Mantenir-se actiu, intentar accedir a una pensió més alta durant la jubilació o estalviar alguna cosa més per a la jubilació. Hi ha diversos motius que fan que molts ciutadans continuïn en el mercat laboral més enllà de l'edat legal de jubilació, fixada el 2021 en 66 anys. Què es pot fer, en aquests casos? A Espanya, es pot compatibilitzar treball i pensió mitjançant tres programes de la Seguretat Social: la jubilació parcial, la jubilació flexible i la jubilació activa.
Totes tres modalitats permeten compatibilitzar la pensió de jubilació amb l'activitat laboral, encara que hi ha diferències entre elles pel que fa al tipus d'activitat que es pot dur a terme, la cotització i els efectes en la pensió quan finalitza l'activitat laboral.
Pot interessar-te: Quins són els tipus de jubilació a Espanya i com m’hi puc acollir
Jubilació parcial
La jubilació parcial és la forma més tradicional de compatibilitzar treball i pensió i està vigent a Espanya des de 2001. Només pot ser parcial, és a dir, no permet compatibilitzar una feina a temps complet amb el cobrament de la pensió. Tenen dret a accedir a aquest tipus de pensió els treballadors per compte d’altri, els socis treballadors o de treball de les cooperatives i els qui compleixin les condicions necessàries per obtenir una pensió contributiva de jubilació.
A la jubilació parcial s’hi pot accedir de dues formes: amb contracte de relleu o sense, un tipus de contracte que es formalitza amb una persona desocupada, generalment jove, que ocupa parcialment el lloc del beneficiari com a rellevista.
Per accedir a la modalitat amb contracte de relleu, el beneficiari ha d'estar contractat a temps complet i tenir 60 anys si és mutualista, 62 anys si té cotitzats un mínim de 35 anys i tres mesos o 63 anys si té 33 anys cotitzats. S'haurà de reduir la jornada entre un mínim del 25 % i un màxim del 50 %, o del 75 % si el contracte de relleu és a jornada completa i per temps indefinit. A més, haurà de tenir una antiguitat a l'empresa, com a mínim, de sis anys.
La quantia de la pensió de la jubilació parcial es redueix de forma proporcional a la jornada de treball
Per accedir a la modalitat sense contracte de relleu, els beneficiaris hauran de tenir 65 anys si sumen 37 anys i tres mesos cotitzats o més, o 66 anys si acrediten menys de 37 anys i tres mesos cotitzats. La reducció de la jornada serà la mateixa, però no serà necessari acreditar antiguitat a l'empresa.
En tots dos casos, la quantia de la pensió es redueix en proporció a la jornada de treball del pensionista i, quan el beneficiari es vulgui jubilar del tot, la nova pensió es calcula segons les últimes cotitzacions realitzades.
Jubilació flexible
La jubilació flexible també permet compatibilitzar la pensió amb un contracte a temps parcial. No obstant això, aquesta modalitat és la que sol·licita una persona que ja està jubilada i vol tornar al mercat laboral.
Per accedir a la jubilació flexible, el pensionista haurà d'iniciar una feina amb una reducció de jornada d'entre un 25 i un 50 %. Pot fer diverses feines, sempre que el total de la jornada no superi el 50 %. Tot i que no pot fer una activitat per compte propi, ni treballs en el sector públic.
Durant el temps que duri el contracte a temps parcial, es cotitza aplicant les mateixes regles que per a qualsevol altre treballador. Així mateix, la quantia de la pensió es redueix en proporció a la jornada de treball del pensionista. Un cop que el beneficiari es vulgui jubilar del tot, la quantia de la nova pensió es recalcularà segons les últimes cotitzacions realitzades.
Jubilació activa
La jubilació activa és la modalitat menys antiga per compatibilitzar treball i pensió. Es va crear a l'empara de la reforma del sistema de l'any 2013 i es diferencia de les altres dues perquè permet cobrar la pensió i treballar alhora, sigui a temps complet o parcial i rebent ingressos professionals il·limitats.
Per accedir a aquesta possibilitat, cal haver complert l'edat ordinària de jubilació, és a dir, 66 anys el 2021. A més, només hi podran accedir els treballadors que hagin cotitzat els anys suficients per obtenir el 100 % de la pensió, és a dir, 36 anys.
Els autònoms que accedeixin a la jubilació activa i contractin com a mínim una persona podran compatibilitzar l'activitat amb el 100 % de la pensió
La quantia de la pensió mentre duri la situació de jubilació activa serà equivalent al 50 % de la prestació. I no podran sol·licitar el complement a mínims mentre compatibilitzin pensió i treball. No obstant això, els autònoms que contractin un treballador per prestar l'activitat, sí que podran compatibilitzar el treball amb el 100 % de la seva pensió.
Empresaris i treballadors han de cotitzar a la Seguretat Social mentre duri la jubilació activa, però només per incapacitat temporal i per contingències professionals. A més, hauran de sumar una cotització de solidaritat del 8 %.
Pot interessar-te: França i Espanya, els països de la zona euro en què la jubilació és més llarga
Jubilació demorada
Aquestes són les tres formes que hi ha actualment per compatibilitzar treball i pensió a Espanya. A més, les persones que decideixin estar 100 % actives i postergar l'accés a la jubilació, poden accedir a altres incentius de la Seguretat Social que milloraran les seves prestacions i fins i tot s'estan valorant altres possibles beneficis. És el que s'anomena la jubilació demorada, que comporta una sèrie de bonificacions que s'apliquen sobre la base cotitzable i que varien segons l'historial laboral:
- Si s'han cotitzat 25 anys o menys, s'aplica un augment del 2 % per cada any addicional.
- Si el període cotitzat se situa entre els 26 i els 37 anys, l'increment és del 2,75 %.
- Si s'han cotitzat 37 anys, la pensió es veurà bonificada un 4 %.
La manca de previsió, una de les principals causes que obliguen a allargar la vida laboral
Per què els ciutadans decideixen diferir la jubilació i continuar treballant? En moltes ocasions aquesta decisió es vincula al desig d’estar actiu, però en altres està molt relacionada amb el càlcul de la prestació que, juntament amb l'estalvi privat, no és suficient per satisfer les necessitats o les expectatives que es fixen les persones per mantenir el nivell de vida després de jubilar-se.
A Espanya, l'estalvi per a la jubilació és una tasca pendent, tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu. Per exemple, només l'1 % de les empreses ofereix plans d'ocupació als seus treballadors. Segons dades de l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (INVERCO), el 2020, uns dos milions de persones tenien un pla de pensions d'aquesta mena, amb un patrimoni de gairebé 35.000 milions d'euros, enfront dels més de set milions de persones amb plans de pensions individuals.
Pot interessar-te: Escolta el podcast de Banc Sabadell, Com preparar-nos avui per a la jubilació de demà, amb Inmaculada Domínguez, professora d'Economia Financera i experta en pensions
