Espanya envelleix. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat l'actualització de les seves projeccions demogràfiques en què estima que, si es mantenen les tendències actuals, el 26 % de la població resident a Espanya tindrà 65 anys o més d'aquí a 15 anys. Es tracta d'una xifra molt preocupant que evidencia el repte demogràfic que té per davant el país i la pressió que patirà el sistema de pensions.
A Espanya, les pensions de jubilació i altres prestacions estan protegides i reconegudes per l'article 50 de la Constitució: «Els poders públics garantiran, mitjançant pensions adequades i actualitzades periòdicament, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat. Així mateix, i amb independència de les obligacions familiars, en promourà el seu benestar mitjançant un sistema de serveis socials que atendran els seus problemes específics de salut, habitatge, cultura i oci».
El sistema de pensions espanyol és de repartiment, això vol dir que les prestacions que perceben els jubilats es financen amb les cotitzacions que paguen les persones que estan treballant en aquest mateix moment. És un sistema que es basa en la solidaritat intergeneracional i que garanteix que tots els ciutadans de l'Estat espanyol tinguin dret a una pensió per jubilació, independentment de la regió on visquin. Els treballadors financen les pensions i confien que les futures generacions financin les seves.
Aquest sistema es basa en el principi de proporcionalitat contributiva; és a dir, la quantia de les prestacions que es perceben a la jubilació té una relació directa amb les quantitats que s'han aportat al llarg dels anys com a treballador. En qualsevol cas, és un sistema universal que també assegura pensions per cobrir les necessitats més bàsiques dels ciutadans que no hi han contribuït prou durant la seva vida laboral.
Pot interessar-te: Com seran les pensions del futur?
A Espanya, aquest sistema s'aplica des dels anys setanta i ha funcionat relativament bé fins ara. El problema és que es basa en la piràmide de població d'un país i necessita una base àmplia de treballadors que el financin. Les projeccions de l'INE indiquen que la piràmide canviarà. La base de treballadors serà molt més petita en el futur i, en canvi, augmentarà considerablement el nombre de pensionistes als quals caldrà sostenir.
Les xifres evidencien el problema. La població de 65 anys o més suposava el 10,2 % del total l'any 1975, el primer registrat per l'INE. Avui dia suposa el 19,6 % de la població, pràcticament el doble, i el 2035 arribarà al 26,5 %. Això vol dir que d'aquí a 15 anys un de cada quatre espanyols tindrà 65 anys o més i serà pensionista. Una altra dada reveladora: la població centenària; és a dir, els ciutadans amb 100 anys o més, es multiplicarà per tres en aquests 15 anys i passarà de les 12.551 persones en l'actualitat a les 41.836 persones el 2035.
Un dels indicadors que millor representa el problema del sistema de pensions és la taxa de dependència, que relaciona el nombre de jubilats amb la població en edat de treballar, que és la que finança les pensions. Aquesta taxa tot just superava el 10 % el 1975. El 2020 s'ha situat en el 30,2 % i el 2035 serà del 43,2 %. El 2050 tocarà un màxim de 56,9 %, això suposarà que hi haurà dues persones treballant a Espanya per cada pensionista.
Esperança de vida i taxa de natalitat
L'augment de l'esperança de vida i la baixa taxa de natalitat expliquen aquest fenomen. Que els ciutadans visquin més temps és sens dubte un senyal de progrés per a qualsevol societat, però pot convertir-se en una situació difícil de gestionar si es combina amb una taxa de natalitat que porta anys en descens.
Encara que l'actual crisi de la COVID-19 suposarà una disminució conjuntural de l’esperança de vida el 2020, el descens es recuperarà el 2021. I posteriorment continuarà creixent. El 2035, any que s'ha fixat com a referència per a aquesta anàlisi, l'esperança de vida superarà els 83 anys en el cas dels homes (tres anys més que el 2020) i s'acostarà als 88 anys en el cas de les dones (dos anys més que el 2020).
En canvi, el nombre de naixements continuarà caient fins al 2027, seguint amb la tendència iniciada el 2009. No obstant això, a partir del 2028 els naixements començaran a augmentar a causa de l'arribada de generacions més nombroses a les edats de més fecunditat. En concret, les nascudes a partir de la segona meitat dels anys noranta. El nombre mitjà de fills per dona serà d’1,31 el 2034, enfront de l'1,23 actual.
Així i tot, els naixements sempre estaran per sota de les defuncions. De fet, l'INE estima que a Espanya hi haurà més defuncions que naixements durant els pròxims 15 anys; és a dir, un saldo vegetatiu negatiu. Aquest saldo vegetatiu arribarà al valor més baix al voltant del 2060, i es preveu que s'anirà recuperant lleugerament a partir de llavors.
Tot i aquest saldo vegetatiu, la població d'Espanya augmentarà gairebé en un milió d'habitants en 15 anys. Per què? Per la immigració, un altre fenomen que és crucial per a l'evolució demogràfica d'un país. L'arribada d'immigrants es mantindrà i farà que Espanya superi els 48 milions de persones el 2035 i els 50 milions el 2070. Es veurà lleugerament afectada el 2020 i el 2021 per la COVID-19, però tornarà a recuperar ritmes importants de creixement quan finalitzi la crisi sanitària. La immigració farà que Espanya continuï guanyant població, però no resoldrà el problema de l'envelliment ni la pressió a la qual es veurà sotmès el sistema de pensions.
Complementar la pensió pública
Com ja s'ha comentat, la pensió que percep cada ciutadà té una relació directa amb les quantitats que s'han aportat al llarg dels anys com a treballador. Tot i que les pensions a Espanya són comparativament generoses, les reformes paramètriques dels últims anys han tendit a contenir la despesa moderant les prestacions per assegurar la viabilitat del sistema.
Per complementar la pensió de cara a la jubilació i mantenir el nivell d'ingressos previs a l'hora de retirar-se, hi ha dos pilars més al sistema, al marge del públic o estatal: els plans d'ocupació i els plans de pensions individuals. Tots dos són considerats els pilars de la previsió social complementària, ja que serveixen per complementar el sistema públic sense substituir-lo. Són voluntaris, la seva gestió és privada i es basen en un sistema de capitalització i no de repartiment; és a dir, que el complement se satisfà mitjançant les contribucions que s’hi fan.
Els plans d'ocupació estan poc estesos a Espanya. Són instruments d'estalvi a llarg termini promoguts per les empreses i als quals els treballadors es poden adherir voluntàriament. Es nodreixen de les aportacions d'empreses i treballadors.
Els fons o plans de pensions individuals són més populars que els plans d'ocupació i estan molt més estesos a Espanya. Són instruments que contracta el ciutadà amb les asseguradores, els bancs, les mutualitats o les companyies gestores de fons de pensions que els ofereixen. Els regula la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions, que depèn del Ministeri d'Economia.
Pot interessar-te: A quina edat hauria d'obrir un pla de pensions?
Són instruments pensats per estalviar a llarg termini. De fet, no es poden rescatar fins al moment de la jubilació, llevat de casos excepcionals. No obstant això, en els últims mesos s’hi han introduït canvis per flexibilitzar el rescat durant un temps, per la crisi de la COVID-19. De la mateixa manera que a la crisi del 2008, quan hi va haver problemes de liquiditat, els plans es van poder utilitzar per fer front a pagaments de la quota d'hipoteques, «entre l'abril i el setembre els plans de pensions també van col·laborar amb el bé general permetent complementar els ingressos d'autònoms i empleats que havien vist reduïda la seva facturació per la crisi de la COVID-19», afirma Esther Pichardo, directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions.
A més, els plans de pensions es diferencien d'altres productes d'estalvi perquè compten amb un avantatge fiscal important: les aportacions es poden deduir a l'IRPF, fet que permet reduir la factura fiscal amb Hisenda. Els plans no són els únics productes per a l'estalvi a llarg termini, però potser sí que són els més coneguts.
Pot interessar-te: Calcula quant tindràs quan et jubilis si comences a estalviar avui
La veritat és que sembla que la societat està cada vegada més conscienciada sobre la necessitat d'estalviar per mantenir el nivell de vida després de la jubilació, encara que són molts els estudis que asseguren que els espanyols són els que menys estalvien a Europa. Per exemple, d'acord amb l'informe de McKinsey & Company The social contract in the 21st century, tres de cada quatre persones a Espanya continuen sense estalviar un sol euro per a la seva jubilació.
