El 2022 incorpora noves regles en matèria fiscal, a conseqüència tant del projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat com de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal. Encara que, tal com assenyala Mireia Marimon, directora de l'Assessoria Fiscal Corporativa i Xarxa de Banc Sabadell, al webinar 'Fiscalitat per a l'empresa: novetats legislatives i jurisprudencials', organitzat mitjançant HUB Empresa de Banc Sabadell, "no ha estat un any en què s'hagin introduït excessives modificacions", sí que cal destacar-ne algunes en àmbits com l'impost sobre societats (IS), la plusvàlua municipal, els plans de previsió social o en relació amb el règim de les societats d'inversió de capital variable, més conegudes com a sicavs.
Tributació a l'impost sobre societats
Els pressupostos generals de l'Estat de 2022 han introduït una tributació mínima a l'IS per als exercicis iniciats a partir de l'1 de gener de 2022. A partir d'ara, la quota líquida de l'IS no pot ser inferior al resultat d'aplicar un 15 % a la base imposable, minorada o incrementada als ajustaments de la reserva d'anivellament. S'hi introdueixen, a més, tipus especials per a les entitats de crèdit, que hauran d'aplicar un tipus mínim del 18 %. Aquesta modificació s'aplica tant als contribuents amb una xifra de negocis igual o superior als 20 milions d'euros com als que es troben en règim de consolidació fiscal, amb independència dels seus beneficis.
Tot i això, tal com indica Marimon, “és possible que el contribuent pugui reduir la quota mínima per sota del 15 % de la base imposable si aplica alguns beneficis fiscals, com les bonificacions previstes a la mateixa normativa de l'IS, la deducció per inversions realitzades per entitats portuàries, les deduccions per evitar una doble imposició o les deduccions per inversions a les Canàries”. A més, aquesta experta indica que, per regla general, “l'impacte del tipus mínim a l'IS afecta les companyies que pretenguin aplicar deduccions per inversions o per la realització de determinades activitats”.
Pot interessar-te: Com planificar el pressupost d'una empresa per al 2022
Bases imposables negatives i interessos de demora
Dins de l'IS, s'han introduït algunes modificacions rellevants, que Elizabeth Malagelada, sòcia de l'Àrea Fiscal a Cuatrecasas desgrana al mateix webinar. D'una banda, i basant-se en una sentència del Tribunal Suprem, la decisió de compensar o no les bases imposables negatives a l'IS no és una opció tributària sinó l'exercici d'un dret del contribuent. De l'altra, i novament a conseqüència d'una altra sentència del Tribunal Suprem, és possible sol·licitar rectificacions d'autoliquidacions a l'IS amb devolució del que s'ha ingressat degudament.
Estalviar per a la jubilació
Quant als plans de previsió social, el 2022 el límit de deduccions que un contribuent pot aplicar-se en aquests productes és la xifra més petita de les aportacions realitzades per ell (fins a un límit de 1.500 euros) i la seva empresa o el 30 % dels rendiments nets del treball. En aquest sentit, Marimon afegeix que “aquesta xifra es pot incrementar en 8.500 euros, fins a 10.000 euros, si l'increment procedeix d'aportacions empresarials o d'aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social empresarial”.
Pot interessar-te: Pla de pensions individual o d'empresa, què és millor?
Règim especial d'entitats dedicades a l'arrendament d'habitatges
Pel que fa al règim especial d'entitats dedicades a l'arrendament d'habitatges (REAV), s'ha reduït del 85 % al 40 % la bonificació de què aquestes poden gaudir, amb efecte des de l'1 de gener d'aquest any. Com a resultat, el tipus efectiu de tributació d’aquestes entitats passa a ser del 15 %. A més, Marimon afirma que “com que no s’ha modificat el règim per evitar una doble imposició dels socis que són persones jurídiques d'aquestes entitats, la tributació conjunta entre societat REAV i soci persona jurídica serà de pitjor condició que el règim general, per la qual cosa el repartiment de dividends suposarà perdre tot el benefici fiscal gaudit i acabar tributant més que no pas una societat en règim general”.
Plusvàlua municipal
Després que l'octubre de 2021 el Tribunal Constitucional declarés inconstitucional l'aplicació del mètode de càlcul existent de la plusvàlua municipal, es va aprovar unes setmanes després un Reial decret llei que va introduir com a principals modificacions un doble sistema de càlcul de la base imposable, l’obligatorietat de tributació de les plusvàlues especulatives generades en menys d'un any i la no-subjecció a aquest impost de les operacions que no posen de manifest un increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.
A partir d'ara, el contribuent pot triar entre dos mètodes de càlcul de la plusvàlua municipal:
- Mètode objectiu. Consisteix a multiplicar el valor cadastral de l’immoble en venda per diferents coeficients que es revisaran cada any en funció de l’evolució del mercat immobiliari.
- Mètode de la plusvàlua real. Es basa en la diferència entre el preu de venda i el preu d’adquisició.
Modificació del gravamen de les sicavs
Quant a les sicavs, s'estableix un tipus de gravamen de l'1 % per als exercicis fiscals a partir del 2022, sempre que disposin de, almenys, 100 accionistes i portin a terme algunes especificacions, com ara computar només els que tinguin accions per valor igual o superior als 2.500 euros segons el valor liquidatiu de la data d'adquisició de les accions, i que el nombre mínim de 100 accionistes concorri durant el nombre de dies que representi tres quartes parts del període impositiu. Les societats que no compleixin aquests requisits tributaran pel tipus general del 25 %.
