Encara que a Espanya l’edat legal és la mateixa tant per als homes com per a les dones, és un fet que hi ha una important bretxa de gènere en les pensions de jubilació. Tant que avui dia són moltes les dones que no tenen dret a aquesta prestació. Les dones que sí que hi tenen dret disposen d’uns ingressos molt menors. La bona notícia és que, amb el pas del temps, aquesta diferència d’ingressos ha anat disminuint, però no s’ha eliminat del tot. Aquesta és la radiografia de les dones i la jubilació.
Han estat anys dedicada a la teva feina, aquella amb la qual vas somiar (o no) i que et va costar tant aconseguir; al teu negoci, aquell que vas aixecar del no-res; a la teva família, per a la qual has estat el pilar fonamental. Anys de trencar sostres de vidre, de renunciar, de conciliar i, en molts casos, de fer-ho tot alhora. Ara arriba el moment d’abaixar revolucions, trepitjar el fre i començar a gaudir d’un dels moments més importants: la jubilació. Descobreix com serà la teva jubilació aquí.
Fins ara teníem el clixé que quan ens jubilem arriba el final de la nostra vida. Tanmateix, els últims estudis demostren tot el contrari: és una etapa meravellosa en la qual les dones cada vegada viuen més i millor. Segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any 2017 les dones vivien de mitjana cinc anys més que els seus companys. Segons la mateixa institució, el 2018 l’esperança de vida de les espanyoles arribava als 85 anys, enfront dels 80 anys dels homes.
Això vol dir que la jubilació mitjana d’una espanyola es pot perllongar durant gairebé 20 anys o, el que és el mateix, durant gairebé una quarta part de la seva vida, ja que es preveu que les dones nascudes al final de segle podran viure una mitjana de 100 anys. I si la pregunta ara és a quina edat es jubilen les espanyoles, la resposta és doble.
I diem doble perquè, d’una banda, actualment a Espanya no hi ha diferències entre els homes i les dones quan parlem de l’edat legal de jubilació. El 2013 va entrar en vigor la reforma de les pensions. Amb aquesta reforma, l’edat de jubilació el 2019 ha augmentat fins als 65 anys per a aquelles persones que tinguin cotitzats 36 anys i 9 mesos o més. Aquesta xifra puja fins als 65 anys i 8 mesos per a les persones que hagin cotitzat menys temps.
Jubilació femenina
Els 65 anys és l’edat legal actual a Espanya, però a quina edat realment es jubilen les dones al nostre país? Esperen als 65 anys o ho fan abans? L’edat mitjana de jubilació efectiva de les dones el 2019 va arribar als 65,1 anys, davant dels 64,2 anys dels homes, segons dades de l’INSS. En tots dos sexes, l’edat real és sensiblement inferior a la legal, encara que, en el cas de les dones, els experts coincideixen a afirmar que endarrereixen gairebé un any l’edat de jubilació respecte a la mitjana dels homes, ja que la majoria, econòmicament, no es poden permetre fer-ho abans.
Quan arriba aquest moment, què fan elles? A què dediquen el seu temps? Segons l’Enquesta d’ocupació del temps de l’INE, els jubilats tenen de mitjana quatre hores al dia més que la resta dels espanyols. D’aquest temps, la meitat s’empra a la cura de la llar i de la família. La resta del temps es dedica a activitats d’oci, com ara la consulta d’informació a través dels mitjans de comunicació, la vida social i les activitats esportives.
No obstant això, en el cas de les jubilades la realitat és una altra: les seves aficions no són una prioritat i “estan molt dedicades a la casa, surten a comprar, però no inverteixen tant temps en activitats d’oci com els homes”, assegura la sociòloga Lourdes Pérez Ortiz al seu llibre Envejecer en femenino. Las mujeres mayores en España a comienzos del siglo XIX. El seu temps, per tant, el dediquen en la majoria dels casos a la seva família més directa —una de cada cinc afirma que cuida els seus nets sovint— i a les feines de casa, ja que “mentre la seva salut els ho permet, assumeixen per si mateixes les feines domèstiques”. La resta del seu dia a dia, segons Lourdes Pérez Ortiz, es redueix a activitats passives que tenen lloc dins de la llar: mirar la televisió, resar, pensar o meditar i escoltar la ràdio.
Retribució econòmica
Analitzada la qüestió més sociològica, el pas següent és fixar-nos en una altra que és tant o més important: la qüestió econòmica. Perquè, què passa quan les dones es jubilen i volen accedir a una pensió contributiva de jubilació? Doncs, senzillament, que no totes hi tenen dret i les que sí que hi tenen dret reben retribucions inferiors, amb la qual cosa queda palesa l’enorme bretxa de gènere que hi ha en la renda dels jubilats al nostre país.
Les dades són evidents: el 2017, la pensió mitjana de jubilació de les dones va ser de 796 euros, mentre que la dels homes va ser de 1.246 euros. Per tant, de mitjana, la pensió de jubilació de les dones va ser un 36 % inferior a la dels homes, segons el llibre Pensiones del futuro (Ed. Instituto Santalucía), el primer treball col·laboratiu fet a Europa sobre el futur i la sostenibilitat de les pensions.
Al llibre, Luisa Fuster, catedràtica del Departament d’Economia a la Universidad Carlos III i membre del Foro de Expertos de l’Instituto Santalucía, dedica un capítol a aquesta important bretxa en les pensions femenines contributives. “Moltes de les dones que avui estan jubilades van cotitzar molt menys que els homes i, per això, la seva pensió mitjana és menor. A més a més, les que van cotitzar ho van fer en llocs de treball més mal remunerats que els dels homes, per la qual cosa els seus ingressos mitjans van ser més baixos”, assegura.
Per entendre-ho, explica que “cal tenir en compte que un 38 % de les dones beneficiàries de pensions de la Mostra contínua de les vides laborals (MCVL) de la Seguretat Social van néixer abans del 1939 i van viure la seva etapa laboral en una època en què la dona participava molt poc en el mercat. De fet, només un 42 % de les dones nascudes als anys trenta tenen dret a cobrar una pensió de jubilació”.
Malgrat que aquestes xifres criden molt l’atenció, la bona notícia és que “és esperable que la bretxa de gènere en les pensions contributives vagi disminuint a mesura que les generacions de dones més joves es jubilin”. Aquesta dada s’entén fàcilment si ens fixem que la participació laboral de la dona a Espanya ha augmentat notablement des del 1970 (28 %) fins avui (entorn del 70 %) i si tenim en compte també el fet que les noves generacions de treballadores han cotitzat més anys “i han tingut salaris més alts que aquelles que ja estan jubilades”, exposa Luisa Fuster.
Estalvi complementari i plans de pensions
Amb aquestes preocupants dades damunt la taula, i davant els dubtes que genera la sostenibilitat del sistema públic de pensions, cal preguntar-se si les espanyoles estan preparades per a aquest moment de la seva vida en el qual la seva esperança de vida augmenta gairebé al mateix ritme amb què els seus ingressos minven o desapareixen. La resposta, malauradament, és que no. Si més no, no tant com caldria.
I és que, si tenim en compte les xifres de què disposa l’Instituto Santalucía, davant del 50,8 % dels homes que afirmen que prenen mesures amb vista a la jubilació, només un 39,1 % de les dones sostenen que fan el mateix. Segons l’opinió dels experts, això hauria de començar a canviar aviat, si volen mantenir el seu nivell de vida. Les autoritats tampoc no faciliten una previsió de quina serà la quantitat de la nostra pensió. Fes clic aquí per saber com podries començar a estalviar amb vista a la teva jubilació.
Referent a això, una de les recomanacions que fan els especialistes és analitzar els productes d’estalvi complementaris que més s’ajustin al perfil i a l’etapa de la vida financera. No obstant això, és important saber que els productes financers disponibles per a l’estalvi a llarg termini “no són diferents per a les dones i per als homes”, segons insisteix Fuster, que també matisa: “La dona, com que té una esperança de vida més alta que la de l’home, hauria de començar a estalviar abans per a la seva jubilació”, assegura.
Per aconseguir aquest estalvi desitjat per complementar la jubilació, una de les fórmules més esteses és contractar un pla de pensions. Malgrat que aquest producte està una mica demonitzat a Espanya, la veritat és que té un gran nombre d’avantatges fiscals a la declaració de la renda i, actualment, continua sent una de les millors fórmules per beneficiar-se de l’estalvi a llarg termini. I si el dubte és quina és la millor edat per contractar-ne un, tal com passa amb la inversió, hi ha una diferència gegantina entre contractar un pla de pensions avui i fer-ho d’aquí a deu anys. En aquest cas, demà ja és tard.
Tanmateix, José Ignacio Conde-Ruiz, doctor en Economia per la Universidad Carlos III, autor del llibre i subdirector de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (FEDEA), aconsella amb molta rotunditat una recepta que va molt més allà de l’estalvi necessari. “Potser les dones cal que estiguin més preocupades per continuar sent productives a edats avançades, i això implica reciclar-se constantment a la feina, cuidar o millorar el seu capital humà i assegurar-se que les seves habilitats siguin complementàries a la tecnologia”, cosa que, insisteix, recomanaria “tant a homes com a dones”.
