Les conseqüències econòmiques generades per la COVID-19 han posat en relleu la necessitat de fomentar l’ estalvi i impulsar una cultura enfocada a la planificació financera. La riquesa immobiliària de les llars com a ressort davant aquesta crisi es converteix en un mecanisme fonamental per poder preveure futures conseqüències.
A Espanya, les xifres històriques relatives al comportament de les llars, que reflecteixen una contenció del consum i un augment de l'estalvi conservador davant la incertesa, indiquen que les famílies no compten amb una cultura d'estalvi adequada i que la seva conducta posa en risc l'estabilitat financera de la llar, i per tant el seu benestar, segons l'informe 'Resiliència / vulnerabilitat de les llars espanyoles enfront de la COVID-19', promogut per l'Observatori de l'Estalvi Familiar de la Fundació IE i la Fundació Mutualitat de l'Advocacia.
Si bé en el segon trimestre de 2020 la taxa d'estalvi de les llars espanyoles se situava en màxims històrics, el 31,3 % de la renda bruta disponible, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), «és probable que això sigui conseqüència directa de la conducta activa de la llar, com ja va passar durant la crisi econòmica anterior. Les famílies espanyoles van enfrontar el 2008 amb una taxa d'estalvi que se situava en el mínim històric i que, no obstant això, es va elevar substancialment amb el començament de la crisi», assenyala aquest estudi.
En el context actual, i analitzant el grau de resiliència o vulnerabilitat de les llars enfront de la crisi econòmica, la tinença d'actius immobiliaris és important. «Sembla evident que la possessió de l'habitatge habitual sense càrregues, afegeix resiliència a la llar, i aquesta pot estimar-se com a mínim en la quantia equivalent a l'estalvi implícit de la despesa de lloguer o hipoteca», assenyala el citat informe.
Pot interessar-te: La decisió de compra d'un habitatge com a projecte vital
A Espanya, el valor mitjà de les rendes de lloguer se situa entre el 20 % i el 25 % de la renda mitjana disponible, mentre que el de les dedicades al pagament de la hipoteca està al voltant del 15 % i el 20 %, segons les dades del Banc d'Espanya.
La propietat immobiliària en l'entorn europeu
Per conèixer com l'estalvi de les llars es distribueix entre inversió immobiliària i financera, aquest estudi analitza la situació en el context europeu. En aquest sentit, destaca que les llars espanyoles amb propietats mantenen una inversió mitjana en el sector equivalent a 236.100 euros enfront de la inversió mitjana que mantenen en actius financers, situada a 56.300 euros. És a dir, el valor de la inversió mitjana en habitatge és una mica més de quatre vegades el valor de la inversió mitjana financera.
Però el cas espanyol no és excepcional. En tots els països europeus el valor mitjà de la inversió en immobles és molt superior al valor mitjà de la inversió en actius financers. «A nivell numèric, això és una cosa lògica, perquè la mitjana s'obté fent la mitjana de la inversió de les llars que tenen una inversió alta amb la de les que tenen una inversió baixa. Per als actius financers (que inclouen els dipòsits bancaris) la inversió de les llars amb menys valor en actius financers pot ser realment baixa, per exemple 200 euros en un dipòsit, però no obstant això per als actius immobiliaris aquest límit baix mai serà de 200 euros, serà força més elevat, de manera que l'efecte de fer la mitjana no es veu tan afectat per aquestes quantitats tan reduïdes quan estimem la mitjana d'inversió en actius immobiliaris», argumenta Laura Núñez, directora de l'Observatori de l'Estalvi Familiar i coautora de l'informe.
El que sí que destaca en el cas espanyol és el percentatge tan alt de llars que té algun actiu immobiliari, tenint en compte que la inversió mínima en aquest sector és més elevada. A Espanya el 81 % de les llars té algun actiu immobiliari, davant el 50 % de les llars alemanyes o el 62 % de les llars franceses. Aquesta dada indica que els ciutadans espanyols es decanten més per invertir els seus estalvis en immobles que els d'altres països del nostre entorn. «Una altra dada que corrobora aquesta preferència que tenen les llars espanyoles per la inversió immobiliària és que, del que s'ha invertit en immobles, només el 60 % està destinat a l'habitatge habitual (enfront d'un percentatge del 70- 80 % en la resta de països), el que indica que la nostra preferència pel totxo va més enllà d'aconseguir tenir el nostre propi pis per viure», assenyala Nuñez.
Amb tot, cal tenir en compte que «la immobiliària, així com altres inversions, s'han de contemplar amb una visió a llarg termini i fugir de decisions precipitades», assenyala l'informe La vivienda, ¿hacia dónde vamos? elaborat per ESADE i Banc Sabadell. A més, afegeix aquest document, en el cas de la inversió immobiliària, aquesta suposa un desemborsament molt superior al d'altres inversions financeres, i comporta més riscos i menor liquiditat que altres operacions. Mentre que, les inversions financeres són més líquides, comporten unes inversions mínimes molt baixes i compten amb opcions de diversificació.
Pot interessar-te: La rendibilitat a la inversió immobiliària: què cal tenir en compte?
Espanya, un dels dos països europeus amb més propietaris lliures d'hipoteca
A Espanya hi ha una gran desigualtat en la distribució de la riquesa immobiliària, que és superior a la que mostra la resta de països de l'entorn, assenyala el document de l'Observatori de l'Estalvi Familiar de la Fundació IE i la Fundació Mutualitat de l'Advocacia. No obstant això, la desigualtat en la distribució de l'estalvi immobiliari de les llars espanyoles és inferior a la trobada per a l'estalvi financer.
Espanya, juntament amb Itàlia, són els dos països on hi ha una major proporció de llars amb immobles sense hipoteques. En concret, el 55 % i el 64 % del total de llars, respectivament. En altres països com Alemanya o França, només un terç de les famílies posseeix actius immobiliaris no hipotecats.
Així, un 32 % de la inversió de les llars espanyoles en el sector immobiliari està lligada a una hipoteca, mentre el restant 68 % està lliure de càrregues. «Considerant que el 81 % de les llars té actius immobiliaris, això implica que el 55 % de les famílies espanyoles posseeix alguna propietat immobiliària que està lliure de càrregues financeres, el que per a les mateixes pot constituir un element de resiliència enfront de la crisi» , interpreta aquest estudi.
Pot interessar-te: Les tendències de mercat immobiliari per 2021
