movi-image-elconfidencial-formacion-crisis-longevidad-1
Envia'ns suggerències
Socis i Empleats
4 min del teu temps

Formació, crisi i longevitat, un trinomi convertit en oportunitat

13/10/2020

La vida dividida en tres etapes és cosa del passat. El patró que s’ha seguit fins ara basat en aprenentatge, treball i jubilació ja no funciona quan els avanços mèdics i la millor cura de la salut augmenten de manera progressiva l’esperança de vida. Encarem l’era de les multietapes, de la qual parla el llibre La vida de 100 años (2017), de Lynda Gratton i Andrew Scott, en què s’alternen més sovint períodes dedicats a la formació i es planteja perllongar l’etapa activa fins i tot més enllà dels 80 anys.

El llibre argumenta que, davant d’un escenari de vides curtes i d’un mercat laboral estable, els coneixements i les habilitats que s’hagin adquirit durant les primeres dues dècades podrien ser suficients, però avui, en l’època de la longevitat, en què Espanya és el segon país amb més esperança de vida, i amb la digitalització de la societat, on moltes feines i tasques repetitives estan desapareixent, no hi ha més remei que reinventar-se, reaprendre.

LA FORMACIÓ CONTINUADA, CLAU PER A l’OCUPABILITAT

Per tant, ja no s’hi val a conformar-se amb estudis universitaris per mantenir-se tota una vida en actiu. Els ràpids i vertiginosos canvis que provoquen els avenços tecnològics obliguen a mantenir-se en un reciclatge professional constant, a estar en formació continuada, adquirint nous coneixements i habilitats. El filòsof i assagista José Antonio Marina parlava del concepte learnability, que significa l’habilitat i el desig d’aprendre d’una manera ràpida i eficaç per guanyar ocupabilitat en “un món empresarial que canvia a molta velocitat, cosa que fa necessària una actualització constant”. I posava com a exemple el fet que els joves que acaben els seus estudis s’hauran de reciclar entre 10 i 14 vegades al llarg de la seva vida laboral, la qual cosa, sens dubte, exigeix capacitat d’aprenentatge.

Els joves que acaben els seus estudis s’hauran de reciclar entre 10 i 14 vegades al llarg de la seva vida laboral

Els experts assenyalen que l’anomenat lifelong learning construirà societats més capaces d’adaptar-se àgilment a les disrupcions, sigui per la digitalització o per una crisi, com la que actualment patim per la COVID-19. De fet, l’informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) sobre perspectives d’ocupació, titulat La seguridad de los trabajadores y la crisis del COVID-19, assenyala que, davant l’augment de l’atur, és necessari que governs i empreses reforcin el suport als treballadors afectats per mitjà de la millora de les seves competències professionals i transversals. El seu secretari general, Ángel Gurría, assenyalava durant la presentació del document al juliol: “En aquesta crisi en particular, els qui tenen menys competències són els més afectats perquè les seves feines s’han hagut d’aturar; per això, adquirir més i millors competències és crucial”.

“Per assegurar-se que ningú no es queda enrere en la recuperació”, argumenta l’informe, “és fonamental donar suport a l’educació i la formació professional, com també aprofitar el diàleg social i la negociació col·lectiva per reforçar la resiliència del mercat laboral”.

“Formar-se durant aquesta crisi representa un plus per a tots nosaltres. Si som capaços d’aprendre i ser flexibles davant d’aquesta situació, desenvoluparem una certa immunitat en un context canviant i volàtil. Sortirem més que mai enfortits i reforçats per construir nous relats per a aquest nou entorn: una nova societat, una nova economia, un nou futur”, apunta Eduardo Gómez, director general d’ESIC Business & Marketing School.

D’altra banda, l’OCDE adverteix que els universitaris i els estudiants de formació professional obtenen bons resultats en el mercat laboral al principi de la seva carrera, però s’observen desafiaments. Indica que moltes tasques per a les quals es preparen tenen un alt risc d’automatització. En aquest sentit, perquè la seva formació continuï tenint un impacte positiu és important acostar la formació a la realitat laboral.

“Si som capaços d’aprendre i ser flexibles davant la situació actual, desenvoluparem una ‘certa immunitat’ en un context canviant i volàtil”

“Mantenim una relació pròxima i una escolta activa amb el món de l’empresa i busquem formar el nostre alumnat i respondre tant a les seves demandes actuals com a les futures”, afirma el director d’ESIC. “Busquem combinar habilitats personals i professionals formant el nostre alumnat per a l’ocupabilitat i, més important encara, per a l’aprendibilitat. Volem que el nostre alumnat estigui capacitat per ser molt àgil, molt flexible i molt resilient. Que sigui capaç d’adaptar-se a contextos com el que ha vingut i estem vivint, i per a tots els que ens ofereixi el futur”, afegeix.

En aquest sentit, amb la indústria 4.0, els perfils més demandats són els categoritzats dins la sigla STEAM (science, technology, engineeringart i mathematics). Al mateix temps que la digitalització implicarà la desaparició de llocs de treball i la substitució de tasques que avui fan persones, també en crearà d’altres al voltant de la intel·ligència artificial (IA), les dades massives (big data) i la Internet de les coses (IoT), per a les quals encara no hi ha professionals qualificats.

En paral·lel, i davant de situacions disruptives, la gestió de crisi i de persones, els nous models de negoci i la sostenibilitat són les formacions més sol·licitades en aquests temps d’incertesa, segons l’IESE.

LA REINVENCIÓ DE LES ESCOLES DE NEGOCIS

Aquesta formació continuada, pròxima a la realitat del mercat laboral, es troba a les escoles de negocis, on la COVID-19 ha accelerat no tan sols la implantació d’uns conceptes en què ja treballaven les institucions acadèmiques, com la formació híbrida i síncrona, sinó també la personalització de la formació i l’oferta de cursos més curts.

En aquesta nova etapa que exigeix flexibilitat en totes dues parts, “el paper del professor és el de fer de guia, d’acompanyar l’alumne, que tindrà més possibilitats de marcar el seu ritme”, afirma Joan Rodón, vicedegà de Professorat i Recerca d’Esade Business School, qui reconeix que, des de l’impacte de la pandèmia, la demanda de programes més curts online s’ha impulsat. Segons el seu parer, “l’acompanyament fora de l’aula, en l’entorn online asíncron, es presta més a la personalització, que abans ja existia, i l’alumne haurà de ser més autònom”. Aquesta escola combinarà l’experiència de l’alumnat a l’aula i deixarà les interaccions més bàsiques en l’entorn virtual. “Estaríem fora del mercat si no innovéssim en infraestructures digitals. No es tracta només de connectar maquinari i programari, sinó també que hi hagi persones que sàpiguen utilitzar-los”, afegeix Rodón.

“La presencialitat continuarà, perquè permet socialitzar-se, intercanviar valors, treballar en equip”, apunta Mireia Rius, Director Executive Education de l’IESE, qui assenyala que la proposta de valor és ampliar la combinació de la formació presencial i online i, alhora, potenciar altres programes intermedis, més especialitzats, amb durades i formats diferents. “Els programes a mida ja ens els estaven demanant abans de la COVID-19, però ara avançarem encara més”. Per a la directora de l’IESE, el repte del professorat, convertit en un facilitador, és recolzar-se en la tecnologia per donar continuïtat a la metodologia del cas.

En aquest nou entorn digital, per al president d’IE University, Santiago Iñíguez de Onzoño, “l’educació es transforma en un aprenentatge líquid que combina la formació en el món real amb la del món virtual, el treball individual i en equip, les classes presencials i les virtuals, la connexió en directe i el treball en remot. D’aquesta manera, l’alumne guanya en flexibilitat, ja que pot personalitzar la seva experiència educativa, adaptar el contingut i gaudir de més interactivitat”.

Sens dubte, la pandèmia ha aconseguit canviar la imatge tradicional de l’aula, amb la pissarra, la tarima, els pupitres i les cadires, que s’han substituït per les pantalles d’ordinador. Com diu Eduardo Gómez, això ha demostrat que “l’aula és una aula everywhere”.

Fotografia d'Artem Maltsev a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up