Tenir un objectiu definit. Invertir sempre en productes financers que s'entenguin. Mesurar els riscos. Conèixer el mercat i el seu funcionament. Diversificar. La teoria està a l'abast de tothom, però si les directrius són tan clares, per què, en moltes ocasions, l'inversor és incapaç de seguir-les? La culpa o el motiu es troba al cervell.
Pedro Bermejo, neuròleg, president de l'Associació Espanyola de Neuroeconomia i coautor del llibre El cerebro del inversor (Pirámide, 2015), explica que "quan es pren qualsevol decisió entren en joc diferents parts del cervell que en determinen la resposta final". La zona del sí és el que es coneix en neurociència com sistema de recompensa cerebral, format per l'escorça prefrontal (racional) i el nucli accumbens (emocional) i que s'activa quan percebem que el producte ens pot produir algun tipus de satisfacció o recompensa; mentre que la del no es denomina sistema d'aversió a les pèrdues, format per l'amígdala i l’ínsula cerebral, i que s'activa molt més ràpidament que l'anterior. "De l'equilibri resultant de les dues zones en surt la decisió que prenem", comenta.
Bermejo recorda que el cervell no està preparat per a l'economia, ja que continua donant resposta instintivament, tal com ho feia fa milers d'anys. Tenint en compte això, Federico Servetto, director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, adverteix que abans de prendre qualsevol decisió d'inversió és imprescindible conèixer dues qüestions bàsiques i alhora fonamentals. La primera, saber quin és el nostre perfil com a inversor. La segona, ser conscients que en les finances regeix el principi del binomi de rendibilitat-risc: com més gran sigui el risc que es pugui assumir, més gran serà el retorn a què es pot optar.
I en funció d’aquests dos principis, s’ha de muntar un pla. "A ningú no se li acudiria sortir corrents per una muntanya sense saber on va. Abans hem d'haver pensat una ruta, portar aigua... Amb la inversió, passa el mateix. Es requereix un pla que respongui a preguntes clau com: a quin termini estem realitzant la inversió, quines pèrdues estem disposats a assumir, què faria si de sobte hi ha una patacada com a l'inici de la pandèmia de la COVID-19?", exposa Vicente Varó, director de Continguts de Finect.
Aquest pla, tal com assenyala Borja Ribera, professor de Borsa a l’EAE Business School i assessor financer, no ha de traspassar el límit de la son. "Si anem a dormir preocupats per les nostres finances, és que el nostre pla no està d'acord amb el nostre perfil d'inversor", destaca. El segon punt rellevant és entendre el producte. "Si abans d'invertir saps que pots perdre un 5 % i estàs perdent un 5 %, estàs preocupat, no t'agrada, però estàs dins del context i, per tant, emocionalment estàs en una bona posició", argüeix Ribera.
En aquest sentit, Varó avisa que moltes vegades ens enganyem quan ens pregunten quantes pèrdues estaríem disposats a suportar. “És molt diferent respondre fredament en un moment de tranquil·litat, que amb els nervis disparats mentre veus que perds un 15 % de la teva inversió. I si has fet la inversió en un moment d'eufòria borsària, encara pitjor, perquè en aquest context infravalorem els riscos", puntualitza. A més, quan els mercats estan disparats, el cervell s'inclina molt més cap a la recompensa que cap a la pèrdua.
“És en els períodes d'incertesa, fatiga, cansament, estrès i dubte quan més ens deixem portar per les emocions. Si a això hi afegim que les nostres decisions poden afectar la nostra butxaca, es forma un còctel explosiu en el qual prendre decisions es torna una tasca pràcticament impossible", indica Pedro Rey, professor d'Economia del Comportament d'ESADE. La COVID-19 no ho posa fàcil, però Servetto demana recordar que després de dies de fortes caigudes als mercats, és també quan venen els dies de forts rebots i recuperació. “Això ens permetrà prendre decisions d'inversió, no sota els efectes del mecanisme de defensa de la fugida, sinó de manera més racional i meditada, un cop s'hagi allunyat el ‘fantasma’ de la volatilitat”, recomana l'expert de Banc Sabadell.
Comptar amb un bon assessor financer
És per això que idealment, comenta el responsable de Finect, l'estimació del risc que estem disposats a assumir s'ha de fer amb la màxima fredor i, en els mals moments, recordar quin era el pla. De fet, recomana posar aquest pla per escrit i llegir-lo en episodis de pànic. Varó és conscient que es tracta d'una tasca complicada i és per això que aconsella recórrer als serveis d'un assessor financer. "Moltes vegades els assessors ens comportem com els psicòlegs, calmant els nostres clients i fent-los veure que encara que les coses vagin molt malament sempre hi haurà llum al final del túnel", afirma Ribera.
A l’hora de triar un assessor, Rey aconsella fugir dels falsos experts que prometen que tenen una solució quan ningú no la veu. Per contra, convida a fixar-se en aquells que fan una anàlisi seriosa i justificada a llarg termini. “Algú que sigui conscient que aquesta pandèmia pot suposar un abans i un després, però que ni afirmi que canviarà tota l'economia, ni que li tregui valor", afegeix el professor d'ESADE. En qualsevol cas, Servetto aconsella la diversificació, tenir paciència i ser constants, per exemple, a través d’aportacions periòdiques.
BIAIXOS EN INVERTIR
Les quatre parts que fan que el cervell prengui decisions, segons el doctor Bermejo, entren en joc a l'hora de confondre el cervell i fer-nos caure en una sèrie d'errors o biaixos.
Efecte d’arrossegament. És la tendència que tenim a copiar i seguir els altres per l'instint de supervivència. Això està molt present en els moviments borsaris. En el punt alt del cicle econòmic, tothom compra i emocionalment s'està pressionant per fer el mateix quan, en general, se sap que és el millor moment per vendre. En el punt més baix del cicle succeeix exactament el contrari.
Biaix del pànic. Quan percep el risc, el comportament instintiu de l'ésser humà és el de sortir corrents. En un context històric això té un valor enorme, però no quan es parla d'economia i finances. En moments de pèrdues, la reacció és fugir, sense preguntar-se racionalment si val la pena fer-ho.
Efecte d’ancoratge. Si es va comprar una acció a 100 i ara val 95, el preu nou ens semblarà barat i ens portarà a comprar sense preguntar-nos abans si en les circumstàncies actuals es tracta de la millor opció.
Efecte ‘goggle’ (en anglès, ‘ulleres de bussejar’). Quan ens apropem a un determinat producte, entren en joc els beneficis que ha pogut donar-nos un determinat sector, els que ha experimentat durant l'exercici passat o els bons dividends que ha donat. Aquest biaix porta a comprar o a vendre basant-se només en allò que un valor determinat ha donat amb anterioritat.
Efecte halo. Analitza la transmissió de la positivitat o la negativitat que té una persona. Si Bill Gates, Amancio Ortega o Warren Buffet inverteixen en un determinat valor, l'inversor tindrà tendència a fer el mateix, perquè es consideren referents d'autoritat, però segurament ells el van comprar a un preu diferent.
