L’impacte indirecte de la crisi de la COVID-19 sobre els ingressos i estalvis de les persones –tant actuals com futurs– i l’augment de la incertesa econòmica fan que l’educació financera encara sigui més crucial per garantir que els ciutadans siguin resilients financerament. [...] Atès que un millor coneixement i comprensió dels conceptes i riscos podria ajudar a millorar la presa de decisions entre els adults i els joves, “l’educació financera ara és reconeguda globalment com una habilitat essencial per a la vida”.
Així arrenca el recent informe del Programa internacional per a l’avaluació d’estudiants, o Informe PISA (per les seves sigles en anglès: Programme for International Student Assessment), dut a terme per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Aquest programa recull els resultats de les proves realitzades sobre diners, economia i finances: el nivell dels estudiants espanyols queda 13 punts per sota de la mitjana, amb 492, davant d’Estònia i Finlàndia, que encapçalen el rànquing amb 547 i 537, respectivament. El document indica que els progenitors són la principal font d’informació que obtenen els joves, la qual cosa fa concloure la falta d’educació financera entre generacions adultes.
Aquesta formació no només és important per entendre els productes que es poden contractar, sinó també per construir un futur econòmic millor, capaç de superar crisis com l’actual, en què moltes famílies viuen dels estalvis, ja que han vist com els disminuïen els ingressos i, sobretot, amb la preparació necessària per mantenir el nivell de vida durant la jubilació.
Gràcies als avenços mèdics i a la millor cura de la salut, l’esperança de vida va en augment. Espanya ocupa el segon lloc del rànquing mundial (83,24 anys) per darrere del Japó (84,10) segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). I continua pujant. Les noves generacions arribaran fàcilment als cent anys i posicionaran el país en la primera posició. Però, com sostenir una etapa de retir laboral ni més ni menys que de tres dècades? Un llarg període daurat en el qual no només serem consumidors de l’anomenada silver economy, sinó que probablement patirem algun tipus de dependència. Un informe elaborat per Analistes Financers Internacionals (AFI) assenyala que el 2030 gairebé el 5 % de la població major de seixanta-cinc anys (560.000 persones) la patirà de grau III.
Perquè aquests anys puguin transcórrer amb la millor qualitat possible no queda una altra que posar en marxa un pla que complementi un sistema de pensions públic amb grans dificultats per sostenir el nivell de cobertura actual. «Ens enfrontem a trenta-tres anys com a jubilats, la qual cosa suposa una càrrega brutal en el sistema de pensions. La manera d’ajustar només pot ser via reducció de l’import, ja que hi ha menys cotitzants», afirma José Luis Manrique, director de l’Observatori Inverco.
Insostenibilitat de les pensions
Per a les properes dècades, la piràmide poblacional dibuixa una Espanya envellida i no només per la longevitat més llarga, sinó també perquè dins d’un trienni, la generació del baby boom, la més nombrosa de totes, començarà a sumar-se a l’estadística de les pensions. És a dir, el nombre de jubilats s’elevarà de manera important, i no sembla que el nombre de treballadors hagi d’augmentar, i recordem que les seves cotitzacions financen les prestacions per jubilació. Actualment, la taxa de natalitat del nostre país és una de les més baixes, situada a 1,2 nens per dona, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Les projeccions de l’INE estimen que el 2066 hi haurà més de 14 milions de pensionistes, enfront dels 8,8 milions que hi ha avui dia; i amb prou feines, un cotitzant per pensionista, quan fa quatre dècades la ràtio era de 5,3. Actualment se situa en el 2,3.
Els comptes, per tant, no surten, i molt menys quan l’import mitjà de les pensions va en augment (la pensió mitjana se situa en 1.164 euros) i amb la generositat del sistema. Un informe de la Comissió Europea preveu que la taxa de reemplaçament -percentatge que mesura la pèrdua de poder adquisitiu després de la jubilació- passarà del 71,8 % actual al 46,4 %, i se situarà just en la mitjana que avui registra la Unió Europea (UE). Davant d’aquesta situació complexa només hi ha dues opcions: allargar la vida laboral i/o reforçar l’estalvi particular.
Retard de l’edat de jubilació
El 2020 l’edat de jubilació legal està situada als seixanta-cinc anys, però s’anirà retardant de manera progressiva fins a arribar als seixanta-set el 2027. Però la realitat és una altra. Hi ha mecanismes per avançar entre dos i quatre anys el retir laboral a través de la jubilació anticipada. És per això que en la reforma que està estudiant el ministre José Luis Escrivá s’inclouen incentius per elevar l’edat efectiva de jubilació, situada a 64,2 anys, i penalitzacions per a aquells que optin per avançar-la.
«Tot gira al voltant del concepte de sostenibilitat econòmica. El sistema de pensions públic no està dissenyat per a ser cobrat durant més de trenta anys, de manera que caldria pensar en complementar-lo amb una pensió privada. Necessitem visió a llarg termini», assenyala Fernando Ibáñez, president de l’Associació d’Empreses d’Assessorament Financer (Aseafi).
Estalvi invertit a llarg termini
Davant d’aquest escenari, sembla que l’alternativa més plausible és estalviar. Una opció que tampoc utilitzen gaire els espanyols. La taxa d’estalvi del nostre país és a la cua, per sota del 6 %, segons les dades d’Eurostat, la meitat de la mitjana de la zona euro.
«Estalviar ens permet tenir tranquil·litat en el futur. El 2008 vam viure una crisi econòmica terrible i ara en ve una altra. La gran diferència rau en les famílies que han aconseguit estalviar, però estem en uns nivells molt baixos i això només pot canviar amb l’educació financera», afirma el president d’Aseafi.
«Si acceptem que la pensió es reduirà per una qüestió demogràfica, hem de pensar en una vida de cent anys i només queda l’estalvi privat. Perquè aquests diners siguin el mínim de costosos, cal començar com més aviat millor i estalviar de manera periòdica», afegeix el director de l’Observatori Inverco.
Calcula quant tindràs en la teva jubilació si comences a estalviar avui
Es refereix a generar l’hàbit de l’estalvi convertint-lo en un rebut més al mes, com el de la llum o el telèfon. «Hem de canviar l’equació de la despesa. Estalviem amb el que ens sobra i hem de fer-ho a l’inrevés, gastar el que ens sobra», afegeix. És a dir, automatitzar una transferència a principis de mes per finançar la jubilació.
Però no només n’hi ha prou amb estalviar, sinó que cal posar a treballar aquests diners, invertir perquè creixin amb el pas el temps; en cas contrari, no s’aconseguiran metes costoses com viure en una etapa en què els ingressos seran menors, com s’ha vist. A més, és la forma de combatre la pèrdua de poder adquisitiu per l’efecte de la inflació sobre els diners.
«Hem de començar a perdre la por», diu Manrique. «Fins ara, l’estalvi es fa a curt termini i sense risc, però l’educació financera permet introduir dues variables: horitzó temporal i perfil de risc.»
«Cal canviar la cultura i pensar a llarg termini. Per a això és clau introduir els conceptes financers des de l’educació bàsica, com passa en països del nostre entorn. A Espanya això no passa i sense cultura financera és impossible la planificació», lamenta Ibáñez.
D’aquesta manera, com més gran sigui l’horitzó temporal –temps que es disposa fins a aconseguir un objectiu– de la inversió, més alt serà el potencial de creixement en l’estalvi invertit. Com? Gràcies al que Einstein va definir com la força més poderosa de l’univers, l’interès compost, que consisteix a anar acumulant sobre l’estalvi invertit els interessos que es van generant any rere any, de manera que el capital inicial vagi augmentant de manera exponencial.
I, a llarg termini, l’actiu que té més probabilitat de revaloració és la renda variable. És cert que les accions són arriscades i poden patir caigudes severes, com les que es van veure després de l’impacte inicial de la pandèmia. Per això, per tenir marge de recuperació, es recomana invertir amb un horitzó temporal ampli. Els experts aconsellen que, en les primeres etapes de la vida laboral, el perfil de risc augmenti i a mesura que es vagi acostant la jubilació es vagi reduint, invertint en actius més conservadors com la renda fixa, que tenen una rendibilitat inferior, però també una volatilitat inferior.
Novament, les dades revelen que els espanyols, a més de no saber estalviar, tampoc saben invertir. D’altra banda, segons el Banc d’Espanya, el 76 % de la riquesa de les famílies està invertit en habitatge, un actiu poc líquid. De la resta, que està invertit en vehicles financers, el 40 % està en productes amb nul·la rendibilitat, com ara els comptes corrents i dipòsits bancaris, fet que suposa deu punts per sobre de la mitjana de la UE, segons les últimes dades d’Eurostat. En canvi, productes específics per a la jubilació, com plans de pensions i assegurances, amb prou feines representen el 16 % enfront del gairebé 40 % de la UE.
Val la pena recordar la frase del guru de les inversions Warren Buffett: «Si no trobes una manera de fer diners mentre dorms, estaràs condemnat a treballar fins al final dels teus dies.» Com més aviat es planifiqui la jubilació, menys sacrifici econòmic exigirà finançar la llarga etapa daurada.
