Benjamin Franklin, aquest senyor que apareix en molts bitllets de 100 dòlars i que va ser reconegut al seu país com “el primer nord-americà” per la seva infatigable tasca per unir les colònies en la seva lluita per la independència, assegurava que allò fonamental per construir una nació eren les relacions comercials, perquè al llarg de la història cap nació no s’havia descompost mentre aquestes relacions comercials funcionaven bé. Tanmateix, la situació global extraordinària que hem viscut durant la pandèmia del coronavirus ha donat lloc a un escenari inèdit que aquest pare fundador segur que no va preveure: la paralització de moltes indústries i d’una infinitat de cadenes de subministraments, a causa tant de les mesures de confinament i protecció de la població com del tancament massiu de botigues i locals comercials.
Les previsions de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) subratllen que la contracció mundial del comerç durant el 2020 es mourà en una forquilla d’entre el 13 i el 32 %, amb la indústria automobilística i la de productes electrònics com les que més patiran el descens d’activitat. Aquest organisme alerta que només mitjançant la implementació de polítiques monetàries, fiscals i comercials d’estímul es podria maquillar aquesta previsió, encara que el seu president, Roberto Acevedo, ja ha alertat que tem que molt probablement es produirà “un gir proteccionista” que empitjorarà més la situació.
Com va ratificar Carlos Dalmau, director de Solucions d’Internacional de Banc Sabadell, en un seminari web recent del programa Exportar per créixer, organitzat per Hub Empresa de Banc Sabadell, “ens hem d’acostumar a un entorn canviant on cal reflexionar sobre com serà la nova manera d’operar el comerç i en el qual les empreses viuran permanentment sota els paraigües de la digitalització i la innovació”.
Des de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), d’altra banda, les xifres de maig confirmen una caiguda internacional de les exportacions del 4,3 % i un descens en les importacions del 3,9 %, el seu pitjor tancament mensual en tres anys, mentre que la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD) vaticina una recessió propera al 40 % per al 2021 en les seves previsions dels fluxos d’inversions estrangeres directes en el món. La Xina, el país que ven més a la resta del planeta, va veure com aquestes vendes queien un 9,3 % durant el primer trimestre, mentre que les compres retrocedien entorn d’un 7 %. El Japó, Alemanya, França, el Regne Unit i els Estats Units van experimentar reculades en la mateixa línia a l’abril i el maig.
La Xina, efectes col·laterals en el comerç mundial
Precisament, un informe de McKinsey titulat Fast-forward China: How COVID-19 is accelerating five key trends shaping the Chinese economy és contundent en afirmar que moltes empreses de diferents parts del món s’han de començar a replantejar la seva estratègia operativa, ja que la pèrdua de dinamisme i d’eficiència de l’economia del gegant asiàtic tocarà de ple la seva generació de beneficis. En haver de buscar altres proveïdors amb els quals puguin garantir nivells de seguretat més grans en les seves cadenes de subministrament, l’impacte en costos serà rellevant, cosa que d’una manera o una altra acabarà afectant la butxaca dels consumidors, però, sobretot, el compte de resultats de les empreses.
A l’extrem oposat, l’informe assegura que moltes de les entitats que exportaven béns a la Xina hauran de triar entre rebaixar la seva producció o buscar nous mercats on operar. L’activitat d’exportació pot ser molt complexa en una situació com l’actual, hi ha mercats que pràcticament estan tancats i també hi ha dificultats en la gestió del comerç exterior: mobilitat de mercaderies, mobilitat de documents…, explica Joan Tristany, director general d’AMEC, al podcast de Banc Sabadell. En aquest context, almenys a curt termini, es generarà un excés internacional d’oferta i una caiguda en els preus, la qual cosa tornarà a afectar negativament la generació d’ingressos, o, més ben dit, el marge unitari de beneficis. Paradoxalment, els països les empreses dels quals són més exportadores patiran un impacte més gran pel refredament en el comerç internacional i, adverteixen des de McKinsey, és probable que aquestes empreses hagin de repatriar als seus països d’origen fàbriques i oficines que tenien descentralitzades en altres localitzacions.
Et pot interessar: Coronavirus: ha suposat el retorn del ‘made in Spain’?
Navegant per la nova realitat comercial global
En aquest context, i tal com afirmen des de PwC al seu informe Navigating the new landscape of customs and international trade, aquesta situació ha propiciat una gran quantitat de nova legislació, la qual cosa està fent que “el comerç transfronterer sigui més difícil i confús” i està dibuixant un panorama incert per comprendre quin impacte tindran aquestes mesures a llarg termini per a la gestió duanera i comercial. Tal com va destacar Alejandro Arola, president del Grup Arola, al seminari web organitzat per Hub Empresa de Banc Sabadell, “la situació internacional és tan complexa per a les empreses que es fa necessari desenvolupar un marc de col·laboració eficient entre el teixit productiu i els diferents nivells de l’Administració per poder operar amb certes condicions de normalitat”.
Et pot interessar: Com el coronavirus està accelerant el procés de desglobalització
Entre les mesures i els impactes a curt termini que les empreses han de tenir en compte, cal destacar:
- Les restriccions a l’exportació de subministraments essencials, sobretot en el cas de productes mèdics i alimentaris, que poden comportar prohibicions directes o fins i tot aranzels més elevats. Això pot afectar molt les empreses exportadores, atès que, d’una banda, hauran de dur a terme un treball d’anàlisi sobre la nova situació legislativa comercial en aquells països en els quals operen i, de l’altra, hauran d’avaluar si la caiguda en els enviaments a l’exterior es pot amortir amb un creixement en el mercat local.
- Possibles ajornaments o exempcions en el pagament d’impostos relacionats amb la importació, i que varien segons cada mercat i tipus de producte. Això obligarà a revisar la comptabilitat de cada empresa i, possiblement, a establir nous mecanismes per als períodes de cobraments i pagaments i, en general, per als períodes de maduració.
- Et pot interessar: La gestió de l’IVA en operacions intracomunitàries i internacionals
- Tancament potencial d’algunes fronteres, tant per terra com per mar i aire, per causes derivades de la crisi sanitària o pel col·lapse en la gestió dels enviaments davant una previsible falta de personal, cosa que podria provocar una deterioració i, fins i tot, pèrdues en la producció, amb la consegüent amenaça que alguns clients anul·lin les seves comandes.
Et pot interessar: La gestió de l’IVA en operacions intracomunitàries i internacionals
En el llarg termini, és probable que les autoritats duaneres mantinguin un nivell més elevat de restricció que durant l’època immediatament anterior a la crisi sanitària, amb un increment dels controls i les auditories, per la qual cosa les empreses han d’estar més ben preparades per a aquest escenari, enfortint la part documental que acompanya la traçabilitat dels productes, millorant els procediments interns i tenint més flexibilitat per a potencials canvis en els preus segons la pressió econòmica que hagin de suportar en els controls transfronterers. En aquest sentit, les cadenes de subministraments hauran d’estar més diversificades i disposar d’una automatització més gran (potser a través d’una integració més important amb Blockchain) per gestionar amb més eficiència aquest entorn duaner més complex.
Et pot interessar: Escolta les claus sobre exportació en temps de coronavirus de Joan Tristany al podcast de Banc Sabadell
En aquesta conjuntura, tal com apunten des del Real Instituto Elcano en un estudi recent, les empreses espanyoles han adquirit, sobretot al llarg de l’última dècada, prou experiència per poder navegar amb èxit en aquest nou panorama del comerç internacional. Però, per aconseguir complir aquest repte, adverteixen que, a més de dur a terme les reformes esmentades, des de l’àmbit governamental s’ha de donar suport a les empreses mitjançant una flexibilitat més gran en els instruments de suport a la internacionalització, l’estabilitat del marc regulador i la simplificació administrativa.
