«Un optimista veu una oportunitat en tota calamitat; un pessimista veu una calamitat en tota oportunitat.» És una de les moltes frases que ens va deixar Winston Churchill, l’ex-primer ministre britànic, considerat un dels grans líders en temps de guerra. Les seves lliçons bé que ens poden servir, avui que, tal com sostenen tots els analistes, ens enfrontem a una situació totalment nova i incerta que molts comparen amb la que viu un país després d’una gran guerra.
Quant s’allargarà la crisi?, quant durarà?, com afectarà els ciutadans i les empreses? La incertesa és la tònica en les respostes a totes aquestes preguntes. Ens enfrontem a una situació totalment nova i desconeguda, però la societat espanyola ja ha demostrat en diverses ocasions al llarg de la història la seva capacitat de sortir-se’n de situacions inesperades. Un cop més s’està posant a prova la nostra resiliència i, com ja vam fer en el passat, sabrem veure l’oportunitat en la calamitat i extraure grans lliçons que ens permetran estar més ben preparats en el futur.
El cert és que les perspectives no són bones, tot i que també ens diuen que la recuperació arribarà abans que en altres crisis. Potser no tan aviat com voldríem, però el 2021 el país haurà recuperat almenys part del creixement i dels llocs de feina perduts a causa de la pandèmia de la COVID-19, que ha derivat en una emergència sanitària mundial i una crisi econòmica diferent de les anteriors que hem viscut.
Et pot interessar: Les lliçons de la crisi de 2008 que avui són clau per als empresaris
Fa més de tres setmanes vam conèixer l’anàlisi del Banc d’Espanya i la setmana passada, l’avaluació de l’APE per part de la Comissió Europea (CE) i l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), l’organisme que es va crear el 2013 per vetllar per l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat de les finances públiques.
La Comissió Europea, que ha suspès aquest any l’aplicació de les regles del Pacte d’estabilitat i creixement, ha estat més amesurada en la seva anàlisi, atès que ha dibuixat sobre el paper una recuperació amb una certa forma de ve baixa en l’àmbit europeu. No serà una ve baixa perfecta ni igual a tots els països, però ens permet mirar al futur de manera global i amb un cert optimisme. L’economia de la zona euro caurà un 7,7 % aquest any, però repuntarà un 6,3 % l’any que ve.
Et pot interessar: Així serà la recuperació econòmica
Per això, l’any 2020, el PIB espanyol caurà més que l’europeu. Les previsions més encoratjadores (de la Comissió Europea i el Govern espanyol) estimen caigudes d’entre el 9,2 % i el 9,4 % i creuen que l’economia tornarà a créixer al voltant d’un 7 % el 2021. Si es compleixen aquestes previsions, la recuperació podria tenir també una certa forma de ve baixa a Espanya, però ser més irregular que a països com Alemanya o Àustria, que han implementat unes mesures de contenció una mica més suaus. La Comissió mateixa assenyala en el seu informe que a finals del 2021 el PIB espanyol continuarà sent un 3 % més baix respecte del de l’any 2019.
Però no totes les anàlisis són tan optimistes. La incertesa ha fet que organismes com el Banc d’Espanya o l’AIReF plantegin diversos escenaris econòmics davant d’un possible rebrot de la pandèmia o d’una dificultat encara més gran de l’economia per superar-ne el xoc. En el pitjor escenari del supervisor bancari, el PIB podria arribar a caure un 13,6 % el 2020, tot i que la recuperació seria «notable» el 2021. No es recuperarien tota l’activitat ni els llocs de feina perduts, però sí una bona part.
Pero no todos los análisis son tan optimistas. La incertidumbre ha hecho que organismos como el Banco de España o la AIReF planteen diversos escenarios económicos ante un eventual rebrote de la pandemia o una dificultad mayor de la economía para superar el shock. En el peor escenario del supervisor bancario, el PIB podría llegar a caer un 13,6% en 2020, aunque la recuperación sería “notable” en 2021. No se recuperaría toda la actividad ni el empleo perdido, pero sí gran parte.
Els escenaris de l’AIReF
L’AIReF ha tornat a demostrar la seva independència amb una anàlisi a fons de l’escenari macroeconòmic, dels escenaris pressupostaris i del camí de l’endeutament públic, amb una visió en línies generals una mica menys optimista en un escenari en el qual la pandèmia es frenaria més tard del que s’espera. En aquest pitjor escenari, l’economia es podria contraure un 11,7 % i només creixeria un 5,8 % el 2021. No obstant això, planteja també un altre escenari possible que s’acosta més a les previsions del Govern i la CE, tot i que no veu tan clarament una recuperació econòmica tan acusada el 2021. En el seu últim informe, l’AIReF diu ben clar que l’economia espanyola presenta algunes característiques estructurals que faran que «la recuperació sigui lenta i gradual, de manera que es trigarà diversos trimestres a recuperar el nivell del PIB anterior». Al seu parer, aquestes característiques estan relacionades principalment amb l’especialització productiva de l’economia espanyola, la segmentació del mercat de treball i l’elevada proporció d’empreses petites i microempreses que, en principi, són més vulnerables a les restriccions financeres.
De fet, en aquest informe, l’AIReF fa més d’una estirada d’orelles al Govern i l’adverteix que la trajectòria de recuperació en ve baixa asimètrica que prediuen serà difícil. Segons les seves xifres, a finals del 2021 el PIB se situaria al voltant de cinc punts per sota dels nivells previs a la crisi.
Més enllà de la forma que prengui la recuperació, potser el més important és posar el focus en els danys més duradors que pot patir el país com a conseqüència d’aquesta crisi. El mercat laboral encara no s’havia recuperat del xoc del 2008 i tornarà a presentar xifres que han de convidar a la reflexió. Espanya, amb una taxa d’atur propera al 19 % el 2020, segons la Comissió Europea i el Govern, serà juntament amb Grècia i Itàlia un dels països que patiran amb més virulència els efectes de la COVID-19 en el seu mercat de treball, a causa del nivell de temporalitat, la vinculació de les seves economies amb sectors més estacionals i el pes del sector turístic, el més afectat per la pandèmia. El 2021, la desocupació baixarà al voltant del 17 %.
En aquest sentit, l’AIReF ha advertit que un terç dels treballadors que actualment estan en situació d’expedient temporal de regulació de l’ocupació (ERTO) no aconseguirà recuperar la feina aquest any. Això implica que 1,2 milions de persones no tornaran al seu lloc de treball en els propers set mesos. I és que, atesa la composició del teixit empresarial espanyol, moltes empreses poden passar complicats problemes de solvència aquests mesos i, fins i tot, córrer el risc de desaparèixer.
La sostenibilitat dels comptes públics, el repte més gran
Però si hi ha res en què coincideixin tots els analistes és que el repte més gran serà, sens dubte, garantir la sostenibilitat d’uns comptes públics malmenats que tampoc s’havien recuperat del tot de la crisi anterior. Els desequilibris acumulats s’han multiplicat amb la COVID-19 i caldrà fer molts esforços per contenir el dèficit i el deute.
En aquest sentit, el Govern i la Comissió tornen a coincidir i són una mica més optimistes que altres analistes. Vaticinen un dèficit proper al 10 % el 2020, que el Banc d’Espanya puja a l’11 % en el pitjor dels seus escenaris i l’AIReF, fins a gairebé el 14 %. En el cas del deute, l’AIReF és sens dubte l’organisme més pessimista, atès que assegura que pot arribar al 125 % el 2021 si les mesures de confinament i restricció de les activitats econòmiques es prolonguen un mes més.
Et pot interessar: Els reptes de la desescalada
Deixant de banda la sopa de xifres, potser el més important que es planteja és la conclusió a la qual s’arriba, que subratlla que caldrà fer un ajustament almenys com el de la dècada passada, seguit de dues dècades d’equilibri pressupostari per refrenar el dèficit i tornar als nivells de deute que teníem abans de la pandèmia, una conclusió dura que ens ha d’obligar a gestionar els comptes públics amb molta responsabilitat.
Un punt de partida més bo
Tot i que el futur és incert i les previsions són inquietants, no hem d’oblidar que també hi ha molts factors que juguen a favor nostre en aquesta ocasió. Els governs i els bancs centrals han reaccionat amb molta més rapidesa que en crisis anteriors i el punt de partida de les empreses i les famílies és molt més bo que el 2008.
En qualsevol cas, aquestes anàlisis ens han de servir per reflexionar i preparar-nos per al dia D+1. Perquè aquesta crisi, igual que les anteriors, passarà i ho farà abans que d’altres. Com qualsevol xoc econòmic, ens deixarà cicatrius per a tota la vida, ferides que ens han d’ajudar a recordar el que hem viscut i a millorar per estar preparats per a un futur que, tard o d’hora, tornarà a estar ple d’oportunitats.
