Estalviar, entès com el fet de planejar i executar estratègies que reservin part dels ingressos per arribar a objectius a mitjà i llarg termini, depèn de factors obvis com la quantitat d’ingressos i la relació que es té amb els diners; però també està condicionat per processos mentals bàsics com la demora de la gratificació, la necessitat de definir i concretar objectius, i la capacitat de gestionar l’ansietat quan un se’n va de compres, entre altres.
Davant d’aquesta situació, sembla inevitable preguntar-se si el nostre cervell està sabotejant els nostres estalvis, veritat? Vegem-ho…
Estalvi i cervell, una relació d’amor-odi?
Tal i com vàrem comentar en el debat amb Alex Puértolas, en plena societat d’oda al carpe diem i davant de fenòmens com la nomophobia, sovint estalviar té connotacions negatives. No obstant això, en determinats cercles socials més conservadors no estalviar també està mal vist, perquè és interpretat com una expressió de debilitat, del predomini dels impulsos per sobre de la raó. Descobreix com estalvia la gent com tu.
Psicològicament parlant, saber que tenim un matalàs econòmic capaç de protegir-nos davant de certs imprevistos genera seguretat i ens permet dur a la pràctica activitats creatives que solen anar associades a cert risc. A més, estalviar és un procés acumulatiu, i això aporta més sentit i significat a allò que fem: moltes persones se senten satisfetes en saber que en un determinat moment poden transformar part d’allò estalviat en alguna cosa que perduri en el temps, com una casa nova o una millor educació per als fills o els nets. Si l’estalvi ens acompanya, és més probable que associem el pas dels dies amb el progrés, i que no tinguem la sensació d’estar perdent el temps. Si guanyem molt però ho gastem gairebé tot, això no passa. La clau està en saber controlar les despeses.
Com hem pogut veure, si posem en una balança els pros i contres d’estalviar, veurem que, malgrat que de vegades té una fama qüestionada, es tracta d’un acte que si es porta a la pràctica correctament pot ser molt positiu.
De fet, és important inculcar l’hàbit d’estalviar a les noves generacions i, la millor manera de fer-ho és a través de la ludificació, de manera que aprenguin divertint-se utilitzant tokens que representen diners i que només poden servir per comprar coses en el joc, i no a fora. Però no cal oblidar que els avenços més significatius s’han de donar a casa, amb diners reals donat en petites quantitats per als pares, ja que són aquests diners reals el que tenen la capacitat de temptar als petits amb una àmplia varietat de productes i serveis. En aquests casos, per descomptat, cal portar un control constant del que gasten i en què ho gasten, encara que sigui de manera aproximada.
Convertir l’estalvi en hàbit
Com pràcticament tots els hàbits, estalviar pot ser un patró de comportament que aprenguem de manera constant i amb la menor quantitat d’interrupcions possibles, sempre que no partim d’una situació d’extrema precarietat econòmica.
Hi ha diverses maneres d’aconseguir-ho, però en tots els casos el que és imprescindible és aconseguir una constància. Una vegada s’ha aconseguit començar a estalviar d’una manera sostinguda, augmentar la quantitat de diners estalviats és relativament més senzill.
Tal i com sol passar en generar qualsevol hàbit, una vegada s’ha començat a fer alguna cosa, el principal obstacle, que és simplement portar a la pràctica una idea que ha estat rondant pel cap, desapareix.
Les claus per estalviar
- Planificació i establiment d’objectius. És clau marcar unes metes. Per això cal començar fent determinats càlculs i determinar, assumint un nivell d’ingressos més o menys regular, quina quantitat de diners podem arribar a estalviar. Això donaria forma al nostre principal objectiu, que seria haver gastat per sota d’X quantitat al mes.
- Concretar al màxim la meta. Ja has marcat uns objectius? Doncs desglossa’ls en diversos subobjectius a una escala temporal menor, com per exemple setmanalment. S’ha d’intentar fer d’aquests objectius alguna cosa el més concreta i material possible, representar-ho gràficament o per escrit i posar còpies d’aquest desglossament en llocs en els quals solem estar o cap els que solem mirar. També hi ha aplicacions d’smartphone que ajuden a no perdre de vista el nostre progrés.
- Estratègies de control dels impulsos. Es tracta de fer el possible no només per amortir la intensitat de les ganes de comprar alguna cosa, sinó també per modificar el nostre entorn perquè ens tempti menys, que no ens plantegi dilemes en els quals haguem de decidir si gastar diners o no. Sí, plantarem cara al neuromàrqueting. Per exemple, un truc molt senzill és no anar de compres al supermercat amb gana. Un altre, autoimposar-se una norma que prohibeixi entrar a una llibreria si tenim dos llibres que encara no hem començat. Aquest tipus d’estratègies senzilles funcionen molt bé.
