El restaurant madrileny Casa Botín ostenta el lloc d'establiment més antic del món en funcionament. Fundat el 1715 pel cuiner francès Jean Botín, només ha tancat les portes en una ocasió: durant la pandèmia de la COVID-19. La restauració ha estat un dels sectors més castigats per la crisi sanitària. Un impacte que ha estat més palpable en països com Espanya, en els quals l'activitat social de seure en un bar o en un restaurant forma part intrínseca de l'ADN dels ciutadans.
L’hostaleria és un dels pilars fonamentals de l'economia espanyola amb una facturació de 124.000 milions d'euros a l'any. No obstant això, s'ha mostrat particularment vulnerable durant la crisi actual. El 70 % dels negocis compta amb menys de tres empleats i la meitat assegura comptar amb poca liquiditat, segons recull l'informe 'Impacte de la COVID-19 en l'hostaleria d'Espanya', elaborat per la consultora Bain & Company. En els últims 12 mesos, aquest sector ha perdut, a més, 289.055 llocs de treball, és a dir, més de la meitat del total, segons les dades d'afiliació a la Seguretat Social publicades pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
Ara, amb l'aterratge imminent del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, i el retorn progressiu a la normalitat comencen a arribar temps de millora per a aquest sector. "Hem passat l'impacte més dur. El fet que estiguem en un escenari on s'estabilitza el funcionament de l'hostaleria és sens dubte un pas molt rellevant en la direcció correcta. Entrem en una etapa d'estabilització i de vigilància intensiva d'un teixit empresarial que requerirà encara moltes ajudes i atenció per intentar que aquestes empreses superin el cop de la crisi", afirma Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració de Barcelona, al Podcast de Banc Sabadell.
Amb l'acceleració de la campanya de vacunació i la reactivació de la mobilitat, el sector de la restauració comença a mostrar signes de recuperació. Però les conseqüències del coronavirus són palpables. Molts locals s'han vist obligats a endeutar-se per tirar endavant. "La primera conseqüència [de la COVID-19] és que haurem perdut musculatura empresarial. Al final, l'hostaleria no és un sector qualsevol a Espanya, sinó que probablement és la nostra gran indústria", explica Pallarols.
Després de l'esclat de la pandèmia altres tendències com el delivery s'han vist enfortides. Els lliuraments de menjar a domicili van generar 1.770 milions d'euros el 2020 a Espanya. No obstant això, els representants del sector adverteixen que en el món post-COVID-19 aquesta pràctica no serà substitutòria sinó complementària de l'activitat habitual. Segons ElTenedor, vuit de cada 10 clients planegen seguir assistint als restaurants. "El delivery no és nou. Ha patit un gran augment amb la pandèmia, però no és substitutiu de l'activitat principal. No som un sector l’ofici del qual sigui portar menjar a domicili, sinó un sector de rebre els seus clients en els establiments i de fomentar la socialització al voltant d'una taula", assenyala el director del Gremi de Restauració de Barcelona.
Pot interessar-te: Així afronten els bars i restaurants la reactivació
La restauració com a estil de vida
Una de les lectures positives que deixa la pandèmia és que ha posat en valor a tot el sector. Amb la irrupció del coronavirus i les consegüents restriccions, els ciutadans van veure la seva vida social paralitzada. Una vida en pausa que va ser més evident en països com ara Espanya, on anar a un restaurant és un ingredient culturalment més valuós i freqüent que en les regions del nord d'Europa, per exemple. "A diferència d'altres països, a Espanya o a l'arc Mediterrani la socialització té un impacte molt rellevant en la configuració del nostre caràcter", sosté Pallarols. "No només és un sector econòmic de primer ordre del qual depenen moltes famílies, sinó que configura la nostra manera de ser. I la pandèmia ha colpejat de forma molt clara la nostra manera de ser i de sentir", afegeix.
El sector compta ara amb els reptes de tornar a generar riquesa i ocupació i de recuperar el seu atractiu com a símbol clau per encoratjar el turisme internacional. Després d'un any amb les fronteres pràcticament tancades i les limitacions en el moviment, Espanya espera tancar la temporada estival amb entre un 30 % i un 40 % del volum de viatgers registrats el 2019, l'any previ a la pandèmia. Per a això, jugarà un paper important el Certificat COVID Digital de la Unió Europea, que facilitarà els desplaçaments dels ciutadans comunitaris eliminant les restriccions com les quarantenes en els llocs de destinació.
Pot interessar-te: El turisme es prepara per a la recuperació
Així, la recuperació de la mobilitat i del turisme serà clau per a la restauració. I aquí jugaran un paper molt important els 3.400 milions d'euros que el Govern preveu destinar a l'impuls de la modernització del sector turístic, segons el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) espanyol, que ha estat juntament amb el portuguès el primer a obtenir el vistiplau de la Comissió Europea.
