Tant el confinament derivat de la COVID-19 com la nova normalitat després de la fi de l’estat d’alarma han tingut una repercussió en matèria de seguretat de la llar. Alguns delictes han baixat, mentre que d’altres han augmentat, cosa que ha incrementat al seu torn la necessitat de solucions de seguretat.
L’okupació d’habitatges és un tema recurrent en els mitjans de comunicació, i desperta preocupació entre alguns col·lectius. De debò és un delicte tan estès? I, si ho és, com podem protegir els habitatges d’aquesta o d’una altra mena d’incursió?
Menys robatoris, però més preocupació per l’‘okupació’
L’abandonament del segon habitatge durant l’estat d’alarma va preocupar molts propietaris. Malgrat això, les dues primeres setmanes la criminalitat es va reduir en un 73,8% respecte al 2019 segons el Ministeri de l’Interior, i un 24,8% si es comparen els sis primers mesos de l’any. Els robatoris en domicilis van baixar un 31,9%, segons el II Balanç de Criminalitat.
com okupa ha augmentat de manera considerable. A més, el Ministeri de l’Interior va confirmar que entre el gener i el juny d’aquest any havien augmentat un 5% més que en el mateix període del 2019: de 7.093 a 7.540 l’any 2020.L’absència de mobilitat generalitzada feia difícil cometre els delictes. Així i tot, la cerca de termes com okupa ha augmentat de manera considerable. A més, el Ministeri de l’Interior va confirmar que entre el gener i el juny d’aquest any havien augmentat un 5% més que en el mateix període del 2019: de 7.093 a 7.540 l’any 2020.
En aquest punt, és important remarcar que l’okupació no ateny el primer habitatge (es tractaria d’una violació de domicili, article 202 del Codi Penal) i poques vegades succeeix amb el segon o tercer habitatge (usurpació d’habitatge, article 245 del Codi Penal); el fenomen es focalitza, més aviat, en cases deshabitades. Les tipificades com a habitatges buits en la Llei 18/2007.
Així és la demanda de solucions de seguretat
Per evitar robatoris, violació de domicili, usurpacions o okupacions, els propietaris estan cada vegada més interessats a contractar sistemes de seguretat. Amaia Landeira, Product Marketing Manager de SPC, comenta que “el sector de la seguretat domèstica va començar a despuntar fa uns quants anys [...] i la demanda de solucions creix”.
Es dona un fet semblant amb els sistemes d’alarma tradicionals, la demanda dels quals ha arribat a augmentar fins a un 30% els últims mesos, en part arran de les notícies sobre okupacions. Els propietaris d’habitatges cada vegada estan més interessats a saber en tot moment el que passa a les seves residències.
Sobre això, Landeira ens confirma que les càmeres de seguretat són uns dels productes més demandats perquè “són molt econòmiques respecte a altres serveis com una alarma tradicional [...] i només necessiten connexió wifi”.
A més, aquests objectes tenen connexió amb el telèfon intel·ligent i permeten “donar un cop d’ull dins de casa en qualsevol moment”, sense haver de recórrer a tercers, com sí que passa amb els sistemes d’alarma clàssica.
El futur de la seguretat domèstica
En els últims anys ha aparegut una convergència entre objectes connectats, domòtica i serveis d’alarma per evitar intrusions a casa: des de sistemes d’il·luminació programables des del telèfon que simulen activitat al domicili, fins a aspiradores amb càmera que patrullen la llar o sensors que envien avisos push si se n’obre una finestra.
També s’ha observat la consolidació de diferents estàndards d’internet de les coses que faciliten la integració de dispositius. Per aquest motiu, algunes empreses reuneixen diversos productes en paquets integrats sota una mateixa plataforma, fins i tot amb una mateixa aplicació que actua de paraigua.
“Es demanda que tot es pugui gestionar fàcilment a través d’una aplicació”, així com “que no hi hagi intermediaris i poder veure l’habitatge en temps real si salta una alerta”. A poc a poc, la sensòrica es va obrint camí a les llars, tot i que encara es prioritza la instal·lació de càmeres i il·luminació.
