de vida que tens», explica Oller, reconegut per la revista Forbes com un dels 100 millors influencers, en el podcast de Banc Sabadell Com aconseguir la llibertat financera i jubilar-te aviat.
Tant Oller com Pita asseguren que cal valorar la renúncia a certes despeses i viure de manera més austera. Luis Pita proposa preestalviar. «Típicament estalviem a final de mes allò que no hem gastat. Això requereix un enorme esforç de voluntat, perquè els diners que ens arriben a la butxaca és difícil no gastar-los», assegura.
El preestalvi, explica Pita, consisteix a guardar una quantitat a principis de mes abans de començar a gastar. «És el que els americans anomenen pay yourself first (pagar-te a tu mateix primer), perquè converteixes l'estalvi en una de les teves despeses fixes. Amb aquesta tècnica és més fàcil estalviar entre el 5 % i el 15 % del salari cada mes», afegeix.
Per a molts, però, la pandèmia està sent una oportunitat per valorar l'estalvi, donades les limitacions en les opcions de consum tradicional. «A algunes persones, aquesta pausa consumista els permetrà replantejar-se com gasten els seus diners i en què. A d'altres ja les ha portat a estalviar directament sense haver de fer res per contenir la despesa, a causa del tancament de la restauració i l'hostaleria en diverses regions, i començar a fer-ho els ha servit per adonar-se de la importància de l'estalvi i de la tranquil·litat mental que ofereix tenir un petit coixí econòmic per a emergències», opina Pita.
Ingressos passius
Construir fonts d'ingressos sòlides i sostingudes en el temps és el que garantirà finalment aquesta llibertat financera, a més de reduir les despeses. «Els diners que es generen mitjançant l'estalvi es poden invertir en actius, com pot ser demanar una hipoteca i tenir un habitatge que després es podrà llogar», proposa Oller.
A més dels actius immobiliaris, hi ha els empresarials (a través d'un negoci físic o a Internet o dels dividends que reparteixen les companyies en què es participa), els financers (la rendibilitat d'un fons d'inversió o dipòsit bancari) o els intel·lectuals (a través dels drets d'una obra artística, per exemple, o una patent).
Aquest és el pas més complicat. Invertir requereix coneixements en finances, emprendre un negoci enmig d'una pandèmia i una crisi econòmica és només per a valents i adquirir un immoble requereix unes condicions financeres determinades per aconseguir un préstec o una hipoteca. «A mi m'agraden més els actius digitals», puntualitza Oller. Es refereix a qualsevol producte, com un e-commerce, una start-up, una aplicació mòbil, les criptomonedes o un canal a les xarxes socials que es pugui rendibilitzar.
Des del punt de vista pràctic, les inversions financeres poden ser l'opció més ràpida i segura, ja que, a partir d’una quantitat relativament petita, 1.000 euros per exemple, és possible començar si es compta amb l'assessorament professional adequat. Tot i que la rendibilitat dependrà del risc que es corri: com més risc, més rendibilitat. «En el meu cas particular tinc un assessor financer que gestiona les meves inversions i que m'ha generat uns resultats extraordinaris», argumenta Luis Pita.
Treballar en allò que t'agrada
La llibertat financera també es pot aconseguir amb una ocupació plaent. Tot i que la paradoxa és que, si trobes una professió amb la qual gaudeixes, mai no sentiràs la necessitat de jubilar-te. Així ho comenta Euge Oller en el podcast de Banc Sabadell.
La crisi actual és una bona ocasió, creu aquest expert, per reflexionar i buscar una feina que no només reporti beneficis econòmics, sinó que també doni sentit a la vida. «És interessant buscar els ingressos a través de la creació de riquesa i de valor mitjançant quelcom que t'ompli. Per a mi la llibertat financera és dedicar-te a allò que t'agrada i que a sobre et paguin per fer-ho», assegura. «Crec que és un bon moment per buscar noves oportunitats», completa.
