Hi ha un cert ball de sigles al voltant de la inversió sostenible. D’una banda, tenim el concepte de la responsabilitat social corporativa (RSC), que també es coneix com a responsabilitat social empresarial (RSE), i que abasta totes aquelles pràctiques i iniciatives que duen a terme les organitzacions per gestionar els impactes que es generen sobre els seus clients, treballadors, accionistes, el medi ambient i, amb caràcter general, en la societat. D’altra banda, hi ha els factors ESG (sigles que en anglès corresponen a mediambientals, socials i de governança empresarial). Des de fa uns anys, la integració d’informació d’aquestes tres vessants s’està incorporant cada vegada més en els models de valoració i l’aritmètica dels mètodes de càlcul de les inversions sostenibles, principalment en relació amb les empreses. Finalment, hi ha la inversió socialment responsable (ISR), que és una filosofia financera que té en compte els criteris ESG per contribuir al desenvolupament sostenible, un terme que l’«Informe Brundtland» de Nacions Unides va definir el 1987 com «el desenvolupament que satisfà les necessitats actuals de les persones sense comprometre la capacitat de les futures generacions per satisfer les seves».
Enfocament d’inversió
Com a regla general, l’estratègia dels gestors, els fons d’inversió i altres tipus de productes que hi ha al mercat i que aposten per la ISR es basen en una d’aquestes aproximacions: exclusió en apostar per companyies o indústries que poden ser qualificades com a controvertides o poc ètiques (tabac, joc, armes…), involucració proactiva i vot en empreses per fomentar millores relacionades amb la sostenibilitat (per exemple, per reduir l’emissió de gasos contaminants o en relació amb promoure polítiques d’inclusió en la plantilla), o selecció d’entitats que tinguin una millor valoració en matèria d’ESG, d’acord amb les anàlisis extrafinanceres que es duguin a terme. En aquests dos darrers enfocaments, s’emmarca l’active ownership, que és un corrent d’inversió molt en voga des de fa uns anys en la indústria mitjançant el qual els accionistes tenen el deure d’influir en les empreses, perquè el seu paper positiu dins dels ecosistemes en els quals tenen presència sigui més gran, incloent-hi, a més de les iniciatives en sostenibilitat, actuacions relacionades amb la filantropia. Molts fons d’inversió de caràcter temàtic defensen aquesta aproximació.
A més, qualificar les companyies dins de diferents grups segons la seva aposta per la ISR està cada vegada més generalitzat entre les gestores. Per exemple, entre els fons d’inversió, és freqüent la categoria best in class, per la qual es puntua les empreses segons el seu compliment de les polítiques relacionades amb els criteris ESG, i es descarten de manera automàtica totes aquelles que no són líders en els seus sectors. També hi ha el norm-based screening, que aposta només per les entitats que han subscrit diferents tractats internacionals (i els compleixen). Potser els més coneguts en l’actualitat són els Principis per a la inversió responsable, promoguts des del 2005 per Nacions Unides (UNPRI, segons les sigles en anglès), i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), adoptats el 2015 per la mateixa organització.
Identificar el benefici
Moltes de les gestores financeres internacionals duen a terme les seves pròpies anàlisis extrafinanceres, que inclouen sistemes de valoració de les polítiques ESG que desenvolupen les diferents companyies i sectors. De fet, un estudi de l’Aliança Global de la Inversió Sostenible (GSIA, segons les sigles en anglès) afirma que el 25 % dels actius gestionats a escala mundial avui ja segueixen criteris basats en la sostenibilitat a l’hora de configurar les seves carteres. A més, també hi ha proveïdors com Sustainalytics que es dediquen a valorar la sostenibilitat de companyies cotitzades. En aquesta línia, hi ha, a més, índexs borsaris internacionals especialitzats en empreses que compleixen amb els criteris ESG, com l’índex de sostenibilitat Dow Jones, l’índex de sostenibilitat Ethibel i la sèrie d’índexs FTSE4Good.
Per la seva banda, Spainsif, l’organització sense ànim de lucre que promou la inversió ESG, afirma en el seu estudi «La inversión sostenible y responsable en España» que una inversió ISR és aquella amb una anàlisi financera (rendibilitat-risc), amb una anàlisi extrafinancera sobre els criteris ESG, i que inclou un exercici de la propietat activa, és a dir, un diàleg actiu amb les empreses i l’exercici del dret a vot a les juntes d’accionistes. No obstant això, aquesta entitat també assegura que és aconsellable que, en un enfocament d’inversió ISR, l’horitzó temporal sigui més elevat que en un altre tipus d’estratègies. Això és així perquè, per definició, les entitats que demostren un compromís present i futur per valors com l’ecologia, el respecte a les minories, la inclusió o la governança, tenen plans de desenvolupament de negoci a diversos anys i són més propenses a evitar riscos addicionals que la resta, per la qual cosa es garanteix una eficiència més gran en el binomi rendibilitat-risc d’una cartera.
Evidències científiques
El 2019, la consultora Analistas Financieros Internacionales (AFI) va afirmar en l’informe «Sostenibilidad y gestión de activos» que els índexs sostenibles amb biaix d’inversió socialment responsable ja havien obtingut una millor rendibilitat que els índexs tradicionals a totes les regions –especialment als mercats emergents–, al llarg de l’estudi dels darrers cinc anys. Per la seva banda, la gestora francesa La Financière de l’Echiquier ha publicat un altre estudi que analitza dues carteres, cada una amb valors ben qualificats o mal qualificats segons criteris ESG, i assegura que els del primer grup obtenen rendibilitats superiors al llarg del temps, tot i que en destaca dues amenaces: la volatilitat i el risc. Tots dos, pensant en el llarg termini, mitiguen notablement els seus efectes segons els especialistes d’aquesta entitat.
La gestora holandesa Robeco, en un altre document, també conclou, després d’analitzar més de dues-centes fonts, que la sostenibilitat «exerceix un efecte positiu sobre la rendibilitat» de les inversions, mentre que l’Escola de Negocis de Harvard (EUA), en una anàlisi de Paul Gompers, identifica «un fort vincle» entre bon govern i resultats empresarials. En concret, conclou que això és així perquè una estratègia basada en la ISR permet incloure elements que, sovint, no es troben en les anàlisis financeres tradicionals, però que cada vegada resulten més rellevants per als inversors minoristes, com la prevenció de riscos potencials o la identificació de noves oportunitats, tant en mercats com en nous productes. Tal com assenyala Mariluz Castilla, assessora sènior a PwC i secretària general tècnica del Grup Espanyol per al Creixement Verd al podcast de Banc Sabadell, «la pandèmia suposa una gran oportunitat perquè les empreses incorporin definitivament la sostenibilitat en la seva estratègia de negoci».
