Treball i estalvi. Dos conceptes que els pares fundadors dels Estats Units (EUA) van prendre com a lema del mateix Benjamin Franklin a l'hora de, primer, declarar la independència del poderós Imperi britànic i, més endavant, construir les bases d'una economia sòlida que va acabar portant el país al lideratge mundial. I és que la teoria afirma que quan algú desenvolupa una professió no només està produint en benefici propi i de la seva empresa, sinó que està generant valor per al seu país i contribueix a incrementar-ne el producte interior brut (PIB). No obstant això, moltes vegades el dubte que sorgeix és si aquest valor que es crea es tradueix en riquesa per a aquest país i, sobretot, si es distribueix entre els seus ciutadans i si influeix de manera positiva en la seva qualitat de vida. Per regla general, la riquesa d'un individu es mesura per la diferència entre els estalvis que posseeix i els deutes que té.
Pot interessar-te: Com ha impactat la pandèmia en l'estalvi de les famílies espanyoles
Al llarg del segon trimestre del 2020; és a dir, en el període de temps que inclou majoritàriament les mesures de confinament i l'aturada de l'activitat per la COVID-19 a Espanya, els actius financers de les famílies, que comprenen diners en efectiu, accions, dipòsits i valors en renda, es van situar en 2,356 bilions d'euros; un 3,37 % més que en el primer trimestre, encara que amb una lleu caiguda interanual del 0,59 %.
Segons el mateix Banc d'Espanya, aquesta petita disminució respecte de les xifres de 2019 s'explica, principalment, per les caigudes a les cotitzacions borsàries dels primers mesos de l'exercici actual, a causa de la incertesa que va inundar els mercats per la pandèmia global de la COVID-19. En qualsevol cas, al tancament de juny del 2020, la major part dels actius financers de les llars a Espanya es trobaven en dipòsits i en diners en efectiu (un 41 %), seguit per les participacions en el capital (un 25 %), les assegurances i els fons de pensions (un 16 %) i les participacions en fons d'inversió (un 14 %).
Des de l'òptica de l'endeutament, cal destacar que els comptes financers del primer semestre publicats per l'organisme supervisor també van mostrar que el deute consolidat de les empreses i de les llars i institucions sense ànim de lucre va arribar als 1,65 bilions d'euros; un 141,2 % del PIB, això significa que en un any ha crescut un 8,9 %.
L'estalvi i les crisis
En èpoques de recessió econòmica o de caiguda de l'activitat, l'estalvi generat durant moments de més bonança permet a les famílies mantenir els seus nivells de consum. Cal entendre l’estalvi com la part dels ingressos que no es destinen a les despeses i que es guarden en previsió de necessitats futures. És un indicador clau que s'utilitza, entre altres coses, per mesurar la solidesa financera; en aquest cas, de les famílies.
Encara que té diferents factors determinants, hi ha dos elements que són clau en la seva evolució. D'una banda, el nivell de renda; és a dir, que com més ingressos mensuals sumin els membres d'una família més probabilitat tenen de poder estalviar. De l’altra, un factor més qualitatiu i que té a veure amb la confiança; això significa que si les llars creuen que la situació econòmica anirà a pitjor en el futur, tendeixen a estalviar més diners pel que pugui passar. Tornant a la xifra de les famílies espanyoles sobre l'estalvi en el segon trimestre de l'any, el seu creixement important assenyala que, amb caràcter general, no hi ha massa optimisme que la recuperació econòmica es produeixi a curt termini, motiu pel qual les persones tendeixen a ser conservadores pel que fa als seus nivells de despesa per evitar possibles complicacions financeres en els propers mesos.
A més, hi ha un altre problema afegit i és que, mentre augmenten els nivells d'estalvi, les famílies redueixen, lògicament, el seu consum, especialment pel que fa a aquelles despeses més elevades i que, en principi, es poden posposar, com la compra d’un cotxe, d'un electrodomèstic o la contractació d'un viatge familiar, per esmentar-ne alguns exemples.
Canvis en el consum
No obstant això, la bona notícia és que la pandèmia global ha accelerat la introducció d'alguns canvis substancials en el consum que ja s'estaven produint en els últims anys, encara que, això sí, de manera molt més lenta. Per exemple, tots aquells productes que garanteixen la màxima seguretat, tant en el seu procés de compra com en el seu gaudi, estan guanyant pes entre les preferències dels clients, per sobre, fins i tot, del factor que per norma general és el més determinant: el preu.
A més, actualment la salut és quelcom molt més important del que ja era entre la societat. Al setembre, l'activitat comercial de les botigues que venen productes relacionats amb la salut va ser un 46 % superior a la del mateix període de l'any anterior, segons les dades de Pulso, l'eina de Banc Sabadell que, a través de les interaccions dels terminals punt de venda (TPV) del banc, analitza la recuperació econòmica. Tot això s'està traduint en un augment en les vendes d'aliments més saludables i naturals, juntament amb les experiències relacionades amb l’assoliment del benestar corporal, que contribueixin a millorar la immunitat davant de possibles malalties, com l'esport. En aquesta línia, la natura també s'ha convertit en una icona per a aquells que volen fugir, encara que sigui momentàniament, de la pol·lució i del soroll de les ciutats, fet que està elevant l'interès dels consumidors pels productes i els entorns eco-friendly.
