Comprar, administrar les finances, mantenir-se en forma, ser més productius o entretenir-se durant els mesos en què, per als usuaris, el món ha quedat reduït a les quatre parets de casa seva són algunes de les activitats per a les quals s’ha recorregut al telèfon mòbil. Si abans era en molts casos l’extensió del braç, el mòbil ha passat a ser, sens dubte, la mà executora de tot allò que no es podia fer presencialment. Tant ha estat així que s’ha arribat a dependre del mòbil per gestionar assumptes rellevants del dia a dia personal i laboral i, en conseqüència, a dedicar-li moltes més hores de les que acostumàvem en temps pre-COVID.
Aquest fenomen ha fet la volta al món gairebé tan de pressa com el mateix virus durant el primer trimestre de l’any. A la Xina, el primer país que es va enfrontar a l’impacte del coronavirus, el temps destinat pels seus habitants a estar connectats al mòbil va augmentar en un 30 % al dia des del 2019, segons dades d’App Annie. Itàlia, el país següent més afectat, va experimentar el segon salt més gran, amb un 11 %. A la resta del món, el temps setmanal dedicat a aplicacions i jocs en telèfons Android va créixer un 20 % interanual el primer trimestre de l’any.
Tanmateix, els usuaris no s’han limitat només a estar connectats, sinó que també han perdut la por de comprar amb el mòbil, cosa que ha provocat un creixement en la despesa i en les descàrregues dels consumidors. El primer trimestre del 2020, els usuaris van gastar més de 23.400 milions de dòlars per mitjà de les botigues d’aplicacions, la xifra més gran en un trimestre en termes de despesa dels consumidors. Les descàrregues d’aplicacions van superar els 31.000 milions, la qual cosa suposa un augment del 15 % des del quart trimestre del 2019. Aquestes descàrregues es van repartir entre els dos grans operadors: a Google Play, els consumidors van descarregar 22.500 milions de noves aplicacions el primer trimestre de 2020, mentre que les descàrregues d’iOS (Apple) van créixer un 15 %.
Et pot interessar: Com gestionar i fidelitzar els clients del teu ‘e-commerce’
En el marc europeu, Itàlia, amb un creixement del 15 % trimestre a trimestre en les descàrregues tant a Google Play com a iOS, s’ha convertit en el focus d’Europa durant el brot del virus. Després d’haver estat un dels primers mercats fora d’Àsia a entrar en el bloqueig, ha representat un indicador líder dels efectes que després s’han vist en altres mercats com el Regne Unit, França, Alemanya i els Estats Units durant les setmanes següents.
Però, quines categories d’aplicacions han estat les més reclamades? Per regla general i trimestre a trimestre, els usuaris han buscat evadir-se de la realitat en les aplicacions de jocs, eines i entreteniment, les més descarregades a Google Play. En l’àrea de l’entreteniment, les plataformes de pel·lícules i sèries han duplicat l’ús. “Durant els mesos de confinament, s’han arribat a visualitzar més d’un milió de pel·lícules al dia, un 50 % més que en mesos anteriors”, assegura Jaume Ripoll, cofundador i director editorial de Filmin, al podcast de Banc Sabadell sobre consum audiovisual.
En aquest sentit, des que el confinament va arribar a la vida del consumidor, els canvis en el seu comportament també s’han traduït en un repunt de categories, de les quals, sovint, s’ha fet cas omís. La salut, l’educació o els negocis s’han revalorat amb descàrregues del 40 %, el 35 % i el 30 %, respectivament.
Amb l’extensió del teletreball, i amb les escoles i els gimnasos tancats, s’ha produït un augment en les descàrregues d’aplicacions que permeten als consumidors mantenir la normalitat mentre es queden a casa. Entre aquestes aplicacions, les eines de videoconferència i col·laboració com ara Zoom, Hangouts Meet de Google i Microsoft Teams han incrementat l’ús de manera exponencial. També ho han fet aplicacions com HouseParty, que va arribar per omplir el buit que havia deixat el distanciament social creat pel coronavirus: durant la setmana del 15 de març, les descàrregues d’aquesta app arreu del món van créixer 735 vegades respecte a la setmana anterior.
El paper de les empreses en aquesta nova realitat del consumidor
El brot de coronavirus ha provocat canvis sísmics en la manera com interactuen els consumidors i les empreses. És més important que mai que les marques tinguin una estratègia planificada i mesurada que les ajudi a guanyar en dispositius mòbils, ja que s’han convertit en la principal finestra al món del consumidor. El consum en electrònica ha augmentat i no tan sols durant l’etapa de confinament, sinó que, també, en les últimes quatre setmanes ha crescut un 41 % respecte al mes anterior, segons Pulso, l’eina de Banc Sabadell que permet obtenir dades de la recuperació comercial.
Et pot interessar: Màrqueting mòbil: com es pot vendre amb èxit per Internet
L’onada de descàrregues per part dels usuaris ha posat sobre la taula l’èxit de les aplicacions, una forma efectiva de mantenir un contacte directe i, sobretot, bidireccional amb els usuaris. Amb l’aplicació mòbil de la nostra empresa podem oferir informació i assistència a l’usuari de manera optimitzada, com també una experiència de client més personalitzada i pròxima, adaptada a la seva forma de consum, cosa que cada vegada busquen més usuaris.
En aquest sentit, s’han sobrepassat els límits pel que fa a quines activitats són susceptibles o aptes per oferir el seu servei mitjançant les aplicacions mòbils. Les empreses que tinguin més èxit seran les que aconsegueixin desenvolupar una fórmula mitjançant la qual l’usuari pugui gaudir del seu producte o servei des del seu telèfon, sigui on sigui.
Així mateix, no ens podem oblidar de l’aspecte social, imprescindible quan parlem de l’ús del telèfon mòbil, que s’ha incrementat notablement durant els mesos de confinament. Per això, l’ús de les xarxes socials per part de les empreses és més important que mai, amb una atenció especial en el contingut i en el material audiovisual que s’ofereix. Els usuaris busquen informació d’interès i que els sigui útil. Per això, si es volen assolir objectius comercials i de posicionament, sempre serà més eficaç tenir un to divulgatiu i oferir contingut de qualitat en els perfils de xarxes, ja que el missatge de venda directa espantarà el consumidor, que s’ha tornat més exigent i rebutja la publicitat directa, sobretot en aquests moments en què es premia l’empatia.
La cultura audiovisual del consumidor mitjà també és molt superior a la que tenia fa uns quants anys, i encara més en xarxes socials —si això és possible—, on cada cop més allò que l’usuari cerca és inspiració. Així, en els perfils d’empresa, cal cuidar al màxim l’estètica i l’organització del material que es publica, perquè aquest aspecte denota la filosofia mateixa d’empresa, com també la qualitat del material audiovisual que el nodreix. Prestant atenció a aquest punt, s’incrementaran les possibilitats que l’usuari se senti identificat amb la marca i li inspiri més confiança.
En definitiva, es tracta de casar els nous hàbits que ha adquirit l’usuari amb els interessos i els objectius empresarials i penetrar en aquestes vetes en les quals els consumidors estan més actius amb una estratègia i una planificació per cuidar al màxim els detalls.
Et pot interessar: Escolta les claus de Koldo Echebarria sobre estratègia i gestió del canvi durant el postcoronavirus al podcast de Banc Sabadell
