En la dècada passada vam viure l’auge de les empreses emergents (startups), un nou tipus d’empresa amb negocis basats en la tecnologia, que es caracteritzen per la seva flexibilitat. El seu objectiu principal és el creixement i, normalment, busquen el capital entre afins i els anomenats business angels o inversors, com les acceleradores, que estimulen el seu desenvolupament.
Cabify, Glovo i Ontruck —l’Uber del transport de mercaderies— són tres exemples d’empreses emergents espanyoles que han aconseguit èxit en altres parts del món, però hi ha un ecosistema de petites empreses en ple desenvolupament.
Durant la crisi sanitària del coronavirus (COVID-19), moltes han continuat la seva activitat, tot i que amb dificultats. Algunes, fins i tot, han crescut. “Amb la crisi actual, l’evolució prevista en el món d’Internet en dos anys ha tingut lloc en dues setmanes”, opina Jorge González, country manager de l’empresa emergent Prestashop, companyia que ofereix solucions per a e-commerces, que ha augmentat la facturació en un 30 % i que dona servei a noves botigues en línia que es creen pel confinament.
El gran públic ha deixat de banda les reticències sobre Internet i les noves tecnologies i s’ha llançat a usar-les davant les necessitats creades per la quarantena.
Les empreses emergents que han trobat la seva oportunitat
Les empreses emergents vinculades al sector de la salut, l’alimentació i l’entreteniment digital i algunes plataformes de comerç electrònic són algunes de les que han incrementat la facturació. “La població, com que està confinada, ha canviat els seus hàbits de consum, i això ha passat gairebé d’un dia per l’altre. Ara caldrà veure com evoluciona i com es modifica la demanda amb el desconfinament progressiu de la població”, expliquen des de l’Asociación Española de Startups.
Luis Díaz del Dedo, fundador de l’empresa emergent Product Hackers, companyia que ajuda negocis digitals a créixer, creu que l’oci en línia té molta força. També les fintech, les empreses que apliquen les noves tecnologies a les activitats financeres.
La seva empresa està formada per 16 treballadors. En plena crisi sanitària, ha incrementat la plantilla en dues persones més davant l’augment de la demanda. “Després de la COVID-19, no viurem un món diferent, però sí que és cert que s’està incrementant la velocitat de certs canvis”.
No obstant, aquests exemples no es poden extrapolar al conjunt de les empreses emergents. En la seva pròpia naturalesa duen la feblesa de ser empreses amb una vida curta i sense una trajectòria de dades que les recolzi. Així, des de l’associació expliquen que “la seva manera de finançar-se és diferent. Es basa en rondes de finançament. Les seves ràtios financeres i de negoci també són diferents, i això fa que els programes generals d’ajuts basats en línies d’avals del Govern no serveixin per a les empreses emergents”.
“Encara que estan acostumades a la incertesa i el risc, moltes empreses emergents ho estan passant malament. Es recomana ajustar les despeses fixes al màxim, mirar d’aguantar la primera envestida i reformular, si es pot, el model de negoci per adaptar-se a aquestes estranyes circumstàncies”, recomana l’associació.
Allò que necessiten les empreses emergents per superar la crisi
A l’Asociación Española de Startups advoquen perquè el Govern aprovi un pla específic per garantir la continuïtat del sector innovador. A França, Alemanya i el Regne Unit, les administracions públiques han aportat 4.000, 2.200 i 1.200 milions d’euros, respectivament. “Les claus són que flueixi la liquiditat a través de totes les iniciatives públiques (subvencions, préstecs i ajuts), que hi hagi coinversió de l’Estat per garantir les rondes pendents i, en general, que s’ajudi amb la devolució d’impostos o l’endarreriment de quotes d’autònoms solitaris”, indiquen.
L’associació del sector considera que aquesta aposta té molt de sentit, ja que el futur econòmic després de la COVID-19 dependrà en bona part del sector innovador. “L’emprenedoria serà un dels agents que hauran de liderar, al costat d’altres, tasques de creació de valor i d’ocupació, transformació digital, econòmica i de processos. Necessitarem els emprenedors més que mai”, conclouen.
Els ajuts per a les empreses emergents i els requisits per sol·licitar-los
Tot i que no hi ha un pla enfocat a les empreses emergents, sí que existeix una línia d’avals de l’Estat, concretament del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital. Aquests avals estan gestionats per l’ICO i tenen com a objectiu pal·liar els efectes econòmics de la COVID-19 en empreses i autònoms.
El gestor de l’entitat financera demanarà una sèrie de documentació com ara els comptes anuals, l’impost de societats de l’any 2018, el resum de l’IVA i el detall de l’endeutament bancari, entre d’altres, com també dos plans que tota empresa hauria de fer a consciència en aquests moments, sol·liciti ajuts o no: el pla de contingència enfront de la situació actual de crisi sanitària i la planificació financera.
Yolanda Pérez Sáez, directora de BStartup, la iniciativa de Banc Sabadell per donar suport a joves empreses innovadores i tecnològiques, recomana que en el pla de contingència es reculli, d’una banda, com està afectant la crisi sanitària a l’empresa i, de l’altra, quines mesures s’estan prenent per minimitzar el seu impacte negatiu: detall de totes les accions que estan permetent reduir les despeses; si, per exemple, es pot iniciar una nova línia de negoci per generar nous ingressos, o si es rebrà suport dels inversors o un altre tipus de finançament.
Pel que fa a la planificació financera, l’ideal és fer-la en un horitzó de 6 i 18 mesos, per veure fins quan es disposa de flux de caixa i quin finançament es necessita i per a què.
LES EMPRESES EMERGENTS DAVANT EL REPTE DEL FINANÇAMENT
El finançament és clau tant per als països com per a les empreses i els ciutadans. Les discussions a Brussel·les, les compres del Banc Central Europeu (BCE) o els ajuts a empleats i autònoms van en aquesta direcció perquè els diners flueixin i l’economia no es col·lapsi.
Yolanda Pérez Sáez, directora de BStartup a Banc Sabadell, entitat que ja l’any 2013 va apostar per les empreses emergents en crear aquesta divisió, té un punt de vista positiu sobre aquest tipus d’empreses: “El sector s’ha consolidat moltíssim en els darrers anys: les dimensions de les rondes d’inversió, la presència dels grans fons de venture estrangers, els casos d’èxit, la grandària i la seva transcendència socioeconòmica, etc.”.
La situació actual, marcada per la pandèmia, representa un nou repte empresarial que, evidentment, també influirà en les empreses emergents.
Yolanda Pérez pren el pols diari al finançament de les empreses emergents: “En aquests moments, a BStartup tramitem centenars d’operacions de finançament. En principi, aquesta tipologia d’empreses, si estaven en condicions d’accedir a finançament bancari abans de la crisi sanitària, també ho estan ara, amb el suport afegit de la línia ICO Garantia i altres línies autonòmiques”.
“No obstant això, aquestes línies no substitueixen el paper de la inversió privada, i la via natural de finançament d’una empresa emergent en estadis inicials és l’equity [accions]”, explica. Això sí, els problemes principals per finançar-se en un moment complicat com l’actual es detecten en les empreses emergents que encara no estaven facturant.
L’àrea d’inversió en capital llavor (el que s’aporta al principi de la vida de l’empresa) BStartup10 ha continuat aprovant operacions en aquestes setmanes i Banc Sabadell acaba d’obrir la tercera convocatòria de BStartup Health, un programa dedicat a projectes de salut en fases molt inicials vinculats amb la salut.
Aquesta convocatòria romandrà oberta fins al 20 de maig i se seleccionaran tres iniciatives, que rebran una inversió de 100.000 euros, a més de mentoria de la mà d’experts.
