La Unió Europea injectarà 140.000 milions d'euros per fer front als efectes econòmics que la crisi sanitària ha tingut en el teixit empresarial espanyol. Les companyies que afavoreixin la digitalització, l'ecologia o la cohesió social tindran preferència per optar a aquests ajuts.
La crisi econòmica derivada de la pandèmia ha portat els 27 Estats membres a prendre la inèdita decisió de dotar la Unió Europea (UE) d'un pressupost conjunt extraordinari de 750.000 milions d'euros per fer front al contratemps financer. D'aquest total, 140.000 milions d'euros seran per a Espanya. Tot i que ja es coneix la quantitat, encara no s'han resolt moltes altres incògnites: quan i com arribaran a Espanya aquests ajuts?, quines empreses podran sol·licitar-les? Sobre aquesta qüestió va tractar el webinar organitzat per HUB Empresa de Banc Sabadell titulat Fons de Recuperació Europea: oportunitat per a les empreses espanyoles, celebrat el 20 d'octubre.
"De moment només tenim els titulars i ens falta molta lletra petita, però ja es coneixen algunes respostes, com que aquests diners es destinaran, sobretot, a la transformació digital o a afavorir la sostenibilitat de les empreses", assegura Josep Lladós, professor d'Economia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Què són els Fons de Recuperació Europeus?
Són una injecció extra que s'engloba dins del Pla de Recuperació i Resiliència Europeu, també anomenat Next Generation EU. Aquesta xifra s’afegeix al pla de despesa ordinària de la UE de 1.074 milions d'euros previstos per al període 2021-2027, conegut com a Multiannual Financial Framework (MFF).
Dels 140.000 milions d'euros destinats a Espanya, 72.700 milions d'euros arribaran en forma de transferències (ajudes directes), segons càlculs del Govern. El Banc d'Espanya, però, xifra la quantitat en 65.800 milions d'euros a partir de les seves estimacions. La resta (67.300 milions d'euros o 74.200 milions, segons la valoració d'una institució o una altra), ho faran en forma de préstecs.
Al seu torn, aquests 72.700 milions del Fons de Recuperació Europeu s'articularan a través de dos instruments que canalitzaran els recursos: el Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència, la finalitat del qual és donar suport a la inversió i a les reformes dels Estats per aconseguir una recuperació sostenible i que puguin afrontar la transició ecològica i digital, que concentra la part més gran amb uns 59.000 milions d'euros en transferències no reemborsables, i el REACT-EU, un fons estructural que ve a cobrir despeses extraordinàries derivades de la COVID-19, destinat a donar suport als serveis sanitaris, les polítiques actives d’ocupació, els serveis socials..., des del qual Espanya rebrà 12.400 milions d'euros. D'aquesta última quantitat, uns 10.000 milions d'euros es destinaran a les comunitats autònomes, mentre que la part restant s'enviarà al Ministeri de Sanitat perquè aquest pugui repartir-lo entre les diferents regions per a l'adquisició de vacunes, el reforç de l'atenció primària o la renovació del material sanitari.
Quan i com arribaran aquests fons?
Aquesta injecció de diners, equivalent a l'11 % del Producte Interior Brut (PIB) espanyol, s'anirà lliurant entre 2021 i 2023. Durant els dos pròxims anys arribarà el 70 % del total, mentre que el 30 % restant es distribuirà a partir de 2023. No serà fins a mitjans de 2021 quan es preveu que els fons comencin a arribar. "Hem de preparar-nos per al canvi i posar-nos ara mateix en marxa", afirma Cristóbal Álvarez, professor de postgrau d'ESIC Business & Marketing School.
En primera instància, aquests fons europeus els rebran el Govern central i els ministeris. Després, la seva execució i la seva distribució s'estendran a través de les comunitats autònomes i, possiblement, de les entitats locals, que tindran una participació activa en la proposta i el desenvolupament dels projectes.
Com poden accedir a aquests fons les empreses?
Encara que de moment no hi ha un protocol que concreti com les empreses poden optar a aquests fons, les companyies interessades hauran de presentar els seus projectes o plans segons les convocatòries que llancin els ministeris, com s'afirma en el Pla Nacional de Recuperació i Resiliència publicat pel Govern central el passat 7 d'octubre.
En espera d'una data concreta per a això, s'han posat en marxa iniciatives de la mà d'organismes públics i privats per assessorar les empreses. De moment, les comunitats autònomes i algunes associacions han obert finestretes d'informació. És el cas de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) que, juntament amb la consultora PwC, va inaugurar al juliol la plataforma digital CEOExEuropa per informar sobre aquests fons a qui ho desitgi de forma gratuïta. "Ara oferim assessorament i quan es publiquin les licitacions des dels ministeris o les comunitats autònomes treballarem perquè les empreses, grans o petites, puguin presentar el seu projecte i optar als ajuts", expliquen des de la CEOE.
També les cambres de comerç estan exercint una tasca informativa. "En moments de crisi, l'empresa necessita suport i acompanyament per saber quina és la millor manera d'enfocar el seu projecte de futur. Les companyies que se'n beneficiïn han d'estar preparades per després justificar aquests fons en els termes que exigeixin les institucions europees", explica Elsa Salvadores, vicepresidenta de la Cambra de Comerç de Madrid.
Banc Sabadell està desenvolupant plans d'ajuda i acompanyament especialment dissenyats perquè les empreses puguin aprofitar aquests ajuts i prenguin les decisions més encertades durant tot el procés. Com va quedar patent en el webinar organitzat per HUB Empresa i liderat per la subdirectora general Blanca Montero i l’economista en cap de Banc Sabadell, Sofia Rodríguez, les empreses estan tan necessitades d'informació sobre la matèria que les inscripcions es van esgotar en molt poc temps.
Quins sectors seran els més beneficiats?
L'objectiu dels fons europeus no és només donar suport a l'economia amb ajudes, sinó contribuir a la seva transformació. Per tant, es potenciaran les indústries que impulsin el sector digital, l'ecologia, i que fomentin la cohesió social i territorial o la igualtat de gènere.
Encara que queden molts detalls per tancar per a la posada en marxa d'aquests fons, és convenient que les empreses comencin a pensar en plans que tinguin aquests eixos com a referència, perquè les seves propostes siguin més elegibles a l'hora de captar els fons.
"Totes les empreses, però especialment les pimes, tenen ara una bona oportunitat. Sabem que és una situació delicada, però han de fer un plantejament proactiu; és a dir, veure cap a on es dirigeixen els seus competidors i anar en aquest sentit i adaptar els seus projectes a allò que prioritzen els fons", explica el professor de la UOC. Aquests plans "han d'estar enfocats cap a la creació d'ocupació, sobretot a Espanya, que compta amb una elevada taxa d'atur", puntualitza Álvarez. Per articular aquests programes no hi ha una guia específica. "Cada companyia haurà de personalitzar el seu pla de negoci, però ara les associacions sectorials han d'aprofitar el moment per assessorar el seu sector", afegeix el professor d'ESIC Business & Marketing School. Actualment, confiar i deixar-se assessorar per experts en la matèria serà fonamental perquè els ajuts es materialitzin de manera òptima.
