Albert Einstein va dir: “No podem resoldre problemes de la mateixa manera que quan els creem”. En plena crisi del coronavirus, molts empresaris han de gestionar el dia a dia dels seus negocis immersos en una gran incertesa. Mirar la crisi del 2008 pot ser de gran ajuda per aportar més seguretat en la presa de decisions, per no cometre els mateixos errors i, sobretot, per aplicar les lliçons apreses.
Aquesta crisi passarà, com ho van fer d’altres, i algunes companyies i indústries fins i tot en sortiran reforçades per al món de després de la COVID-19 que ens espera, mentre que d’altres no tindran tanta sort. Per aquesta raó, potser és oportú aturar-se un moment, analitzar què va significar l’anterior gran recessió global i reflexionar sobre si estem més ben preparats en aquesta conjuntura.
Així va ser la crisi del 2008
Semblava impossible fa una mica més d’una dècada que Lehman Brothers, una entitat amb 150 anys d’història i que gaudia del màxim reconeixement de les agències de ràting, pogués arribar a fer fallida com ho va fer. Però la seva caiguda va tenir repercussions molt importants per al conjunt d’economies desenvolupades i per al sector bancari mundial, i va arrossegar el món a una “depressió sistèmica”, com revela aquest estudi de la Harvard Business School. Un xoc financer sense precedents, sobre el qual l’aleshores president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, va dir que una cosa com aquella “només es produeix una vegada cada segle”, just el dia que el Departament del Tresor dels EUA rescatava les dues companyies hipotecàries més importants del país: Freddie Mac i Fannie Mae.
La falta de confiança que va sobrevenir a continuació sobre la indústria bancària (tal com assevera aquest informe del Center for European Policy Studies) va impregnar molts inversors, que creien que els sistemes de detecció dels bancs centrals no havien funcionat de manera adequada. Especialment, les sospites es van estendre sobre els productes derivats, entre els quals s’havien comercialitzat les hipoteques subprime, que no es podien pagar perquè les persones que les van sol·licitar no tenien prou ingressos per fer-hi front. A conseqüència d’això, entorn del 20 % de l’actiu del sistema financer es va contreure, cosa que va obligar els bancs centrals a aprovar mesures per contenir la depressió econòmica. Un informe de la patronal internacional de comissions de valors, IOSCO, així ho assevera en un extens estudi sobre aquesta crisi.
Europa va ser una de les regions que van quedar especialment afectades. Només un parell d’anys més tard, el 2010, la troica va rescatar Grècia i es van començar a implementar diferents plans de rescat financer per a Irlanda, Portugal, Espanya i Xipre. La necessitat d’estrènyer-se el cinturó per part dels governs va propiciar la posada en marxa de polítiques d’austeritat per contenir els elevats nivells de deute, la qual cosa va derivar en creixements molt importants de l’atur i en fortes tensions socials, que en alguns països van durar diversos anys.
Punts de partida molt diferents
Encara que puguem creure que els núvols de la crisi actual són com a mínim tan negres com els d’aquell 2008, la veritat és que les diferències són força notables, com subratllen des del Global Research de Califòrnia. Tot i que alguns experts, com Nouriel Roubini i JP Morgan ja van predir l’arribada imminent d’una recessió fa uns mesos a conseqüència de l’esgotament del cicle econòmic actual, el consens general, fins i tot des d’institucions com l’FMI, assenyala que ara els bancs estan més capitalitzats i que el sistema disposa d’una eina molt eficaç per mesurar la solvència real de qualsevol institució financera: els tests d’estrès. Aquests tests són proves de resistència que simulen la capacitat de les entitats financeres per afrontar una deterioració general de l’economia i algunes possibles conseqüències, com ara l’impagament de crèdits, la devaluació de les inversions i l’augment de l’atur.
Per això, diversos informes, com el World Economic Outlook de l’FMI, i organismes com les Nacions Unides apunten que la crisi actual tindrà un final molt més ràpid i, sobretot, més positiu que la crisi del 2008. Ningú no té una bola de vidre i, a més de la sortida en V, en O i en L, algú ha tingut l’ocurrència de parlar de la sortida en forma del logo de símbol check, que és una V suau. La raó d’això és la gran incertesa sobre la pandèmia sanitària i sobre quan realment hi haurà cura o vacunes eficaces.
Et pot interessar: Així serà la recuperació econòmica
En tot cas, sí que hi ha un cert consens en el fet que aquesta vegada serà diferent de la depressió que va seguir el crash per les hipoteques subprime i que va necessitar uns quants anys, segons assegura el mateix Banc d’Espanya, per absorbir l’enorme bombolla de deute, d’actius tòxics i de béns immobiliaris a preus desorbitats que s’havia generat.
Lliçons útils de l’anterior crisi per a les empreses
El teixit productiu va extreure aprenentatges rellevants de la crisi del 2008. Per exemple, tenir les seves reserves de circulant massa ajustades i un alt grau de palanquejament, de manera que, quan va esclatar la crisi, moltes es van veure abocades a haver de prendre mesures molt dràstiques o, fins i tot, a haver de tancar definitivament.
Una altra de les conclusions de la crisi anterior és aprendre a gestionar d’una altra manera. Ser molt més flexibles i creatius, reformulant els plans de negoci per ajustar-se a la nova (i imprevista) situació, que reculli caigudes en la facturació, constrenyiment de la liquiditat o encariment en l’accés a matèries primeres, tal com s’apunta en aquest informe de l’OCDE. Avui, hi ha moltes empreses que ja apliquen aquesta nova forma de direcció.
Moltes empreses en el passat van creure que eren capaces de navegar amb èxit durant una crisi. En períodes d’aquesta mena, la incertesa i la possibilitat que es produeixin contingències no previstes són molt elevades. Enron, Worldcom, Conseco o Chrysler són alguns exemples que demostren que ningú, per més gran que sigui, no està fora de perill si no pren una posició activa fins i tot en moments crítics.
Els governs també van aprendre
Alguns especialistes, com Randall D. Guynn, de la Harvard Law School, asseguren que un dels problemes de la crisi anterior és que la regulació s’adaptava massa tard a l’evolució dels mercats financers. En concret, les hipoteques subprime es van distribuir amb molta rapidesa als EUA i aportaven liquiditat a les entitats, però la legislació no es va ajustar a la mateixa velocitat per evitar l’inici d’un recorregut especulatiu d’aquests productes.
Aquesta no va ser l’única lliçó de la qual van prendre bona nota els governs d’arreu del món d’aquella gran crisi, ja que n’hi va haver d’altres, com ara:
- Mesurar i analitzar detalladament les inversions d’alt risc, com va passar en el cas de les obligacions de deute garantit (CDO), que no són adequades per a tots els inversors. Regulacions com MiFID II promouen una defensa de la informació dels clients financers molt elevada, precisament per evitar que succeeixin aquestes coses.
- La transparència per damunt de tot. Dins de la comptabilitat de qualsevol entitat hi han d’aparèixer tots aquells actius que formen part de la companyia, obviant aquelles partides que es deien “instruments fora de balanç”, tal com afirmen els experts Leandro Cañibano i Felipe Herranz.
- Negar la realitat de la crisi esperant que l’economia mundial es recuperi no és una estratègia adequada, com va passar amb alguns governs del sud d’Europa. L’anticipació en la presa de decisions durant aquests períodes és fonamental, igual que sol·licitar ajuts en el cas de necessitar-los, com, per exemple, a la Unió Europea.
- Optar només per l’austeritat per combatre una crisi no és una bona estratègia, atès que convé afavorir estímuls per al creixement i, d’aquesta manera, evitar una depressió més profunda, com revela aquest estudi d’Icade Business School.
LES DIFERÈNCIES MÉS RELLEVANTS ENTRE EL 2008 I EL 2020
- En analitzar les diferències més importants entre totes dues crisis, en matèria estrictament econòmica, trobem algunes dades molt rellevants: mentre que el 2008 el sector més afectat va ser el bancari, avui són pràcticament totes les branques d’activitat les que pateixen els rigors de la recessió. Per més paradoxal que sigui, diversos experts, com ara JP Morgan i el Center for Financial Economics, asseguren que aquesta situació contribuirà a fer que quan s’iniciï la recuperació l’enlairament sigui més fort.
- Governs i bancs centrals han reaccionat amb molta més rapidesa, d’una banda dotant de liquiditat el mercat (per exemple, per mitjà dels compromisos de compra de deute) i, de l’altra, posant en pràctica una bateria de mesures de suport fiscal amb garanties a gran escala per al finançament d’empreses o el diferiment en el pagament d’impostos. En paral·lel, les partides de despesa pública en molts països també estan creixent de manera significativa.
- L’any 2008 es va originar una crisi sistèmica que va començar en el sector financer, mentre que actualment s’ha aturat bona part de l’activitat econòmica de manera voluntària (dins de les mesures de confinament) per fer front a l’emergència sanitària. Això fa que entitats com McKinsey estimin que no es produirà cap depressió global a conseqüència de la recessió.
- El punt de partida de les empreses i de les famílies és diferent, ja que en general estan molt menys endeutades que aleshores. Això, sumat al fet que el sistema financer està més capitalitzat i té més liquiditat, convida a pensar que, una vegada represa la normalitat, el crèdit tornarà a fluir al sector privat, com adverteixen des de CAF, el Banco de Desarrollo de América Latina.
- La del 2008 va ser una crisi de demanda, mentre que l’actual va començar com una crisi d’oferta a causa del tancament temporal de moltes empreses xineses per la COVID-19, que va provocar que un nombre important de companyies de països desenvolupats es quedessin sense matèries primeres per a la seva producció. De fet, segons Javier Niederleytner, professor del màster en Borsa i Mercats Financers de l’Instituto de Estudios Bursátiles (IEB), és ara quan està mutant a una crisi de demanda, però només fins que el període de confinament s’acabi.
