La pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 s’ha deixat de percebre com un «parèntesi» i ara sembla una cursa de fons que està reconfigurant la manera en què les persones es relacionen amb el món. Per això la pregunta és obligada: com afecta aquest estat d'ànim al nostre comportament com a consumidors? Les emocions que imperen són el desconcert, la resignació i la frustració; continua havent-hi, però, expectació i esperança, ja que es percep una certa millora respecte dels mesos de confinament estricte.
Després d'un estiu atípic, la «tornada a l'escola» ha estat més desafiant per a tots del que s'anticipava abans de les vacances. I encara que la situació no és la desitjada, la percepció general és que aquesta fase de la pandèmia és molt menys virulenta que l'anterior (no hi ha amenaça de col·lapse sanitari ni de tragèdia social) i els vertebradors d'aquesta sensació són les escoles i la seva continuïtat presencial. Així ho reflecteix l'estudi El consumidor ante el regreso fallido realitzat per The Cocktail Analysis, que sosté que el consumidor no és el mateix que abans del confinament, tot i que ha canviat respecte de l'etapa de la desescalada.
Después de un verano atípico, la ‘vuelta al cole’ ha resultado ser más desafiante para todos de lo que se anticipaba antes de las vacaciones. Aún así, aunque la situación no es la deseada, la percepción general es que esta fase de la pandemia es mucho menos virulenta que la anterior (no hay amenaza de colapso sanitario ni de tragedia social) y los vertebradores de esta sensación son los colegios y su continuidad presencial. Así lo refleja el estudio ‘El Consumidor ante el regreso fallido’, realizado por The Cocktail Analysis, que sostiene que el consumidor no es el mismo que antes del confinamiento, pero que también ha cambiado con respecto a la etapa de la desescalada.
L'activitat comercial en alguns sectors és similar a la de 2019
El confinament i les restriccions han permès a les famílies estalviar i aquest estalvi s'ha produït de manera automàtica, ja que determinades despeses s'han posat en stand-by, com la del gimnàs, els viatges i les activitats extraescolars, i d’altres s’han contingut des que va esclatar la crisi de la COVID-19 (oci, restauració, etc.). A més, la mateixa incertesa de la situació actual ha fet que tot allò que implica un gran desemborsament econòmic, com pot ser canviar de cotxe o comprar un habitatge, s’hagi ajornat.
Pot interessar-te: Què podem fer amb els estalvis i la inversió després de la pandèmia?
Tanmateix, ara el mindset no està en l'estalvi. Hi ha una orientació cap al gaudi, al qual se suma una certa sensació de benmereixença; impulsada per una part racional de compensació ja que hi ha categories que estan contingudes. Per això, en aquestes activitats en què el consumidor pot permetre’s capritxos, el control és més lax; com succeeix, per exemple, amb la roba. L'activitat comercial en establiments tèxtils al setembre només ha estat un 5 % inferior a la registrada en el mateix període de l'any anterior, segons les dades de Pulso, l'eina de Banc Sabadell que, a través de les interaccions amb els terminals punt de venda (TPV) del banc, permet analitzar en temps real l'evolució econòmica.
El condicionament de la llar
L'habitatge s'ha convertit en pocs mesos en una fortalesa i en un refugi. Es podria dir que s'ha «redescobert» aquest espai: s'ha intensificat l'ús de les terrasses i els balcons, ha estat un espai que s'ha adaptat a la vida i al teletreball i, per això, el desig de les famílies és millorar-ne les prestacions. Concretament, l'atenció es dirigeix a tots aquells elements que el consumidor percep que impacten de manera directa en la seva qualitat de vida.
Així, no és d'estranyar, segons es desprèn de l'informe, que les recerques de termes com prestatgeria o taula d'escriptori, més enfocats a la feina a casa, hagin experimentat un creixement considerable. Tant és així que les compres de mobles han crescut un 43 % el setembre d'aquest any en comparació amb el mateix mes de l'any passat, segons les dades de Pulso.
Pot interessar-te: A l'oficina o a casa? Així treballarem en l'era post-COVID-19
Un aspecte intrínsec a la llar és la despesa en subministraments; una categoria que es mostra relativament estàtica i en la qual no s'observa gaire dinamisme. Dins d’aquesta categoria, les famílies mostren una intenció de revisar els serveis Telco (telecomunicacions), ja que el consumidor no vol exposar-se a problemes amb el servei i menys en un context de teletreball. A més, es percep el canvi de proveïdor com un risc o una interrupció dels serveis que són molt rellevants en aquests moments, com Internet i el mòbil.
A la banda oposada se situa la inversió en seguretat. I és que la revisió del que gasten les famílies en les assegurances no suposa una prioritat ara mateix per a elles i no s'aprecia una recerca activa encaminada a optimitzar econòmicament aquestes despeses, segons l'estudi de The Cocktail Analysis. No obstant això, en termes qualitatius sí que s'observa un creixement en la recerca d’informació de les d'assegurances de salut, donada l'elevada preocupació que ha desencadenat la crisi de la COVID-19.
Perspectiva del consumidor: el vehicle privat
Quan el consumidor es planteja o té la necessitat de sortir de la llar, es troba amb el fet que el transport col·lectiu ha esdevingut un element de preocupació i, en canvi, el transport privat es presenta com un espai protector l'experiència del qual no s'ha vist danyada per la pandèmia.
Després d'un estiu en què els desplaçaments s'han realitzat fonamentalment en cotxe, aquest mitjà de transport suposa, en els desplaçaments d'oci, un lloc controlat i conegut que resta aliè a controls i, en els trajectes quotidians, una menor exposició al virus. A més, com a espai físic, és un dels pocs llocs on es pot continuar mantenint l'experiència d'usuari.
En aquest sentit, d'acord amb l’estudi esmentat, l'interès per recerques com «comprar un cotxe» també ha experimentat pujades del 20 al 30 %. En concret, han augmentat les recerques de «cotxe de segona mà», motivades, en alguns casos, per la necessitat de les famílies de comptar amb un segon vehicle a causa de les dinàmiques més exposades i imprevistes del dia a dia.
El present indefinit: la nova forma de futur
Amb tot això, l’aprenentatge més gran per a les marques ha estat que no hi ha un horitzó temporal. La vida es presenta ara en un present permanent i inestable en què aspectes rellevants del dia a dia canvien pràcticament cada setmana i provoquen que la societat estigui immersa en un model de vida on the go: amb productes i, sobretot, serveis i finançament preparats per a les necessitats que canvien constantment.
Pot interessar-te: El consum a les pimes espanyoles augmenta amb el coronavirus
No obstant això, algunes decisions que s’han postergat s’hauran de prendre tard o d'hora, com la formació, la compra de vehicles o d'electrodomèstics, etc., amb una estratègia general per part del consumidor de limitar els riscos i els compromisos. Així, les marques han de donar resposta a aquest comportament amb models més oberts, d'entrada i sortida fàcil i amb solucions de finançament de la mateixa naturalesa.
