La premissa sembla imbatible: crear objectes físics en tres dimensions a partir de matèries primeres, informació digital i una sèrie de processos informàtics, químics i mecànics. No obstant això, tot i ser una tecnologia anterior temporalment a la dels telèfons intel·ligents i la computació mòbil, el seu ús generalitzat a les empreses i a les llars encara està en una fase primerenca. El principal motiu, segons revela l’estudi de la Universitat de Comillas «3D: una posible revolución de la producción empresarial», és que fins al 2006 tot just un grapat de companyies al món (principalment 3D Systems i Stratasys) disposaven de les patents per utilitzar les impressores en 3D. A partir d’aquell any, amb la liberalització de moltes d’aquestes patents, el coneixement social i l’ús d’aquesta tecnologia van començar a augmentar de manera exponencial.
Curiosament, la pandèmia global que hem viscut ha servit de catalitzador perquè molts comprenguin les virtuts de la impressió en 3D, pel fet que ha tingut un paper fonamental per a, per exemple, la fabricació de material sanitari: a Espanya, la iniciativa Coronavirus makers, una plataforma sense ànim de lucre, ha aconseguit produir equips de protecció individual (EPI) i mascaretes (algunes d’elles amb un disseny totalment innovador, com la mascareta Nanohack desenvolupada per l’equip de Copper3D), que es van lliurar gratuïtament a milers de professionals sanitaris. Ventiladors, viseres o respiradors, a través d’entitats com Sicnova, HP o BCN3D Technologies (una spin-off universitària), han contribuït també a que els hospitals puguin garantir-se el subministrament de peces i instrumental mèdic en els moments de més impacte de la crisi. Fins i tot en diversos hospitals de Cantàbria s’està duent a terme un projecte per dissenyar i fabricar hisops nasofaringis (els tradicionals bastonets d’obtenció de mostres) per fer proves microbiològiques (PCR) a través d’impressores en 3D i resina biocompatible per a la detecció de la COVID-19.
Et pot interessar: La pandèmia multiplica l’emprenedoria tecnològica altruista
Perspectives de creixement
Abans de l’inici de la pandèmia, informes com el «2020 3D Printing Trends Report» ja vaticinaven que el mercat de la impressió en 3D tindrà un creixement global anual del 24 % durant el pròxim lustre, i afirmaven que dos de cada tres empreses que van obtenir finançament via capital risc durant el 2019 estaven relacionades directament o indirectament amb aquesta tecnologia. Això ho complementa el «3D Technology Market Advancement and Global Outlook 2020-2026», de Market Watch, i assegura que, al llarg de la propera dècada, la liberalització completa dels dissenys, l’augment del seu ús per a diferents sectors i aplicacions (principalment, en el segment aeroespacial i en el de dispositius mèdics ) i el suport inversor encara més alt seran factors decisius perquè es desenvolupin empreses internacionals que arribin a nivells de rendibilitat elevats per a finançar la creació de noves innovacions.
Sembla que les dades més recents ho confirmen: d’acord amb el «Global 3D Printing Report 2019», d’EY, el 65 % de les empreses més grans dels EUA ha reconegut haver utilitzat per a alguna activitat la tecnologia en 3D, mentre que tan sols tres anys abans aquesta xifra amb prou feines arribava al 24 %. El document afirma, a més, que són les empreses dels països asiàtics, amb la Xina i Corea del Sud al capdavant, les que més utilitzen amb regularitat aquesta tecnologia, i ronden en tots dos casos el 80 %, i també és rellevant el fet que quatre de cada deu dels principals directius d’aquestes entitats tenen una impressora en 3D a casa o al despatx. Segons Ultimaker, un índex que mesura la penetració d’aquesta tecnologia en l’economia, les empreses dels EUA, el Regne Unit, Alemanya i la Xina en lideren l’ús actualment.
Beneficis i sectors d’aplicació
Segons Sculpteo són principalment els sectors aeroespacial (18 %), automotriu (16 %) i logístic i de transport (16 %) els que més peces en 3D necessiten avui dia, i augura que seran, altre cop, els actors de la indústria aeroespacial, juntament amb els de béns de consum i els de la indústria química, els que més la utilitzaran la propera dècada. El principal benefici que destaquen els professionals d’aquests segments és que permet fabricar objectes que es poden personalitzar millor segons les preferències dels clients, i reduir significativament els esforços de logística i transport. De fet, sis de cada deu afirmen que té un impacte directe en tota la cadena de subministrament, i permet produir sota demanda i, sobretot, atendre possibles pics en el nombre de comandes sense tenir una dependència excessiva en proveïdors externs.
Et pot interessar: Aquests són els sectors que es recuperaran més de pressa de la crisi del coronavirus
No obstant això, tant l’informe de Sculpteo com el d’EY assenyalen també algunes limitacions que encara detecten els professionals en aquesta tecnologia. La més repetida és la del preu, atès que els materials d’impressió en 3D segueixen tenint un cost elevat, al qual cal sumar la inversió en equips tecnològics i el seu manteniment. La necessitat de més velocitat o la manca d’especialistes al mercat que sàpiguen gestionar el programari necessari per al seu ús són altres dels reptes que cal solucionar de cara al futur. A més, un de cada quatre directius afirma que per a la implantació global d’aquesta tecnologia cal que evolucioni i es converteixi en una solució de producció integral i completa i no limitar-se només a l’àmbit de desenvolupament de productes com passa actualment.
A més dels sectors ja esmentats, altres en què s’està promovent la introducció de la tecnologia en 3D són:
- Construcció. A través del que es coneix com building printing s’estan aixecant edificis amb maquinària de fabricació per addició de grans dimensions. Entitats com l’Agència Espacial Europea (al costat de l’empresa Foster + Partners) o la NASA estan avaluant el potencial de la impressió en 3D per establir bases lunars.
- Alimentació. Encara que sembli ciència-ficció, la impressió de menjar i plats per addició ja existeix i permet modelar els aliments en cru i dotar-los de la forma i la textura que es dissenyin digitalment. Una de les companyies líders mundials en aquest camp és l’espanyola Natural Machines.
- Medicina. Tot i que s’està treballant en diferents àmbits dins d’aquest camp, cal destacar, per exemple, els avenços a l’hora de crear parts molt petites que milloren els dispositius d’audició, peces dentals totalment personalitzades a la nostra dentadura o la fabricació d’extremitats biòniques o, fins i tot, d’ossos facials. Està en ple debat deontològic la seva utilització per a la creació d’òrgans.
- Consum. Potser és l’àrea d’ús més estesa avui dia, gràcies a que amb petites impressores en 3D s’estan personalitzant objectes per acompanyar campanyes de màrqueting, tot i que els acabats de qualitat encara són limitats. No obstant això, és previsible que, a mesura que el preu d’aquestes màquines disminueixi, les empreses puguin invertir en nous equips i infraestructures perquè els dissenys resultants tinguin més bona qualitat.
