Europa en general i Espanya en particular afronten un moment històric com a conseqüència d'una pandèmia que ha ocasionat nombroses pèrdues humanes i materials. El 23 d'abril de 2020 va presentar a la Comissió Europea un fons de recuperació, que, tot just tres mesos després, es va materialitzar en el Next Generation EU, també conegut com a Fons de Recuperació Europeu, dotat amb 750.000 milions d'euros, dels quals Espanya rebrà 140.000 milions fins al 2026. Ja en 2021, l'11 de febrer, el Parlament Europeu va aprovar el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, que representa al voltant del 90 % dels recursos del fons (672.500 milions d'euros), i que es repartirà entre els projectes que presentin els diferents Estats membres, sota els estendards de la transició ecològica i la transformació digital, i, en un segon nivell, de la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial.
El Govern ha començat a treballar per a l'acceleració de la recepció dels fons europeus. Entre altres coses, els ministeris han publicat ja algunes manifestacions d'interès (MDI) orientades a identificar i localitzar projectes susceptibles de rebre els fons, amb la participació de les empreses.
I és que el temps juga un paper fonamental, ja que el 30 d'abril de 2021 és la data límit perquè es presentin els plans definitius per part de cada Estat que incloguin les reformes que es van escometre per revitalitzar el creixement i potenciar l'ocupació, tot i que el Govern ha assegurat que presentarà el pla espanyol al març. A partir d'aquest moment, Brussel·les tindrà dos mesos per a la seva aprovació. Un cop aconseguit, cada país haurà de ratificar internament en un termini de quatre setmanes. És probable que, completats aquests passos, comenci a avançar part dels fons, sempre sota la tutela i la supervisió de la Comissió Europea. En tot cas, la presidenta d'aquesta institució, la belga Ursula Gertrud von der Leyen, ha insistit que «pot ser que es produeixin retards i algunes dificultats» a causa de la rapidesa amb la qual es vol executar tot el procés.
El paper de les manifestacions d'interès
A Espanya, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que va anunciar el Govern a l'octubre de 2020, defineix, al voltant de quatre eixos de transformació i 10 palanques tractores, el full de ruta per impulsar la recuperació econòmica de país. De cara a identificar les àrees i els projectes més rellevants que desitgen formar part de les ajudes del Fons de Recuperació Europeu, diferents ministeris han llançat MDI per poder conèixer millor els detalls d'aquests projectes, així com les empreses que participaran, els objectius que persegueixen, els seus impactes positius sobre l'economia o de quina manera justifiquen l'efecte tractor que aconseguiran a través de la seva posada en marxa efectiva. Cal recordar que, en total, el Govern espanyol va acordar repartir un paquet d'ajudes directes de 72.000 milions d'euros durant els tres propers anys provinents de Fons de Recuperació Europeu, dels quals, d'acord amb la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, s'articularan al voltant de 27.000 milions a fons perdut en 2021.
Pot interessar-te: El Fons de Recuperació Europeu, motor de la reactivació
Amb la informació recollida en les diferents MDI es prepararan convocatòries obertes al llarg de les properes setmanes, durant tot el primer semestre de 2021, amb la intenció, al menys, sobre el paper, que puguin repartir-se els primers fons en el segon semestre de l'any.
Amb la informació recollida, es prepararan convocatòries en les pròximes setmanes amb la intenció que els primers fons es puguin repartir en el segon semestre
Les manifestacions d'interès que s'han presentat
5G, xarxes intel·ligents, hidrogen renovable o economia circular. Aquests són alguns dels eixos de les MDI presentades amb un caràcter més digital i sostenible. En un altre extrem, també, s'han executat altres, en principi, més convencionals però que poden tenir un impacte econòmic i social molt rellevant, com les centrades en la despoblació, en la competitivitat industrial o en la mobilitat elèctrica. Tot i que la participació en aquestes iniciatives no genera cap dret posterior amb relació a l'accés a les convocatòries que es duguin a terme, sí que ajuden en gran manera a ordenar i a agilitzar el treball de l'Administració per establir aquelles que han suscitat un major interès per part de les empreses.
Per exemple, el passat 20 de gener va finalitzar el termini de recepció de propostes llançat pel Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme per identificar àrees rellevants sobre projectes relacionats amb la competitivitat i la sostenibilitat industrial, amb dues premisses obligatòries: s'han de tractar de projectes que involucrin una cadena de valor industrial representativa amb diversa presència territorial; i han de comptar amb, almenys, cinc entitats participants, de les quals el 40 % han de ser pimes. La ministra d'aquesta cartera, Reis Maroto, ha informat que, només per a aquesta MDI, s'havien rebut més de 750 sol·licituds, superant les previsions.
A més d'aquesta MDI, altres gabinets han iniciat altres diferents a fi d'obtenir una major informació sobre les propostes que es presentaran per part de les empreses per accedir al Fons de Recuperació Europeu.
Potser el més actiu hagi estat el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que ha impulsat diverses. Entre elles, cal citar alguns el termini del qual finalitza durant el primer trimestre: la centrada en xarxes intel·ligents, emmagatzematge energètic i flexibilitat (que cerca el desplegament de l'emmagatzematge energètic, l'impuls de les xarxes intel·ligents mitjançant la inversió en digitalització i el creixement de nous models de negoci que proveeixin de flexibilitat al sistema energètic associats a la transició energètica, com la implantació d'agregadors); la d'Energia a les Illes (per al desplegament de renovables fent èmfasi en la integració ambiental i territorial, la descarbonització dels sectors econòmics i l'edificació mitjançant la integració d'energies renovables, i la mobilitat sostenible); la de Comunitat Energètica (buscant, entre d'altres fites, l'eficiència energètica, la producció basada en energies renovables i la recàrrega dels vehicles elèctrics); la d'Economia Circular (per crear models de negocis més nets i circulars, que apostin pel reciclatge de productes); o la d' Energies Renovables (per impulsar la descarbonització de la indústria, el foment de l'autoconsum elèctric renovable i el desenvolupament de les energies marines).
Per part del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, el seu MDI, tancada el passat 15 de febrer, s'ha centrat en la connectivitat digital, l'impuls de la ciberseguretat i el desplegament 5G. Els seus objectius han estat els d'apostar per aconseguir que la totalitat de la població tingui cobertura de banda ampla de 30 Mbps en 2023 i, de cara a 2025, arribar al 100 % de cobertura de 100 Mbps; i, sobre l'estratègia 5G, aconseguir que l'any 2025 el 75 % de la ciutadania tingui cobertura 5G mitjançant les seves bandes prioritàries (694- 790 MHz, 3.400- 3.800 MHz i 24.25- 27.5 GHz).
Ja es coneix que estan pròximes altres MDI que se centraran en temes com la digitalització de les pimes, la mobilitat o l'agenda urbana.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
