Els problemes de salut mental seran la principal causa de discapacitat al món el 2030. A Espanya, una de cada quatre persones té o tindrà algun problema d'aquest tipus al llarg de la seva vida. I la COVID-19 ha impulsat aquesta mena de patologies. En concret, el 65 % de la població té símptomes d'ansietat o quadres depressius a causa de la situació marcada per la incertesa, el confinament i altres restriccions imposades per evitar els contagis pel coronavirus, segons un estudi realitzat per investigadors del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM) i de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII), entre d'altres. I això es reflecteix en l'increment de la venda de medicaments. El consum de substàncies per al sistema nerviós central va créixer un 4,1 % entre el gener i el setembre, segons les dades d’IQVIA. Tot això porta al fet que el 89 % dels països considerin la salut mental i el suport psicològic com una part dels plans de resposta per a la COVID-19, segons l'informe "The impact of COVID-19 on mental, Neurological and substance use services", elaborat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). No obstant això, només el 17 % hi ha assegurat un finançament addicional.
"Veurem un increment molt significatiu de la demanda de serveis de salut mental, sobretot amb temes relacionats amb l'ansietat, l'estrès, el trastorn obsessiu compulsiu (TOC), etc. Cal estar preparats per quan això passi", explica Xavier Palomer, CEO de Psious, la guardonada com start-up de l'any per ESADE Alumni i BStartup de Banc Sabadell. Es tracta d'una plataforma que ofereix als psicòlegs i professionals de la salut mental entorns animats i hiperrealistes que poden utilitzar en la seva pràctica clínica per tractar els trastorns d'ansietat, les pors i les fòbies. No obstant això, la situació durant aquests mesos de pandèmia ha estat una altra, ja que el 93 % dels països consultats per l'OMS han patit la paralització d'un o de més serveis per a pacients amb problemes mentals, neurològics o d'abús de substàncies. És a dir, tan sols un 7 % va mantenir totalment oberts tots els serveis destinats a la cura d'aquestes patologies. Això sí, més del 75 % de l'atenció que sí que es va mantenir es va realitzar online durant la primera onada, segons una enquesta de l'Associació Europea de Psiquiatria que recull la Fundació Civio.
La crisi de la COVID-19 ha posat de manifest encara més la necessitat de trobar fórmules que ajudin a oferir una solució davant d'aquesta mena de patologies, ja que és comprensible que "el distanciament social, l'allau constant de males notícies i la limitació en les sortides generi problemes d'aquest tipus", assenyala Palomer, que afegeix que "les noves tecnologies són unes grans aliades per aconseguir-ho, com a complement a les solucions que ja tenim".
Pot interessar-te: És un bon moment per invertir en salut?
És possible tractar els trastorns mitjançant entorns virtuals? La resposta és que sí i la realitat virtual ho fa possible. Es tracta de generar entorns hiperrealistes que es puguin utilitzar a la pràctica per tractar trastorns com l'ansietat, les pors i les fòbies. Mitjançant diferents mòduls terapèutics de realitat virtual es pot aconseguir una immersió total, un control dels paràmetres de l'exposició i la possibilitat de repetir diferents escenes per tractar l'ansietat, l'estrès, la depressió, els trastorns alimentaris, etc.
“Hi ha estudis que validen l'efectivitat i l'eficiència de la realitat virtual, ja que pot reduir fins en un 30 % la percepció del dolor o en un 20 % el nivell d'ansietat", explica el CEO de Psious. I és que el que permet és una simulació a un nivell molt proper al real de qualsevol entorn i, d'aquesta manera, tenir-ne el control. A més, això també fa que el pacient "estigui més obert a rebre teràpia".
La salut i la tecnologia
La COVID-19 ha suposat un autèntic impuls a la transformació digital que ja estava experimentant el sector de la salut en els últims anys. En aquest sentit, el virus ha donat un reconeixement a la telemedicina a causa de les limitacions de mobilitat que s'han implantat, ja que pacient i terapeuta han hagut de dur a terme les sessions de manera telemàtica. A més, tot apunta que aquesta modalitat ha arribat per quedar-se, ja que pot ser una bona combinació amb els sistemes tradicionals i adaptar-se a múltiples formats. A Psious, per exemple, Palomer explica que després de la crisi han llançat la versió per a l’smartphone dels seus serveis.
Pot interessar-te: Telemedicina: com ha evolucionat amb la COVID-19?
Per a l'OMS, el benestar mental és un component fonamental de la definició de salut. No obstant això, encara queda un llarg recorregut per aconseguir-ho, ja que calculen que al voltant de 450 milions de persones al món es veuen afectades per un problema d'aquest tipus. La tecnologia i la innovació poden accelerar aquest procés i portar millores en aquest camp.
Pot interessar-te: ‘Mindfulness': per què aplicar-la a la teva feina pot portar la teva empresa a l'èxit
