movi-image-eleconomista-marcas-fake-news-1
Envia'ns suggerències
Sostenibilitat
4 min del teu temps

Les marques s’uneixen contra les fake news

22/04/2020

La lluita contra la difusió de notícies falses ha de ser una prioritat per a la societat

La rapidesa amb la qual es difon i es comparteix tota mena d’informació a través de sistemes com les xarxes socials i la missatgeria instantània ha fet saltar les alarmes i ha posat en el punt de mira la proliferació de notícies falses en un context marcat per la incertesa.

El coronavirus (COVID-19) continua sent un gran desconegut. S’ha comprovat la seva ràpida propagació i, per aquest motiu, la mesura principal que han dut a terme els països afectats per reduir el nombre de contagis i de morts ha estat el confinament de la població. Això ha derivat en canvis d’hàbits obligatoris. Vivim enganxats a una pantalla, que s’ha convertit en el nostre punt de contacte amb l’exterior; rebem tal quantitat d’informació al minut i de manera multicanal que hem passat a estar sobreinformats o, el que és el mateix, infoxicats. És a dir, rebem més quantitat d’informació que la que estem capacitats per assimilar. Tanmateix, hi ha una cosa encara més preocupant en un context com l’actual, marcat per la incertesa: les fake news o notícies falses, que s’expandeixen gairebé amb més rapidesa que la mateixa malaltia.

Infodèmia, la nova malaltia

És tal la quantitat de notícies falses que estem consumint que ja es parla d’un nou terme, infodèmia, que fa referència a la sobrecàrrega d’informació, de notícies enganyoses, de notícies falses, de rumors, etc., en definitiva, de desinformació. Un dels primers col·lectius a avisar d’aquest problema va ser el dels mateixos metges; de fet, el Colegio de Médicos de Madrid va llançar una campanya advertint d’això a finals de febrer. #ContagiaVerdad busca frenar l’expansió de notícies enganyoses sobre el coronavirus i les seves possibles cures, a través d’una eina de verificació d’informació sobre salut. La mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) s’ha fet ressò d’aquest problema i el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), António Guterres, ha assenyalat que, per contrarestar les notícies enganyoses, cal omplir Internet de fets i de ciència.

Què són les fake news?

Les fake news són informacions falses que es publiquen en format de notícies perquè semblin veraces. Es publiquen sobre tota mena de temes i afecten tots els nivells. Hi ha notícies falses polítiques, econòmiques, de salut, etc., ja que amb aquestes notícies es mira de moure l’opinió pública cap a uns postulats concrets. Qualsevol en pot ser víctima, des de persones físiques fins a empreses. Les grans companyies tecnològiques, entre les quals hi ha Facebook, Google, Microsoft, LinkedIn, YouTube i Twitter, s’han unit per contenir la propagació massiva de notícies falses. Així es recull a l’estudi Coronavirus: Más propósitos y más colaboración, elaborat per InfinitC. I és que precisament aquestes xarxes socials i sistemes de missatgeria instantània com WhatsApp han estat els principals canals de difusió d’aquest tipus de contingut fals. Per evitar que això continuï passant, donaran prioritat al contingut signat i autoritzat, al que prové de fonts fiables i, sobretot, a la informació oficial, governamental i d’experts reals. No obstant això, malgrat les bones intencions, aquestes empreses continuen en el punt de mira.

Les fake news, difícils de contenir

Per mirar de frenar la difusió de notícies falses, Facebook va contractar les empreses Newtral i Maldita (juntament amb l’agència France-Presse) perquè s’encarreguin de verificar els continguts dubtosos que es colen a la xarxa social i que poden ser falsos. Rocío Benavente, coordinadora dels temes de ciència a Maldita, assegura que les primeres setmanes de la crisi les notícies enganyoses més esteses estaven relacionades amb temes de salut, per exemple, amb mètodes falsos (molts dels quals fins i tot eren perillosos) per immunitzar-te de la COVID-19. “També hem hagut de desmentir moltes teories de la conspiració sobre l’origen del virus. Des de fa dues setmanes, el tema s’ha polititzat, així que ens toca neutralitzar contingut de vinculació política”, explica.

El seu treball se centra a redactar un article que desmenteixi el contingut aportant les proves

El seu treball se centra a redactar un article que desmenteixi el contingut aportant les proves i categoritzant aquesta informació com a falsa, parcialment falsa, titular fals, etc. A partir d’aquí és Facebook qui posa un avís en el contingut indicant que es pot llegir el desmentiment de Maldita. “És Facebook qui, a més, pren una sèrie de decisions: avisa totes les persones que han interaccionat amb el contingut i en redueix la distribució en un 80 %. No ho eliminarà de la xarxa, però sí que en controlarà l’expansió”, assenyala Benavente. Si les pàgines són reincidents en la difusió dels missatges falsos seran penalitzades.

Per entendre la rapidesa amb què s’expandeixen aquesta mena de notícies, n’hi ha prou d’observar la notícia enganyosa de la qual van ser víctimes tant Newtral com Maldita, ja que, recentment i en qüestió d’hores, les xarxes socials es van omplir de comentaris assegurant que s’encarregarien de revisar i censurar el contingut dels missatges privats de WhatsApp (companyia que, recordem, pertany a Facebook), cosa que la mateixa  companyia de missatgeria instantània va haver de desmentir. El que sí que ha anunciat WhatsApp és la limitació del reenviament massiu de missatges per limitar i dificultar la propagació de les notícies enganyoses. Això fa que, en escollir l’opció de reenviar un missatge de WhatsApp, només deixi seleccionar un xat; és a dir, ja no es podran fer reenviaments massius.

Els usuaris: víctimes i culpables

Per mirar de contenir l’expansió de les fake news, la Policia Nacional ha llançat l’eina “Blinda tus perfiles contra las fake news” i també ha creat la Guía contra las fake news, per evitar ser enganyats i, alhora, ensenyar-nos a no contribuir a expandir les notícies enganyoses. Hi ha moltes maneres d’elaborar una notícia falsa, n’hi ha prou d’utilitzar certes informacions veraces, o que ho podrien ser, i intercalar-les entre continguts falsos. Per a això, a vegades es fan servir els logotips d’empreses o institucions que donen un aspecte més realista a la informació i la “vesteixen” com si fos oficial. Altres vegades les notícies enganyoses es camuflen entre la informació diària, i després hi ha els bots, comptes falsos que envien informació fraudulenta molt ràpidament. Segons la Policia, l’ideal és conèixer la font de la notícia, i després hem de contrastar la informació, acudint a altres mitjans. També és important identificar qui hi pot haver darrere d’aquesta informació o qui pot tenir interessos camuflats i, finalment, hem d’identificar els patrocinis, perquè això ens pot ajudar a comprovar si la notícia és autèntica o no.

Hi ha moltes maneres d’elaborar una notícia falsa, n’hi ha prou d’utilitzar certes informacions veraces, o que ho podrien ser, i intercalar-les entre continguts falsos

Tots podem ser víctimes de les notícies enganyoses, però també en podem ser còmplices en compartir informació no contrastada. A més, amb les xarxes socials i els serveis de missatgeria és molt senzill enviar de manera massiva una notícia falsa. Els missatges es difonen sense haver estat llegits, només pel titular, sense contrastar la informació i, encara menys, sense saber qui és la font. Amb el reenviament massiu de notícies falses als nostres grups de WhatsApp o a les xarxes socials, contribuïm a la desinformació i a crear confusió. Moltes vegades no sabem diferenciar una notícia veritable de la que no ho és i, per això, davant del dubte abans d’enviar-la n’hem de comprovar la veracitat. Les fake news es difonen molt més que les notícies veritables, ja que els continguts solen ser morbosos i cridaners.

 

 

 

movi-image-eleconomista-marcas-fake-news-2

 

 


 

El paper de les empreses: el content curator

Les companyies també tenen la seva part de responsabilitat amb els seus clients i amb la societat en general, ja que, a més de vendre, envien missatges als consumidors envers els quals també tenen una responsabilitat social. La big data ha transformat el comerç en línia, ara tenim publicitat personalitzada i dirigida a partir dels nostres gustos i del que consumim i, a més, ens arriba de manera constant.

La big data ha transformat el comerç en línia, ara tenim publicitat personalitzada i dirigida a partir dels nostres gustos

Et pot interessar: De la big data a l’smart data

La comunicació entre usuari i empresa és cada vegada més propera, ja que els consumidors coneixem millor el que volem, som més exigents. De fet, els experts ja parlen d’una nova generació de consumidors amb una gran capacitat d’influència: els consumidors proactius. Per això, moltes empreses estan incorporant la figura d’un content curator o responsable de continguts, una persona que s’encarrega de buscar, desenvolupar, filtrar i difondre contingut rellevant, veraç i d’interès per al seu públic. D’aquesta manera, l’empresa s’allunya de les notícies enganyoses i es posiciona com a font d’informació fiable.

Cristina Iraizoz, CEO de Curationmedia, assenyala que el responsable de continguts aporta temps i criteri a les empreses. “Estar en el punt àlgid de les notícies que són notòries per al propòsit i l’elecció del client d’una empresa és possible després d’haver agregat, filtrat i seleccionat manualment la informació més rigorosa i de més qualitat”. En els negocis digitals, apunta, “qualsevol marca, empresa, institució o particular que tingui una presència important a Internet necessita fer gestió de continguts dins d’una estratègia de màrqueting digital, d’intel·ligència de mercat, de tendències i de presa de decisions”.

Respecte a les notícies falses, l’experta considera que en aquest moment tan incert hi ha molta desinformació i poques certeses. “Hi ha moltes coses que no se saben encara perquè requereixen un estudi i necessiten temps i, per tant, és impossible treure’n veritats o conclusions definitives. Si a això hi unim les agressives estratègies polítiques del moment, es crea el caldo de cultiu perfecte perquè les notícies falses i la propaganda siguin les protagonistes”.

Internet genera molt soroll, es publiquen centenars d’informacions que, a vegades, responen a uns interessos determinats que no han de ser necessàriament útils. Per a Iraizoz, Internet ofereix als experts la possibilitat de manifestar-se i contribuir a incrementar la formació de qualsevol usuari, i “això no s’acostuma a trobar en les 200 primeres cerques de Google, però no vol dir que no sigui accessible i rescatable”. Malgrat la gran proliferació de notícies falses en aquests moments de crisi, l’experta assegura que aquesta conjuntura “tan exagerada de caos és passatgera”.

Les marques i el món de la comunicació estan molt pendents de les grans plataformes perquè la desinformació no els beneficia. Després de l’esclat de la pandèmia del coronavirus, les notícies enganyoses s’estan multiplicant de manera exponencial i les xarxes socials s’estan convertint en les grans transmissores, per la seva naturalesa i per la llibertat que proporcionen. Per això, estan exigint contenció perquè les fake news no esquitxin ni afectin la seva imatge de marca.

Fotografies de Kaboompics i Oleg Magni a Pexels
-Temes relacionats-
up