La COVID-19 impulsa noves vies de col·laboració entre competidors | EDE
movi-image-cincodias-covid-impulsa-colaboracion-competi-1
Envia'ns suggerències
Competència i Mercats
4 min del teu temps

La COVID-19 impulsa noves vies de col·laboració entre competidors

07/09/2020

La necessitat de protegir-se i d’enfortir-se davant la incertesa derivada de la crisi sanitària i econòmica multiplica les aliances empresarials entre rivals directes

La col·laboració empresarial no és una pràctica nova. L’aprofitament de les sinergies, la creació i la posada en comú del coneixement i la reducció de costos i de temps són alguns dels motius pels quals pot ser interessant arribar a acords entre diverses companyies, fins i tot amb competidors directes. No obstant això, encara costa de veure exemples de col·laboració entre companyies d’un mateix sector o negoci.

La bona notícia és que, tal com apunta Fernando Castelló Sirvent, economista i professor d’ESIC Business & Marketing School, la mentalitat empresarial espanyola està canviant. «Als anys seixanta o setanta era impossible pensar en col·laborar amb el teu competidor –com més lluny el tinguessis millor–, però per sort en els últims deu anys s’ha obert aquesta porta», assenyala. Això no obstant, aclareix que encara hi ha molt camí per recórrer, sobretot si ens comparem amb països com els Estats Units o el Regne Unit.

La primera gran experiència pel que fa a cercles de col·laboració és l’aparició de les acceleradores de startups, que a poc a poc s’han anat verticalitzant i orientant cap a grans corporacions. «Es tracta d’ecosistemes d’innovació en els quals moltes vegades s’involucren directius de grans empreses i que permeten avançar d’una manera diferent i molt ràpida», precisa Castelló.

En els últims anys, s’ha viscut una veritable febre d’aquests centres, que aglutinen de mitjana unes vint empreses de base tecnològica. L’auge més gran s’ha produït a Barcelona i Madrid, però també a València.

«Per poder competir cal innovació oberta i pròpia, i l’impuls de projectes d’emprenedors permet fer-ho d’una manera ràpida i econòmica», explica el docent d’ESIC Business & Marketing School.

Encara que en un principi la competència no es visualitzi de manera tan directa, el cert és que, a la llarga, si la startup prospera, pot esdevenir un jugador imprescindible dins el mercat. Per això, tot i que en les primeres etapes tot es limita a la col·laboració, quan arriba la segona o la tercera ronda de finançament, els competidors grans solen adquirir participacions i fins i tot comprar la societat per complet.

Una segona via de cooperació és la posada en comú de recursos per aconseguir un objectiu que transcendeixi l’organització. «Es tracta de la col·laboració més honesta i integral, que pensa en la repercussió positiva de la companyia en tres grans esferes: economia, societat i medi ambient», explica Castelló. Durant la pandèmia de la COVID-19 s’han vist grans eixos de col·laboració, per exemple a l’hora de subministrar material sanitari o per assistir els més necessitats. «Es tracta de buscar suport en els altres per arribar on tu sol no podries», apunta l’economista.

El mes de març passat, per exemple, unes vint-i-cinc pimes del sector tèxtil a Galícia es van unir per fabricar en grup material de protecció sanitari. La coordinació la va fer l’Institut Gallec de Promoció Econòmica (Igape) de la Xunta i la gestió es va fer per mitjà del clúster tèxtil Cointega. Es van centrar bàsicament en el subministrament de bates, mascaretes, davantals i casquets. Un altre cas és el de les fàbriques de calçat de Valverde del Camino, a Huelva, que es van ajuntar per confeccionar mascaretes de doble capa amb filtres.

Aquesta unió entre companyies també es va veure a grans empreses cotitzades, que van coordinar la compra i la importació de material. En el sector de l’alimentació, PepsiCo, The Coca-Cola Company, Kellogg’s, Mars i Mondelēz van unir forces per crear a Mèxic el projecte #MiTiendaSegura, que pretenia promoure els petits comerços locals i ajudar els venedors a mantenir les seves botigues obertes durant la pandèmia.

«En aquest bloc també hi entrarien les aliances entre grups farmacèutics per desenvolupar una vacuna que ofereixi una solució a la pandèmia», explica Miguel Córdoba, professor d’Economia Financera de la Universitat CEU San Pablo. Tot i que hi ha una petita diferència amb els exemples anteriors, atès que «no només es tracta del bé comú sinó del fet que aquesta unió pot generar-los molta rendibilitat, a més de reputació», matisa.

Es tracta, per tant, d’una estratègia de guanyar-guanyar de la qual totes les parts en surten reforçades. És el cas de l’aliança de Sanofi amb GSK, o de BioNTech, Pfizer i Fosun Pharma. Fins i tot fora d’aquest sector, Mark Zuckerberg i Bill Gates han unit forces per finançar una vacuna contra la COVID-19.

La plataforma Aúna360, de fundació recent, també és un exemple d’aquesta modalitat de cooperació. Impulsada per Trinidad Cabrera, compta amb dinou empreses, cada una especialitzada en un sector, que s’han unit durant la crisi actual per facilitar-los la vida a les pimes i aportar-los tots els recursos que puguin necessitar per tirar endavant: protecció de dades, assegurances, comerç electrònic, transformació digital, serveis de neteja i assessoria jurídica.

«Jo en sé molt del meu camp, però hi ha persones que em superen en altres coneixements. Al començament de la pandèmia, em vaig adonar que combinant forces seríem més forts», explica Cabrera. Aúna360 està integrat per nombrosos especialistes, des de joves experts en SEO i SEM (posicionament en cercadors), fins a advocats experimentats.

Segons el punt de vista de Cabrera, la col·laboració empresarial és essencial en el món de la petita i mitjana empresa. «Si tots unim les nostres forces, no només en l’àmbit empresarial sinó també en el personal, en sortirem més reforçats. No se m’acut un futur millor», assegura l’empresària. «Junts som un exèrcit de petits Davids que formen un exèrcit fort per vèncer Goliat», realça Cabrera en el podcast de Banc Sabadell «Fórmules que sumen: la cooperació entre empreses».

Una tercera via de col·laboració entre competidors es troba en empreses que comparteixen riscos per aconseguir un objectiu comú. «Per a aquests casos, el més normal és crear una aliança d’empreses», puntualitza Castelló. Es pot veure, per exemple, a l’hora de crear plataformes logístiques per exportar a una nova regió o país, o quan es pretén llançar un nou producte al mercat. «Es tracta d’arribar junts a llocs on en solitari seria molt complicat i d’incrementar exponencialment les possibilitats d’èxit», afirma Córdoba.

L’empresa multinacional Ford, per exemple, va posar aquesta tercera via en pràctica quan a finals del 2019 es va unir al fabricant d’automòbils indi Mahindra per al desenvolupament, la comercialització i la distribució de cotxes de la marca estatunidenca a l’Índia i a altres mercats emergents. Recentment, al maig, Telefónica i Liberty Global van crear al Regne Unit un operador integrat de serveis fixos i mòbils.

A menor escala, aquest tipus d’aliança és molt comuna entre cellers, petites empreses tecnològiques o autònoms. «Els avantatges són molt clars, es minimitzen els riscos i s’amplien les capacitats de cada un dels socis. Junts es pot guanyar més que per separat», insisteix el professor de la Universitat CEU San Pablo.

 

Més enllà d’una unió puntual

És una realitat generalitzada que les empreses es troben davant la necessitat d’enfortir-se, no només les vinculades als sectors més afectats per la crisi actual, sinó també les que volen protegir-se de la incertesa en l’activitat i el consum.

Juan Alberto Sánchez Torres, professor del Màster de Finançament Corporatiu i Banca d’Inversió de l’Institut d’Estudis Borsaris (IEB), ressalta que són moltes les corporacions que estan explorant oportunitats de fusió, ja que veuen en les sinergies resultants d’aquestes operacions l’estratègia més adequada per gestionar els reptes i les amenaces de la crisi, sempre que la suma doni com a resultat, efectivament, que «u més u és més que dos».

«Aquesta sinergia positiva, en la qual el tot supera la suma de les parts és, juntament amb la gestió de la governança de l’organització resultant, el principal requisit de l’èxit de la integració empresarial», indica Sánchez Torres.

Precisament ara, segons l’expert, és el millor moment per considerar aquestes transaccions. «Les companyies mantenen una situació financera raonablement bona, afavorida per l’auxili de les línies ICO. Més endavant, si la situació persisteix a llarg termini o fins i tot empitjora, potser serà tard per a aquest tipus d’iniciatives, ja que, en lloc d’integrar dues companyies solvents, estarem sumant problemes», adverteix el professor. Per això, vaticina que en els propers mesos ressorgirà l’activitat de fusions i adquisicions, especialment l’any 2021.

 

La conveniència d’associar-se amb una startup

D’una banda, la COVID-19 està propiciant canvis en els hàbits de consum, que modifiquen el model econòmic de nombrosos sectors. Un exemple n’és la necessitat d’adaptar l’oferta a una demanda en línia més gran o les estratègies de màrqueting a la nova demanda digital. D’altra banda, com ja va passar en la crisi del 2008, es fa imperativa la necessitat d’augmentar la presència internacional i no dependre únicament de la demanda local.

En aquest entorn canviant, que porta a un nou paradigma de consum i de relació amb els clients, el paper de les startups innovadores es preveu decisiu. És per això que pot ser interessant i fins i tot vital aliar-se amb «aquelles companyies que, per exemple, per mitjà de la innovació digital, com la intel·ligència artificial, les dades massives, les cadenes de blocs… aporten solucions tecnològiques que permetin adaptar-se com més ràpidament millor als canvis del mercat», defensa Sánchez Torres, professor de l’IEB. Les companyies que decideixin fer el pas i associar-se amb aquesta mena d’empreses aconseguiran, segons l’expert, un avantatge competitiu fonamental.

 

-Temes relacionats-
up