Més facilitat i transparència en un consum creixent virtualitzat. Aquest és l'objectiu de la nova normativa per a l'impost sobre el valor afegit (IVA) sobre el comerç electrònic que va entrar en vigor a la Unió Europea (UE) el passat 1 de juliol. Havien passat 28 anys des de la seva última actualització. En aquestes gairebé tres dècades, Internet ha revolucionat la manera en què les persones es relacionen i es comuniquen. I també ha alterat els patrons de consum. El triple objectiu ara és simplificar el comerç transfronterer, facilitar la competència justa amb companyies no comunitàries i millorar l’experiència dels consumidors en línia.
Les empreses europees que van fer el salt a Internet van passar de 2010 a 2019 del 15 % a un 21 % generant durant aquest període un 7 % més d'ingressos, segons les últimes dades de l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat). La situació derivada de la pandèmia del coronavirus ha consolidat aquesta tendència reivindicant al comerç minorista com un sector en auge. Les compres online van experimentar al llarg del 2020 a Europa un augment del 27 % propiciant l'aparició d'uns 15 milions de clients nous que es van iniciar a l’e-commerce, segons un informe de DPDgroup. Però en el món post-COVID-19 aquesta pràctica ha arribat per quedar-se: el 46 % dels espanyols reconeix que la crisi sanitària ha alterat els seus hàbits de consum i el 50 % d'ells assegura que aquests canvis ja són irreversibles.
Amb la nova normativa, la UE busca simplificar el procés entre les empreses i els clients i harmonitzar les regles entre els 27 Estats membres per fer-les més coherents a les necessitats actuals de les companyies, els consumidors i les administracions en temps de compres online i transfrontereres massives.
Què canvia?
Els quatre pilars de la nova estratègia són l’aplicació de l'IVA a béns de menys de 22 euros; el llindar mínim comú per abonar aquest impost al país que es factura; la creació d'una finestreta única intraeuropea, i una altra extracomunitària.
La mesura és una artèria més de l'estratègia global de la UE per defensar a les seves empreses de polítiques agressives de països tercers. Amb la seva aplicació, es posa fi a l'exempció de l'IVA en comandes inferiors a 22 euros. Fins a la data, aquestes importacions estaven lliures d'impostos suposant un gran avantatge competitiu per a companyies com ara AliExpress, tradicionalment popular pels seus articles de baix cost. Els consumidors europeus veuran, a partir d'ara, augmentada la seva factura en aquestes transaccions.
Pot interessar-te: La venda en línia mitjançant un marketplace
L'últim estudi de la Comissió Europea revela que els països europeus han perdut al voltant de 140.000 milions d'euros per l'evasió de l’IVA i anticipa una fugida encara més gran pels efectes de la COVID-19, que va impulsar l'ús de l'e-commerce en tot el globus.
Els europeus senten que les firmes externes s'han aprofitat d'aquest avantatge fiscal. "Els estudis realitzats i l'experiència adquirida han demostrat que s'està abusant d'aquesta exempció, ja que venedors de fora de la UE etiqueten enganyosament els enviaments de mercaderies, com ara els smartphones, per beneficiar-se de l'exempció", assegura la Comissió Europea a través d'un comunicat. Des de l'1 de juliol, aquest benefici ha quedat suprimit, la qual cosa permetrà a les arques públiques recaptar uns 7.000 milions d'euros.
L'altra novetat arriba d'una harmonització més important en els 27 Estats membres. Fins a la data, cada país comptava amb un llindar diferent, que oscil·lava entre els 35.000 i els 100.000 euros, amb el qual havien de comptar amb un número de registre d'IVA. El límit és ara comuna per a la tributació de destinació i es fixa en els 10.000 euros. Totes les empreses europees de comerç electrònic compten ara amb aquesta forquilla.
Mitjançant el servei de finestreta única, les companyies podran, de forma trimestral, declarar i efectuar el pagament d'aquest IVA en qualsevol idioma i abonar-lo a qualsevol país comunitari. Amb aquesta nova eina es busca reduir les traves logístiques i burocràtiques a la UE. Brussel·les calcula que aquesta simplificació de tràmits podria suposar un estalvi de 2.300 milions d'euros a les arques públiques.
A més, aquesta finestreta única també permetrà a les empreses extracomunitàries registrar l’IVA en qualsevol producte importat, de manera que el control perquè arribi al seu destí de manera adequada pot ser més exhaustiu. Els consumidors, per la seva banda, podran saber què estan pagant amb el desglossament detallat del preu final. Aquest nou procediment està cridat a augmentar la transparència i posar fi a les confuses declaracions de duanes, ja que l'IVA hauria de ser abonat en el moment d'adquirir el producte. La factura hauria d'indicar tant el preu del producte, com l'IVA i les despeses de gestió.
Des de 2015, la UE ja comptava amb aquesta finestreta única per a l'IVA transfronterer, però es limitava als serveis i no emparava les mercaderies.