movi-image-cincodias-negociacion-acreedores-concurso-1
Envia'ns suggerències
Petita empresa
4 min del teu temps

La negociació prèvia amb els creditors, la gran alternativa al concurs

Thu Jul 01 11:01:39 CEST 2021

Els processos concursals han crescut un 72 % en els quatre primers mesos del 2021, respecte del mateix període del 2020

La situació econòmica provocada per la COVID-19 està afectant greument moltes empreses, sobretot la seva solvència econòmica. Una de les dades que reflecteix aquesta situació és el nombre de concursos de creditors registrats en els quatre primers mesos d'aquest any: 2.114, el que representa un augment del 72 % respecte del mateix període del 2020, d'acord amb l'Estudio sobre concursos y disoluciones, realitzat per INFORMA.

L'increment s'ha produït tot i la moratòria concursal, aprovada per primera vegada pel Govern l'abril del 2020 i prorrogada recentment fins al 31 de desembre de 2021, per la qual se suspèn l'obligació de sol·licitar la declaració de concurs i els anomenats concursos necessaris presentats pels creditors. Tot i que es mantenen els voluntaris presentats pels mateixos deutors.

Així mateix, ha augmentat el nombre d'empreses que presenten, al mateix temps, el concurs i l'extinció. Segons l’estudi esmentat, si l'abril del 2020 la taxa era del 44 %, el mateix mes del 2021 ha crescut fins al 64 %. En aquest percentatge, de la mateixa manera que en el de concursos, que a Espanya acaben amb la liquidació de l'empresa, un 90 % té molt a veure amb "el predomini d’una certa mentalitat empresarial que empeny a aguantar i a resistir, de manera que al final s'arriba al concurs en unes condicions de gran deteriorament", indica José Luis Retolaza, professor d'Economia de la Deusto Business School.

Recorregut previ al concurs de creditors

Per això, és de vital importància recórrer un camí previ abans d'arribar al concurs, declara aquest expert que, coincidint amb no pocs economistes, creu que hi ha opcions que de vegades són poc explorades.

Retolaza aconsella "una primera alternativa evident, però que només la minoria posa en pràctica: millorar el negoci en un moment primerenc, el que significa generar més valor". El professor explica que, en la majoria dels casos, en advertir els primers senyals negatius que indiquen possibles incompliments financers, l'empresari posa el punt de mira en les despeses i treballa per reduir-les.

"Aquest enfocament és erroni, perquè les empreses no es creen per gastar menys, sinó per crear un valor amb el qual es guanya mercat. Retallar despeses com a única opció per salvar l'empresa, excepte en comptades ocasions, disminueix el valor del negoci", opina. Per a Retolaza, el primer que s'ha de fer "és centrar-se en per què s'està perdent aquest valor esmentat i, amb això, diners". Tampoc no recomana posar el focus només a obtenir més ingressos: "Són un indicatiu de si el negoci té valor o no. El valor és la clau", recalca. 

La prevenció és una opció compartida per Axesor, companyia de serveis d'informació global d’Experian, on consideren essencial comptar amb un pla de reestructuració i de contingències que s'anticipi a possibles situacions de crisi i tensions de liquiditat. Així, es podran emprendre accions amb caràcter preventiu i reaccionar. "El pla s'ha de sotmetre a revisió cada exercici en funció de les previsions econòmiques", afirmen des del Gabinet d'Estudis Econòmics d'aquesta societat.

Assolir acords, clau per evitar arribar al concurs de creditors

Quan la situació es complica i sorgeixen els incompliments en els pagaments per falta de liquiditat, "cal negociar sí o sí", suggereix el vicedegà de Registradores d'Espanya, José Miguel Tabarés. Hi ha la possibilitat d'arribar a acords amb les entitats financeres i amb els creditors. "En el cas de les grans empreses, la negociació amb les entitats financeres és l'habitual i se sol arribar a acords de refinançament", assegura Retolaza. 

El problema, aclareix Retolaza, "és que els deutes de les petites i mitjanes empreses (pimes) no solen ser tant amb les entitats financeres com amb proveïdors, treballadors i l’Administració". En aquest últim cas, no hi ha negociació possible; només l'alternativa de pactar ajornaments amb Hisenda i la Seguretat Social. "El recomanable és arribar a acords privats de refinançament amb els altres deutors". A Axesor coincideixen en aquest pas i declaren que, “per norma general, el més immediat és negociar un refinançament del deute amb proveïdors en convenis extrajudicials de quitament i espera, i per fer-ho és imprescindible que l'empresa tingui garanties de liquiditat suficients que permetin atendre els nous compromisos".

"La reestructuració del passiu financer per ajustar els pagaments a la tresoreria disponible o la reestructuració societària són també opcions a valorar", afegeixen. Així mateix, hi ha possibilitat de transmetre la unitat productiva o subhastar béns de l'empresa; "processos que poden ser beneficiosos, però que cal advertir que són bastants complexos i que no estan exempts de despeses", sostenen.

El preconcurs de creditors, què és i per a què serveix?

Si s’arriba al punt que no hi ha acord previ, és el moment de la fase preconcursal o preconcurs. L'empresa ha arribat a la insolvència actual o a la insolvència imminent quan preveu que no podrà pagar i que no hi ha acord o no s'ha intentat. Llavors, s’obre un període de dos mesos des que es constata aquesta insolvència per presentar-se a concurs o per recórrer a la fase preconcursal.

Aquesta fase permet arribar a un pacte amb els creditors per evitar el concurs, ja sigui per mitjà d'un acord extrajudicial que s'ha de comunicar al Jutjat Mercantil, ja sigui per mitjà d'un mediador concursal —que les persones físiques poden demanar davant de notari, i els empresaris, davant del Registre Mercantil—, detalla Tabarés.

A la fase de preconcurs es paralitzen durant tres mesos les accions contra els deutors —dos mesos si es tracta de persones físiques. Si no hi ha acord, s'obre el termini d'un mes per demanar la declaració de concurs. Aquest concurs pot ser voluntari o necessari si ho sol·liciten els creditors i, si el deutor s'hi oposa, passa a mans d'un jutge. Un cop declarat el concurs per part d'un jutge, es busca un conveni amb els creditors. Si el conveni tira endavant, l'empresa pot salvar-se. Si no, pot acabar en liquidació i dissolució. 

EMPRESES ZOMBIS, QUÈ SÓN?

L'escenari de manca de liquiditat i de solvència i la ignorància sobre els passos que s'han de seguir o la manca de voluntat per dur-los a terme estan fomentant l'aparició de les conegudes com a empreses zombis; és a dir, les que han caigut en la inviabilitat i subsisteixen de diferents maneres.

El professor d'Economia de la Deusto Business School, José Luis Retolaza, afirma que les empreses zombis estan definides a la literatura econòmica com "les companyies que no tenen capacitat de retornar els recursos financers, però que segueixen funcionant. No els importen els refinançaments del deute".

A més, afegeix que hi ha les empreses zombis extremes: les que ja han generat fons propis negatius i funcionen a força de no pagar els deutes a tercers. Retolaza informa que a Europa, actualment, entre un 5 % i un 8 %, segons els països, treballen amb fons propis negatius.

Un estudi d'INFORMA quantifica en 39.560 el nombre d'empreses zombis existents en aquests moments a Espanya, i són companyies que no poden cobrir les seves despeses amb els seus ingressos. Si s’hi sumen les societats que no tenen cap activitat comercial, però que segueixen inscrites en el Registre Mercantil, la quantitat s'eleva a 1,4 milions.

 

Fotografia de cottonbro a Pexels
-Temes relacionats-
up