Una moratòria és, en termes generals, una pròrroga que estableixen les dues parts —deutor i creditor— involucrades en el pagament d'un deute. Aquest últim és el que estableix els requisits de l'ajornament, incloent-hi el nou període de temps per satisfer-lo i, si canviessin, les condicions econòmiques de la devolució. Segons el concepte de pagament, hi ha diferents tipus de moratòries; per exemple, la fiscal, que consisteix en la pròrroga que ofereix l'Estat a certs contribuents que no han complert amb el pagament dels seus impostos a temps. Durant aquest temps, i sempre sota circumstàncies extraordinàries, els ciutadans podran regularitzar la seva situació i complir adequadament les seves obligacions fiscals.
La legislació preveu que, a més, es puguin ajornar amb Hisenda una sèrie de deutes, com els pagaments fraccionats de l'IRPF per a empresaris i professionals (els models 130 i 131), la declaració de la renda (si no és suficient fer-ho en dos pagaments, es pot sol·licitar un ajornament afegit) i l’impost sobre la renda de societats (es pot ajornar la seva liquidació anual a través del Model 200). Per sol·licitar aquests ajornaments, només cal acudir a la seu electrònica de l'Agència Tributària i demanar-los, via certificat electrònic, DNI electrònic o mitjançant la Cl@ve PIN, tot i que, posteriorment, aquest organisme ha de decidir si els concedeix o no.
Un altre tipus de moratòries són aquelles que tenen a veure amb el pagament de les quotes a la Seguretat Social, a la qual, amb caràcter general, es pot sol·licitar un ajornament del deute fins a un màxim de cinc anys. Per sol·licitar-lo hi ha dues possibilitats: bé de manera presencial en una administració de la Tresoreria General de la Seguretat Social, bé per mitjà de la plataforma telemàtica d'aquest organisme, però només si es disposa de certificat digital. En qualsevol cas, l'entitat disposa de tres mesos per acceptar o no la proposta. Només està previst per llei l'ajornament dels deutes amb fins recaptatoris propis de la Seguretat Social i dels recàrrecs sobre les prestacions econòmiques degudes a accidents de treball i malalties professionals per falta de mesures de seguretat i higiene al lloc de treball.
Les moratòries hipotecàries
Conformen el tercer gran grup de moratòries segons la seva quantia econòmica i es refereixen a la pròrroga que concedeix una entitat bancària a un dels seus clients per pagar el deute corresponent. Habitualment el banc l'acaba concedint amb una sèrie de requisits establerts, ja que el que desitja, encara que sigui a més llarg termini, és, lògicament, cobrar els diners que se li deuen. Se sol produir quan una persona, per determinades circumstàncies, veu reduïda de manera dràstica la seva capacitat de pagament, de manera que, per no entrar en situació d'insolvència, es veu obligada a renegociar els termes pactats de la seva hipoteca per poder continuar satisfent amb èxit els terminis fixats.
Pot interessar-te: Les novetats legislatives a la nova realitat
Amb caràcter general, el banc sol mostrar-se flexible davant d’una moratòria d'aquestes característiques quan es compleixen una sèrie de requisits, com que es tracti d’hipoteques per al primer habitatge de la unitat familiar, hi hagi hagut un canvi laboral dràstic (un acomiadament o una reducció del salari) que limita els ingressos de manera significativa, la quota hipotecària hagi superat el 50 % dels ingressos totals generats per la unitat familiar i que, precisament, aquests ingressos no superin en tres vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM).
Al marge d'aquestes condicions, cada entitat en té d’altres de particulars, de manera que a l’hora de subscriure una hipoteca, encara que en aquell moment es gaudeixi d'una situació financera sanejada, convé informar-se’n, ja que no se sap el que pot passar en un futur.
Mesures extraordinàries per la COVID-19
Des de l'inici de la pandèmia, moltes famílies, autònoms i empresaris van començar a tenir problemes per fer front al pagament de les seves hipoteques. En virtut d'això, el Govern va aprovar dos textos legals, el Reial decret llei 8/2020 i el Reial decret llei 11/2020, per tal d’afavorir una moratòria en el pagament de les quotes hipotecàries. Per poder acollir-s'hi, cal complir una sèrie de requisits, principalment dos: que el deute estigui destinat a adquirir l'habitatge habitual (o que es tracti d'immobles on es desenvolupi l'activitat econòmica d'empresaris i professionals), i pertànyer a un col·lectiu vulnerable (a causa de la pèrdua substancial d'ingressos, segons diferents taules i casuístiques que es recullen als dos documents).
Al tancament d'agost, i segons dades del Banc d'Espanya, la banca havia donat llum verda a gairebé 900.000 processos de moratòria hipotecària, és a dir, al voltant del 90 % de les peticions que s'havien rebut. Sumant-hi també les no hipotecàries, fins a aquesta data, les entitats financeres havien concedit més d'1,28 milions de moratòries hipotecàries i no hipotecàries als afectats per la crisi del coronavirus, amb un saldo pendent d'amortització de més de 48.883.000 d'euros.
A més de moratòries a les hipoteques, les dues normes van aprovar mesures per a les persones en situació de vulnerabilitat que no poden fer front al pagament del lloguer del seu habitatge, van suspendre els desnonaments durant els sis mesos posteriors a la declaració de l'estat d'alarma, van obligar a renovar automàticament els contractes de lloguer que vencien els tres mesos següents a l'aprovació d'aquests textos, van decretar un ajornament dels pagaments del lloguer durant un màxim de quatre mesos quan l’arrendatari es troba en situació de vulnerabilitat i l'arrendador és un gran tenidor, és a dir, que posseeix més de 10 habitatges de lloguer, van obrir la porta a la negociació de la moratòria quan l'arrendador no és un gran tenidor i van reconèixer a l'arrendatari el dret a sol·licitar-la.
Finalment, el Reial decret llei 11/2020 també va preveure la possibilitat que la Tresoreria General de la Seguretat Social concedeixi moratòries a empreses i autònoms afectats en el pagament de les cotitzacions socials, a més de flexibilitzar el pagament de subministraments bàsics com la llum, l'aigua o el gas i de permetre, fins i tot, que se suspengui el pagament i que aquest es pugui fer durant els sis mesos següents a la fi de l'estat d'alarma.