Qualsevol empresa que vulgui optar als ajuts del fons Next Generation EU ha de conèixer els requisits i els mecanismes per presentar-s’hi.

Els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) i les convocatòries són dues de les palanques per a la distribució del fons europeu Next Generation EU. L’objectiu dels PERTE és promoure el desenvolupament de projectes amb gran capacitat per arrossegar l’economia; sovint van precedits de manifestacions d’interès (MDI) que publiquen els ministeris per analitzar els possibles àmbits d’actuació. Les convocatòries, en canvi, són l’instrument principal per distribuir els fons públics que tenen com a objectiu impulsar el sector privat, i es poden fer mitjançant subvencions o licitacions. Quines diferències hi ha entre una PERTE i una convocatòria?

Com funcionen, els PERTE?

Els PERTE són una de les eines clau del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). Abans de posar-lo en marxa, cada PERTE l’aprova el Consell de Ministres, amb el compromís que totes les organitzacions que hi participin subscriguin un seguit de normes comunes i s’acreditin, a més, al registre estatal que s’ha creat per a les entitats interessades en aquesta mena de projectes.

Un dels elements principals per garantir l’èxit d’un PERTE és el cofinançament de les inversions, en què el sector bancari exerceix un rol fonamental. Carmen Urraca, directora de Fons Europeus de Banc Sabadell, afirma que «la banca té un paper sectorial per cohesionar el teixit productiu i compta amb el valor afegit d’una xarxa de contactes a administracions, empreses i distribuïdors que s’anticipa clau per descongestionar les càrregues burocràtiques». En aquesta línia, aquesta experta destaca que el sector bancari «és clau en el cofinançament dels projectes, perquè n’hi ha molts que no estaran coberts al 100 % pel paraigua del PRTR. En paral·lel, també compta amb la capacitat tecnològica i tècnica necessària per canalitzar aquests ajuts».

El 2022 està sent un any clau en l’aprovació dels PERTE, amb nou projectes aprovats:

• La salut d’avantguarda. Per millorar la salut de la població a partir de la innovació diagnòstica, terapèutica i preventiva al Sistema Nacional de Salut.
• Les energies renovables, l’hidrogen renovable i l’emmagatzematge. Per apuntalar certes àrees associades a la transició ecològica en l’economia.
• L’àmbit agroalimentari. Per promoure el desenvolupament integrat de tota la cadena agroalimentària mitjançant la digitalització dels processos i la incorporació de coneixement i innovació.
• L’economia circular. Amb l’objectiu de contribuir a assolir una economia sostenible, descarbonitzada, eficient en l’ús dels recursos i competitiva.
• La indústria naval. Per diversificar el sector cap a nous productes, tot enfortint la seva digitalització i potenciant la millora de la seva sostenibilitat mediambiental i la capacitació dels seus empleats.
• El sector aeroespacial. Que pretén desenvolupar un programa de tecnologia espacial que generi noves capacitats industrials i que aporti serveis relacionats amb el medi ambient i la cohesió del territori.
• L’economia social de les cures. Per potenciar i consolidar les aliances entre els centres de recerca, les organitzacions, les cooperatives i les entitats que treballen en l’economia social.
• La indústria aeroespacial. Per millorar i generar capacitats tecnològiques i industrials en aquest sector.
• La digitalització dels usos de l’aigua. Centrat a transformar i modernitzar els sistemes de gestió de l’aigua.

Pot interessar-te: Banc Sabadell t’ajuda a descobrir les claus del fons europeu Next Generation EU

Claus d’una convocatòria per accedir als fons europeus

Qualsevol convocatòria de caràcter públic ha de respectar un marc competencial, cosa que vol dir que és publicada per algun organisme de l’Administració habilitat per a això, com pot ser un ministeri, un ajuntament o la conselleria d’una comunitat autònoma. Per accedir als fons europeus, són les comunitats autònomes les que estan presentant aquestes convocatòries.

Un dels elements que cal tenir en compte en qualsevol convocatòria és la modalitat, que pot ser via concurrència competitiva (qualsevol sol·licitud es valora per l’òrgan competent sense importar l’ordre en què arribi) o per concurrència simple (cal acreditar uns requisits mínims que s’analitzen per estricte ordre de sol·licitud).

A més de la modalitat, hi ha altres variables importants a cada convocatòria, com són:

• El finançament, que pot ser mitjançant bestretes, subvencions (que no cal que el sol·licitant les torni) o préstecs.
• La participació del sector públic. De vegades hi ha convocatòries destinades exclusivament al sector privat però, com passa amb moltes de les que publica el PRTR, n’hi ha d’altres que exigeixen la col·laboració publicoprivada.
• El nombre d’entitats que sol·liciten la convocatòria. Per exemple, pot ser de caràcter individual o grupal, o mitjançant un consorci.

La publicació d’una convocatòria és responsabilitat de l’organisme públic que se n’ocupa, mentre que s’adjudica en funció de criteris tècnics i està regulada tant per la Llei de contractes del sector públic com per la Llei general de subvencions.

En qualsevol cas, a l’hora d’accedir als ajuts del fons europeu Next Generation EU és clau que les empreses tinguin assessorament professional, com el que ofereix el gestor bancari, que guiarà l’empresari o l’autònom segons les seves necessitats.

Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre què convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.