Avui en dia vivim rodejats d’estímuls de consum. És trist però és així, hem arribat a tal punt que fins i tot sovint el nostre estat emocional depèn en gran mesura de coses materials.
Si comparem la nostra relació amb els diners amb la que tenien els nostres pares quan eren més joves, veiem que ha canviat considerablement. Per a nosaltres l’estalvi és finalista, és a dir, ho fem amb un objectiu clar i a curt termini, ja sigui un smartphone nou o un cotxe, per posar alguns exemples, o -com seria el meu cas- per pagar el lloguer i preparar un viatge a l’Índia; no obstant això, els diners abans s’entenien com una via, com un camí cap a un projecte de vida amb el qual comprar una casa i formar una família.
El poder del present
Si em preguntes per una meta d’estalvi a llarg termini, et diré amb total sinceritat que no la tinc, però no perquè no cregui en el futur, sinó perquè soc fidel defensor de la necessitat de gaudir del present en tot allò que fem i absorbir-ho. Si ens parem a pensar detingudament, veiem que el futur no existeix (encara), perquè el dia que existeixi serà present. Així que podríem dir que la millor manera de tenir un bon futur és centrant-nos en el nostre present.
De fet, si tanques els ulls i jugues a imaginar-te d’aquí a deu anys, sent honestos, no encertaràs! Per això mateix jo em concentro en viure el present intentant prendre les millors decisions, que és allò que em portarà al futur.
La ‘no’ propietat
Les noves generacions són les del lloguer. No entraré a analitzar si això es deu a motius econòmics, però sí que m’atreviria a afirmar que això es deu a la flexibilitat que la no possessió proporciona. Tal i com comento en la meva xerrada amb el psicòleg Bertrand Regader,, en aquest moment de la meva vida, no crec en la propietat perquè em sento part del món, encara no he tingut la necessitat de quedar-me en un lloc amb la idea de passar la resta dels meus dies! De moment, tampoc m’interessa comprar-me un habitatge com a inversió o negoci.
Motivació per estalviar
Els joves tenim un moment clau en la nostra relació amb els diners. Aquest es produeix quan ens adonem que la nostra economia domèstica depèn únicament de nosaltres mateixos, l’‘avui’ està a les nostres mans, i el ‘demà’ també!
Però cal trencar amb la idea de que s’ha de guanyar una fortuna per poder arribar a estalviar. És cert que no es pot generalitzar i que cada persona té les seves pròpies circumstàncies, però a la meva família sempre hem sigut molt humils i s’ha inculcat el valor d’estalviar amb mecanismes com gastar només en allò necessari intentant fugir de la roda del materialisme.
