Per contrarestar l’efecte de la crisi derivada de la COVID-19 s’han desenvolupat un conjunt de mesures fiscals destinades, essencialment, a poder continuar finançant l’Estat sense agreujar l’asfíxia del teixit empresarial. Tot un exercici de funambulisme econòmic del qual només es podrà mesurar l’eficàcia amb la perspectiva del temps. Malgrat això, de moment els experts coincideixen a considerar que podria desembocar en bons resultats.
A les acaballes de juliol, amb prou feines havien recuperat una certa normalitat el 53% de les més de 90.000 companyies que van tancar durant el confinament que va paralitzar gairebé del tot l’activitat econòmica.
Arran d’això, el Govern ha activat una sèrie d’estímuls tributaris per esmorteir les xifres negatives de les empreses. Aquesta política, inevitablement, ha redundat en perjudici de la recaptació i ha obert una bretxa a les arques públiques.
Segons els càlculs de l’Agència Tributària, les mesures posades en marxa han suposat un forat de 2.840 milions d’euros en els ingressos fiscals. D’aquesta quantitat, 2.111 milions d’euros són pèrdues a conseqüència dels ajornaments concedits a les empreses, les companyies amb deutes duaners i els contribuents a l’espera de finançament.
Rebaixes, exempcions i terminis
L’estratègia d’alleujament fiscal ha tingut com a beneficiaris principals les pimes i els autònoms, que han estat i continuen sent els més afectats per les restriccions. A continuació es destaquen les mesures més importants:
-
Impost sobre el valor afegit (IVA): s’ha establert un tipus impositiu del 0% per a les adquisicions de material sanitari per part d’entitats públiques, sense ànim de lucre i centres hospitalaris. El tipus impositiu aplicat a les publicacions digitals també s’ha reduït al 4% i iguala el del llibre físic. Així mateix, s’ha modificat l’ingrés a compte d’aquest impost de manera que els dies naturals que coincideixin amb el decret d’estat d’alarma no computin com a dies d’exercici de l’activitat.A més, s’ha permès l’ajornament del pagament a les persones o entitats amb un volum d’operacions no superior a sis milions d’euros l’any 2019, sempre que el deute ajornat no superi els 30.000 euros.Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF): igual que succeeix amb l’IVA, el còmput dels pagaments fraccionats d’aquest tribut no inclourà els dies naturals en què estigués vigent l’estat d’alarma. També s’ha allargat el termini de presentació per als qui presentin un volum d’operacions no superior als 600.000 euros el 2019.Impost sobre societats: s’ha ampliat la data límit de la declaració d’aquest impost fins al 30 de novembre per evitar la inseguretat jurídica d’aquelles empreses que, a causa de l’estat d’alarma, no hagin pogut tenir els seus comptes anuals enllestits a temps.
Com recaptar sense ofegar el teixit productiu?
Carlos Cruzado, president del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha), aplaudeix l’aplicació de la fiscalitat d’urgència, encara que recorda que el futur continua sent incert.
“Les mesures d’ajornament han estat oportunes, especialment pel que fa a l’impost sobre societats, que és l’àrea on pitjors conseqüències ha tingut la COVID-19. S’ha de tenir en compte que les empreses que més n’han patit els efectes no veuran gravats els seus beneficis”, assenyala Cruzado. “De tota manera, cal veure com evoluciona la situació i com es reacciona. Es pensava que la pandèmia estava controlada i no ha estat així, així que caldrà dissenyar iniciatives per al que pugui passar”.
Quant a la caiguda en la recaptació fiscal, admet que “en aquests moments no es pot parlar de normalitat en l’àrea impositiva”. Considera que és difícil fer una anàlisi sobre les pèrdues, tant d’àmbit macroeconòmic com de recaptació. “La caiguda del consum per la desocupació també està llastant la recaptació, i per això és aventurat fer una anàlisi precisa sobre les pèrdues de les arques públiques”, explica.
El president de Gestha no dubta a declarar que són les autonomies i els ajuntaments sobre els que recau ara la responsabilitat d’auxiliar el teixit empresarial: “És en els impostos autonòmics i municipals que s’ha de moure fitxa i encertar la tecla, perquè recapten impostos que no tenen a veure amb el benefici”.
Hi ha sectors, subratlla Cruzado, que no han registrat pèrdues i fins i tot han augmentat els seus beneficis en els últims mesos, com és el cas del digital, el tecnològic o el dels subministraments. “La llei de tributació als serveis digitals que s’està tramitant, per exemple, pot aportar molt”, afirma. En el cas de l’electrònica, per exemple, l’evolució ha estat positiva en els últims mesos respecte al mateix període del 2019, segons Pulso, l’eina de Banc Sabadell que, partint de les interaccions amb terminals de punt de venda (TPV) del banc, permet analitzar en temps real l’evolució econòmica.
Fluïdesa i transparència
“La fiscalitat del segle XX no és viable en el segle XXI”. Aquesta és la premissa de la qual parteix Rober Gonpane, analista fiscal vinculat a l’Associació per la Taxació de les Transaccions Financeres i per l’Acció Ciutadana (ATTAC), que celebra les “polítiques expansives” amb què la Unió Europea ha respost als reptes de la pandèmia, “contràriament al que va passar durant la crisi de 2008”, quan es va apostar per l’austeritat.
Pot interessar-te: Com aprofitar el Fons de Recuperació Europeu
Considera que les mesures adoptades fins ara han estat oportunes perquè s’han injectat diners en l’economia, de manera que la liquiditat “flueix” i alimenta l’activitat empresarial i comercial. Això sí, “les promeses d’inversions estatals i comunitàries han de convertir-se en una realitat”, puntualitza.
Gonpane és categòric en la resposta a la pregunta de si és possible recaptar sense ofegar el teixit productiu: “Per descomptat”, sentencia, “però per fer-ho cal posar fi a l’economia submergida i els paradisos fiscals”. “Si paguessin tots els que no paguen, hi hauria menys pressió fiscal sobre les pimes i els autònoms”, conclou.
