El Govern ha aprovat el repartiment a les comunitats autònomes d'una partida de 1.631 milions d'euros procedents del Fons Europeu Next Generation EU per rehabilitar edificis fins al 2023, fet que suposa multiplicar per cinc el ritme de rehabilitació anual vigent. Les convocatòries de subvencions destinades a la rehabilitació d'edificis i d'habitatges sortiran a la llum en les properes setmanes a les diferents comunitats autònomes. Arribat aquest moment, seran les comunitats de propietaris les qui decideixin optar a aquests ajuts.
No obstant això, «la rehabilitació d'habitatges se segueix veient, en molts casos, com a una càrrega. I trencar aquesta inèrcia serà molt complicat», afirma Salvador Díez, president del Consell General de Col·legis d'Administradors de Finques d'Espanya (CGCAFE). «El principal repte és convèncer els propietaris. Hem de ser capaços d'explicar als usuaris els beneficis que s'obtenen quan s'inverteix en rehabilitació, perquè aconsegueix millorar la seva qualitat de vida i el valor patrimonial dels seus immobles», assenyala.
En aquest pla de rehabilitació, la Unió Europea (UE) ha posat el focus especialment en les obres relacionades amb l’eficiència energètica. I aquest ha de ser l'objectiu fonamental, però no l'únic. Així, els administradors de finques col·legiats consideren que les necessitats del parc immobiliari són molt més àmplies: l'accessibilitat, l'estanquitat dels edificis i fins i tot el seu ornament són algunes d'elles.
Pot interessar-te: La sostenibilitat i l'automatització de la construcció, els reptes de l'edificació
Celebració de juntes de propietaris virtuals
També inquieta a aquests professionals la rigidesa dels requisits per a la tramitació de les subvencions. Des del CGCAFE opinen que cal flexibilitzar els tràmits per facilitar-ne la gestió de manera que deixin de ser una barrera que limiti el desenvolupament dels projectes.
Amb l'objectiu de facilitar l'accés a aquests ajuts, organismes com ara Banc Sabadell, que compta amb un conveni de col·laboració amb el CGCAFE, es posen al servei de les comunitats de propietaris amb ofertes exclusives relacionades amb el Fons Europeu Next Generation EU i la partida destinada a la rehabilitació d'habitatges.
D'entrada, el Govern ha operat, a instància dels col·legis d'administradors de finques, una reforma de la Llei de propietat horitzontal, el que fa possible la celebració de les juntes de manera virtual fins a 2022. L'objectiu és facilitar els acords d'aprovació de rehabilitació d'edificis.
No obstant això, en la pràctica aquesta modificació de la llei està servint per atendre les qüestions més urgents, i les reunions que se celebren per analitzar projectes que puguin beneficiar-se d’aquests ajuts encara són escasses, reconeix Díez. «Cal tenir en compte que aquesta reforma que ha establert les noves formes d’adopció d'acords s’haurà de prolongar en el temps i normalitzar les reunions virtuals com està succeint a tots els sectors».
De fet, serà una mica necessari per superar la por que molta gent té encara a participar en reunions presencials. «Les persones desitgen tornar a la normalitat, però aquest canvi no serà instantani, sinó un procés al llarg del temps que ha d'anar acompanyat de solucions alternatives perquè no segueixi paralitzada l'activitat en aquest sector de la rehabilitació», reflexiona el president del CGCAFE.
A més d'aquesta reforma legislativa, l'Executiu ha optat per recuperar les desgravacions fiscals a la rehabilitació per impulsar aquest sector. Una mesura que els administradors de finques demanen des de fa molt de temps. «Té l'avantatge que és molt fàcil de tramitar, no carrega l'administració amb més feina i és àgil», apunta Díez.
No obstant això, considera que no és suficient. «La pressió fiscal és elevada i cal pensar en solucions globals que afecten a més tributs, com ara les taxes municipals, l'impost sobre béns immobles (IBI) o l'impost sobre el valor afegit (IVA). Tot el que permeti reduir costos pot estimular la demanda», afegeix.
Pot interessar-te: Revisió de la Directiva d'eficiència energètica en edificis: reptes i oportunitats
Declarar els ajuts
A més, l'obligació que tenen els propietaris de declarar aquest tipus d'ajuts per la Llei de subvencions és una barrera en la presa de decisions per abordar la rehabilitació d'edificis i d'habitatges. En aquest sentit, «hi ha un rebuig frontal a aquesta tributació en la gran majoria dels propietaris», reconeix Díez. El president del CGCAFE creu que el Govern hauria de reconsiderar aquesta regulació, ja que provoca una gran rigidesa en els possibles destinataris dels ajuts i arriba fins i tot a bloquejar l'execució d'alguns projectes.
Les comunitats de propietaris beneficiàries d’aquests fons tenen el llistó molt alt: l'objectiu compromès amb Europa és reduir fins a un 30 % la demanda d'energia procedent dels edificis. Per a Díez, l'energia més barata és la que no es consumeix i, per aconseguir importants reduccions en la demanda d'energia, caldrà millorar l'aïllament actuant en l'envolupant de molts edificis. «Això suposa una gran inversió i en molts casos serà necessari trobar fórmules que permetin aprofitar l'estalvi que s'obtingui per finançar les inversions», conclou.
Pot interessar-te: Des de rehabilitar un habitatge a comprar un cotxe elèctric: així es repartirà el Fons de Recuperació Europeu
