La facturació de les farmàcies espanyoles va créixer un 4,4 % el 2020, respecte a l'exercici anterior. Aquest creixement s'explica, en gran manera, per l'impuls dels productes relacionats amb la protecció enfront de la COVID-19 (gels hidroalcohòlics, màscares i guants). De fet, si els excloguéssim, les farmàcies haurien registrat unes pèrdues interanuals del 3,3 % en el primer semestre del 2020, segons les dades de la consultora IQVIA. Amb tot, l'augment de la preocupació per la salut ha provocat que els comerços d'aquest sector hagin incrementat la seva activitat en els primers mesos de 2021, segons les dades de Pulso, l'eina de Banc Sabadell que permet analitzar en temps real l'evolució econòmica.
El sector s'enfronta ara a un escenari que ha canviat, perquè s'han modificat els hàbits i els medicaments més venuts, i en què la digitalització de les farmàcies tindrà un paper fonamental. Però tot això dins d'un segment que ha estat, és i seguirà sent, essencial.
La crisi sanitària ha modificat els patrons de consum. El 2020 va créixer l'ús de fàrmacs per al restrenyiment, l'obesitat, els digestius i les vitamines, a causa de l'augment del sedentarisme, explica Enrique Granda, editor de l'Observatori del Medicament. L'Observatori també destaca l'evolució creixent de l'ús d'antipsicòtics i antidepressius. Per contra, han caigut les vendes de productes dermatològics, anticonceptius, antigripals i medicaments per al sistema respiratori. Aquest Observatori ha estat recollit i publicat per la Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols (FEFE), organisme que, des de 2019, va signar un conveni de col·laboració amb Banc Sabadell.
Un altre dels canvis que ha experimentat aquest segment en l'any de la pandèmia ha estat la digitalització. Tot i que el sector va començar aquesta transició digital fa anys amb la implantació de les receptes electròniques, per exemple, encara té algunes tasques pendents. I aquí la regulació espanyola, que prohibeix la venda online de medicaments amb recepta i limita la de medicaments sense recepta, és un dels principals reptes. No obstant això, es preveu que augmenti la competència a futur de grans companyies digitals en aquest canal.
Pot interessar-te: Els col·lectius professionals, un exemple d'adaptació en matèria de digitalització
Tot i això, el servei d'assessorament personalitzat suposa un avantatge per a la farmàcia presencial. En aquest sentit, cal tenir en compte que els consumidors estan cada vegada més informats, de manera que «els professionals que depenem de convertir una compra hem d'adquirir habilitats comunicatives sofisticades per prosperar. I és possible que el farmacèutic adquireixi rols de consultor, que transmeti més i millor informació a l'usuari», assenyala Luis de Palau, president de la FEFE.
En definitiva, la modernització i la digitalització de les farmàcies poden augmentar la seva resiliència per afrontar els efectes de la crisi econòmica. Per fer-ho, el Fons de Recuperació Europeu pot ser un gran impuls. A través d'aquest programa d'ajudes, Espanya podria rebre 71.600 milions d'euros en transferències directes d'aquí a 2023, dels quals un 33 % anirà destinat a la digitalització del teixit empresarial.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
Tot i que «pel fet d'haver tingut un caràcter de servei essencial durant tota la pandèmia, és probable que el sector sigui dels últims a comptar amb un pla específic per a l'aplicació d'aquests fons», explica De Palacio, «estarem atents a qualsevol ajuda a la digitalització i intentarem que les farmàcies associades es beneficiïn de les inversions particulars».
Pot interessar-te: La realitat virtual, gran aliada de la salut mental
La regulació i la despoblació, principals riscos
El mercat espanyol és un dels mercats de països de la Unió Europea amb més farmàcies per habitant. En concret, a Espanya hi ha una farmàcia per cada 2.124 habitants. En total, el país compta amb 22.138 farmàcies i la mitjana de facturació és de 927.000 euros per farmàcia.
Tot i que la crisi de la COVID-19 no va afectar les vendes del sector el 2020, la recessió econòmica pot afavorir la quota de mercat dels medicaments genèrics en detriment dels medicaments de marca en el curt termini. Una quota que, en termes de volum, es va situar en un 41 % el 2019.
En el curt termini la despesa sanitària, que és una de les majors partides de despesa pública a Espanya, pot ser un suport. No obstant això, d'ara endavant hi ha risc de retards en el pagament per part de les administracions públiques i de propostes de racionalització de la despesa.
I és que cal tenir en compte el paper que té la regulació de la dispensació de medicaments en la mida del sector. En aquest sentit, explica De Palacio, «si la regulació del catàleg de productes i medicaments a les farmàcies fos estable en el temps i en preu, el més lògic seria una tendència de creixement correlacionada amb el creixement en nombre absolut de població envellida i de cronicitat, així com de capacitat econòmica general de la població». No obstant això, se segueixen duent a terme «modificacions d'aquesta regulació, normalment en detriment del canal farmàcia, amb reforç de canal hospitalari públic per a les innovacions i amb rebaixa del preu regulat en el catàleg finançat de les farmàcies», lamenta el president de la FEFE.
A més de la regulació, un altre dels grans reptes del sector és la despoblació. Aquesta última amenaça la viabilitat de les farmàcies més exposades a aquesta dinàmica, en què destaquen les situades a les àrees rurals. En aquest sentit, assenyala De Palacio, el sector reclama que «es respecti l'ecosistema de capil·laritat i proximitat física de farmàcies petites».
A més, per augmentar la competitivitat i la qualitat dels serveis que ofereixen les farmàcies, l'especialització d'aquests negocis pot ser un avantatge diferencial. Les farmàcies poden oferir serveis de major valor sanitari mitjançant tecnologia i col·laboració entre especialistes. «Per exemple, disposar de maquinària per a cribrar malalties oculars a la farmàcia, que siguin teleoperades i amb telediagnòstic realitzat per oftalmòlegs. O resoldre necessitats de medicació amb recepta en el moment amb teleconsulta d'urgència amb un metge independent a la mateixa farmàcia», detalla De Palacio.
En definitiva, es tracta d'aconseguir que les farmàcies arribin a un estatus de minicentres sanitaris de col·laboració professional, que facin intervencions en pacients de baixa complexitat, i claus per al desplegament de polítiques de salut pública.
