Quan es parla de la revolució digital, el més freqüent és que es pensi en el segment dels serveis o en àmbits relacionats amb la producció industrial, i no en les activitats del sector primari. Dins d'aquest segment, l'agricultura és un dels àmbits en què el paper de la tecnologia està sent més rellevant per redefinir completament moltes de les seves activitats, fer-les molt més competitives i, també, més sostenibles. Tal com va afirmar Laura Molist, directora territorial de Catalunya i Aragó de Vodafone, durant el webinar Innovació al camp avui: de la intuïció al coneixement, organitzat pel HUB Empresa de Banc Sabadell, "tecnologia i innovació cada vegada van més de la mà al camp, i promouen un ús agrícola més respectuós amb l'entorn i, per descomptat, molt més eficient".
Dins d'aquest procés de modernització hi juga un paper fonamental l'agricultura de precisió, que consisteix a fer servir tecnologies de la informació per poder mesurar millor l'eficiència dels cultius, tenint en compte nombroses variables com la climatologia, la composició del terreny, l'aparició de plagues o l'impacte dels animals i del mateix ésser humà. En aquest tipus d’agricultura és clau el maneig dels satèl·lits per obtenir dades valuoses que, per exemple, permetin assolir la productivitat òptima d'una extensió de terreny, analitzar-ne la sostenibilitat, protegir l'ecosistema o dissenyar una estratègia efectiva de preservació dels recursos.
L'ús de l'agricultura de precisió, així com de la tecnologia al camp, té múltiples beneficis, ja que aconsegueix incrementar significativament la producció tant en quantitat com en qualitat —amb l'impacte que aquest fet té per abaratir el preu dels aliments i, per tant, acabar amb els problemes d'escassetat d'aliments al planeta. A més, facilita la presa de decisions sobre quan deixar descansar un terreny o per a quin tipus de cultiu apostar en un moment donat. En paraules d'Alberto López, director global de Desenvolupament de Negoci de Tecnologia i Innovació de Maxar Technologies, "l'agricultura de precisió permet anticipar la nostra presa de decisions de maneig del cultiu i basar-la en informació mesurable i ajustable".
El concepte clau de la interoperabilitat
La maquinària agrícola no només és cada vegada més precisa i intel·ligent, sinó que també evoluciona, gràcies a la seva connexió mitjançant l'ús de sensors. Aquesta interoperabilitat significa que les eines tecnològiques que estan involucrades en el camp estan connectades entre si, subministren informació i faciliten la presa de decisions en temps real. D'aquesta manera, a més d’automatitzar molts procediments que abans suposaven una inversió ingent de temps, a la llarga serà possible augmentar el rendiment de les collites i, amb això, la seva rendibilitat econòmica.
Pot interessar-te: Reforma de la PAC: cap a un sector més sostenible, digital i resilient
Elements que abans semblaven de ciència-ficció, com drons amb emissions en temps real, tractors guiats telemàticament des d'un ordinador o vehicles autònoms que recullen els cultius i arriben a llocs on les persones no poden accedir, són elements cada vegada més quotidians en el sector. Per a José Antonio Morante, director del Segment Agrari de Banc Sabadell, "el camp està en el moment de produir més, millor i d'una manera més eficient, i això implica apostar per la innovació, ja que es corre el risc de convertir els productes en simples commodities que només es diferenciïn pel preu".
Cap a una intel·ligència col·lectiva
La gestió i integració progressives de les bases de dades que es generen sobre el camp, a més de contribuir a millorar la producció i els costos associats, permetran una major intel·ligència col·lectiva que impactarà en totes les fases i les tasques de l'activitat agrícola, tal com s'afirma a l'informe El futuro del sector agrícola español, elaborat per PwC.
D'aquesta manera, la revolució digital permetrà tant millorar determinades fases del procés de producció com incrementar-ne la productivitat. Així, combinats de manera intel·ligent, aquests avenços es poden materialitzar en noves tècniques de cultiu i d'explotació. "L'autèntica utilitat de la tecnologia al camp és facilitar una presa de decisions veritablement informada que permeti aplicar solucions tecnològiques efectives a qualsevol dels elements dins de la cadena de valor del sector", assenyala López.
L'impacte de la revolució biològica
El camp també està adaptant les noves pautes biològiques que porta l'avanç continu de la genètica. Els descobriments biotecnològics ja faciliten, per exemple, manipular el material genètic de les plantes que es cultiven per accelerar-ne el ritme de creixement o per ser immunes davant de determinades plagues. De fet, cada vegada hi ha un nombre més gran de cultius modificats genèticament que resisteixen l'efecte dels herbicides o que augmenten la resistència de les espècies davant dels fenòmens meteorològics.
Fruit de tot això, s'obté més rendibilitat econòmica per a l'explotació, millora el rendiment general dels cultius i s’obtenen més collites al llarg de l'any.
ESPECEJAMENT - El pes econòmic del camp espanyol
El sector agrícola, ramader, silvícola i pesquer va ser l'únic dels grans segments de l'economia espanyola que va aconseguir créixer el 2020, amb un repunt en el producte interior brut (PIB) del 4,7 % respecte del 2019, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El PIB agrari a preus corrents es va situar el 2020 en 35.196 milions d'euros (8,1 %); mentre que el sector va donar feina a 1,15 milions de persones, i les seves xifres van millorar respecte de l'any anterior.
Pel que fa a les exportacions, el sector va ingressar més de 18.000 milions d'euros per la venda a l'exterior, i Espanya és el país de la Unió Europea amb una proporció més gran de PIB agrari sobre la riquesa total, segons l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat). A més, el país és el major productor d’hortalisses europeu i un dels tres primers del món. De fet, tal com indica l'informe Agroinfo, elaborat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, aquest sector era, fins al 2019, el segon que més aportava al PIB espanyol, superant el 10 % sobre el total.
