La relació dels espanyols amb les seves llars ja no és la mateixa. La COVID-19 ha suposat un canvi de paradigma sobre un model de vida enfocat a l'exterior —tant a nivell laboral com social i de consum— cap a un desenvolupament més centrat a l'interior. Es tracta d'una tendència que va començar amb el confinament i que ara, davant la por a les noves restriccions i, fins i tot, a un segon confinament, ha tornat a impulsar la inversió destinada a la cura i millora de les llars. .
En aquest context, l'activitat en els comerços de bricolatge i llar al setembre ha estat un 60 % superior que al mateix període de l'any anterior. Així ho reflecteixen les dades de Pulso, l'eina de Banc Sabadell que, a través de les interaccions amb terminals de punt de venda (TPV) del banc, permet analitzar en temps real l'evolució econòmica.
En què inverteixen més els espanyols? Després de mesos de tancament, els usuaris busquen cases més grans i obertes, amb espais a l'aire lliure com balcons o terrasses. Tanmateix, més enllà de la idea de canviar de casa o de les grans reformes, tot apunta que, pel que fa a l'estructura de la llar, el canvi més cotitzat ha estat comptar amb un habitatge amb un bon aïllament. Segons les dades d’Habitissimo, les instal·lacions de fusteria (finestres) de tancaments amb PVC han estat l'obra més sol·licitada, amb un creixement del 80 % a l'agost respecte del mateix període de l'any anterior.
Pot interessar-te: A l'oficina o a casa? Així treballarem en l'era post-COVID-19
Nous mobles per adaptar les llars
A més de les reformes estructurals, el canvi de rutines i l'arribada del teletreball han impulsat la venda de mobles; el creixement al setembre va ser del 43 % respecte del mateix mes de 2019, segons les dades de Pulso. En aquest sentit, Francesc Julià, director de marca a Kave Home, aposta pels mobles flexibles, amb diferents usos, sostenibles i de qualitat per a aquesta nova necessitat. Així ho explica en el podcast de Banc Sabadell, que assenyala que la COVID-19 ha potenciat una tendència que ja estava sorgint. «La majoria de les cases no estaven preparades per passar-hi tant de temps com el que hem hagut de passar-hi», sentencia Julià.
Peu de gràfic: Evolució del sector dels mobles a Espanya durant els últims sis mesos, comparada amb l'activitat del mateix període de l'any anterior. Font: Pulso
I és que passar molt de temps assegut davant l'ordinador i un període prolongat d'estrès són factors clau perquè apareguin molèsties i dolors musculars, segons l'Associació Espanyola de Fisioterapeutes. Si a això se li afegeix la falta d'un mobiliari adequat, s'obté l'equació perfecta per no desenvolupar correctament l'activitat professional. De fet, les cadires d'oficina són l'exemple més clar d'un moble que molts espanyols han hagut d’incorporar als seus habitatges en els últims mesos. «Però el replantejament ha anat molt més enllà, explica Julià, ja que invertir en interiorisme és igual a invertir en qualitat de vida i confort». Tanmateix, també es parla d'escriptoris o de productes d'emmagatzematge; uns actius que, una vegada que finalitzi la jornada laboral, puguin continuar sent d'utilitat i que no trenquin amb l'estètica de la llar. Amb tot, cal tenir en compte que els mobles ja no són «per a tota la vida», sinó que el consumidor camina més cap a un concepte d'adaptabilitat.
La compra online, en nivells històrics
Tot i ser un sector que fins ara ha tingut certes dificultats a desenvolupar el comerç per Internet, de la mateixa manera que ha passat amb la majoria d'indústries, la crisi de la COVID-19 ha impulsat la compra online de productes per a la llar. En concret, el creixement ha estat d'un 80 % interanual, segons les dades de l'Associació Nacional de Distribuïdors de Ceràmica i Material de Construcció (Andimac). Segons l’estudi realitzat per la patronal, a banda dels electrodomèstics, els productes per mantenir i millorar la llar que més s'han venut a Internet des que es va decretar l'estat d'alarma són els relacionats amb l'àmbit del bricolatge i la ferreteria, a més dels components de reformes i instal·lacions.
No obstant això, es calcula que el sector de les reformes podria caure fins a un 22 % en el conjunt de l'any, segons les previsions de la patronal. Encara que l'activitat ha crescut en els últims mesos i que les dades han estat millors del que esperaven els protagonistes del sector, els espanyols gasten menys. Les dades de Pulso situen el ticket mitjà de compra de l'últim mes en comerços de bricolatge en 58 euros; un 11 % menys que en el mateix període de l'any anterior. Una cosa semblant passa amb la despesa en mobles. Tot i que, com hem comentat, l'activitat comercial del sector ha crescut, la despesa de cada compra ha caigut un 10 % interanual fins als 201 euros de mitjana.
Pot interessar-te: Com ha canviat la COVID-19 el mercat de l'habitatge?
