I si crio els meus fills fora de la ciutat? Pros i contres | EDE
movi-image-criar-hijos-en-la-ciudad-o-en-el-campo-1
Envia'ns suggerències
Habitatge
3 min del teu temps

I si crio els meus fills fora de la ciutat? Pros i contres

07/10/2020

La COVID-19 ha fet que molts ciutadans s’interessin per habitatges amb zones exteriors allunyats de les grans ciutats, sobretot si tenen canalla.

El naixement d’un fill comporta una sèrie de canvis importants. Molts estan relacionats amb l’estil de vida, l’oci i la rutina diària. D’altres són de caràcter econòmic. Per a molts urbanites, van lligats a una pregunta: “Marxem de la ciutat?”

En aquesta decisió també hi té un paper la situació generada per la COVID-19. Moltes persones s’han plantejat deixar de viure en el centre de les ciutats per desplaçar-se als afores o a entorns rurals, on és més fàcil disposar d’habitatges grans i espaiosos.

Formar una família en una localitat petita té molts avantatges, però també alguns inconvenients. És important tenir-los clars i establir les nostres preferències per evitar problemes que acabin derivant en futures mudances.

Diferències en salut i qualitat de vida

Els defensors de la vida fora de les ciutats assenyalen que en les localitats petites es viu amb menys estrès i soroll i es gaudeix d’un aire més net. A més, en el món rural s’accedeix a productes i aliments de més qualitat que a la ciutat. En altres paraules, es porta un estil de vida més saludable, un aspecte al qual les famílies donen cada vegada més importància.

“Les persones que decideixen traslladar-se abans o després del naixement del seu primer fill busquen un entorn segur en contacte amb la natura, amb més espai… Una vida a un altre ritme i més saludable”, explica Isabel Catalán, responsable d’Emprenedoria i nous projectes de Proyecto Arraigo, una iniciativa que dona suport i assessora persones i famílies que decideixen mudar-se al món rural.

“Ja abans de la pandèmia notàvem que el que més motiva aquestes famílies amb criatures, a més del fet que creixin en un entorn més natural, és la seguretat”, assenyala Català. “Molta gent comença a veure les ciutats com a entorns més perillosos, sobretot quan comencen a tenir fills”. També hi entra en joc el fet que en les localitats petites hi ha més contacte familiar, un tret important per al desenvolupament emocional dels infants i que dona confiança als pares.

També és més senzill trobar-hi habitatges grans. Cases en lloc de pisos, amb més habitacions i espais exteriors en els quals els més petits poden jugar. La llibertat que donen els municipis petits enfront de les ciutats perquè els nens puguin tenir autonomia i moure’s amb més facilitat inclina, moltes vegades, la balança.

El preu de l’habitatge

A l’hora d’indicar quin és l’avantatge principal de viure fora de les grans ciutats, la majoria coincideixen a assenyalar els preus. Sobretot, els de l’habitatge. No en va, els espanyols dediquen de mitjana el 31,2% del pressupost total de la llar a pagar l’habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

En termes generals, els preus són més baixos als pobles que a les ciutats. El 2019, i segons l’informe ‘La vivienda de segunda mano en 2019’ de Fotocasa, el municipi amb el preu d’habitatges de segona mà en venda més baix per metre quadrat va ser Benicull de Xúquer, una petita localitat de menys de 1.000 habitants de la província de València: el preu mitjà era de 564 euros/m². En canvi, la mitjana més alta es va registrar a la ciutat d’Eivissa, amb 5.293 euros/m². Gairebé deu vegades més.

Un altre punt positiu és l’accés a terrenys edificables de més extensió i a prop de la natura. Per a moltes famílies, poder comprar un terreny per construir un habitatge al seu gust i d’acord amb les seves necessitats és un factor important a l’hora de valorar el trasllat a localitats petites.

Ara bé, en el món rural l’accés a l’habitatge també té certes complicacions: hi ha menys opcions i en molts casos les edificacions són antigues i no estan gaire ben conservades. A més, assenyala Catalán, traslladar-se a localitats petites no és sempre sinònim de fer-ho a una casa amb jardí, una situació que sovint es dona per feta. “Hi ha molta gent confosa en aquest sentit. En alguns pobles no és fàcil trobar cases amb terreny dins del nucli urbà, encara que sí que solen ser cases espaioses i amb natura i camps a prop”.

Serveis de sanitat i educació

Un dels desavantatges d’anar-se’n lluny de la ciutat és que es disposa de molts menys serveis. Com a mínim, a prop. Durant els primers anys d’un nen, els més importants i necessaris són els metges. A mesura que passen els anys, també guanyen pes els educatius.

La majoria dels municipis, per petits que siguin, compten amb serveis mèdics d’atenció primària, però és probable que calgui desplaçar-se amb freqüència per visitar metges especialistes. Passa el mateix amb les escoles: hi ha limitacions a l’hora de trobar formació privada, alternativa o especialitzada, i això obliga a agafar el cotxe fins a localitats més grans o ciutats pròximes.

Però, com no podria ser d’una altra manera, viure en pobles també té avantatges en aquests àmbits. Hi ha menys saturació i més personalització, tant en la relació amb els metges com amb els mestres. Això garanteix, en la majoria dels casos, un tracte més proper que dona seguretat als pares i als nens.

“Hi ha moltíssima menys oferta, però també té avantatges”, reflexiona l’experta de Proyecto Arraigo. “A tot estirar, hi ha serveis d’urgències a mitja hora de distància, i fas menys cues i tot és molt més còmode. Només fa falta canviar de xip. Per què tenir accés a un metge tots els dies si realment no fa falta? I a les escoles, per exemple, hi ha menys nens per classe, una característica que també determina la qualitat educativa. És veritat que hi ha menys oferta, però la que hi ha està més a mà. La falta de serveis no sol ser un problema: de fet, la gent que es trasllada a aquestes localitats no els troba a faltar gaire”.

Consells abans de fer el pas

Viure en un poble sense haver de renunciar a una vida plena de possibilitats per als més petits és possible, encara que no a tot arreu. El més important, indica Catalán, és assegurar-se de trobar un poble dinàmic. “L’ideal és que hi hagi un ajuntament actiu que faci coses per millorar i reactivar-se. També és important que hi hagi altres nens, encara que això té menys pes, perquè quan hi ha una família amb nens en comencen a venir més”, explica.

Per assegurar-se de triar el lloc correcte, és interessant demanar l’opinió a familiars i amics o recórrer a serveis com els de Proyecto Arraigo, que assessora les famílies perquè trobin localitats que casin amb els seus gustos i necessitats. Hi ha altres eines per trobar el lloc ideal, com les plataformes Volver al pueblo, Aldeas abandonadas o Galician Country Homes. Aquesta última ofereix a les famílies la possibilitat de comprar i reformar edificacions històriques, cases pairals o grans cases senyorials actualment deshabitades a Galícia.

“Els pobles són comunitats petites, per això és tan important trobar l’adequat. Les famílies que han decidit traslladar-s’hi n’estan contentes. Les que s’han mudat a zones de la Sierra Norte de Madrid, per exemple, són felices i estan satisfetes d’haver pres aquesta decisió”, explica Catalán.

 

Estardondeestés funciona en una àmplia varietat de navegadors, però el teu ha quedat una mica obsolet, actualitza'l a una versió más actual:

Fotografies de Markus Spiske i Hush Naidoo a Unsplash
-Temes relacionats-
up