Fa un any, la Unió Europea (UE) va desenterrar per primera vegada la 'clàusula d'escapament' del Pacte d'Estabilitat i Creixement, el conjunt de normes fiscals que regeixen la política econòmica dels Estats membres. L'objectiu era ajudar els països europeus a fer front a la crisi de la COVID-19. D'aquesta manera, les regles fiscals comunitàries, que estableixen límits als països del 3 % del dèficit i del 60 % de deute públic, van quedar suspeses durant un any. Ara, la Comissió Europea aplana el camí perquè aquesta flexibilització fiscal estigui en vigor també durant 2022.
Encara que l'anunci formal no arribarà fins a la primera quinzena de maig, coincidint amb la publicació de les previsions econòmiques de primavera, Brussel·les ja ha facilitat el camí perquè els Estats membres puguin seguir invertint sense límit en mesures que enforteixin els sistemes sanitaris, evitin la destrucció d' ocupació o mantinguin la liquiditat de les empreses.
«Retirar el suport massa aviat seria un error. La millor manera d'assegurar la sostenibilitat del deute públic i de reduir el risc de divergència econòmica és donar suport a la recuperació», va afirmar Paolo Gentiloni, comissari d'Economia. Per l'italià, és crucial no repetir els errors de fa 10 anys, quan la Comissió va imposar fortes mesures d'austeritat als països de sud d'Europa en el marc de la crisi financera. «Per 2022, està clar que el suport pressupostari seguirà sent necessari: és millor pecar per excés que per defecte», ha resumit.
A més, segons la comunicació que va presentar recentment l'executiu comunitari, les polítiques pressupostàries del futur s'adaptaran al ritme de recuperació de cada país. «En el cas que un Estat membre no hagi recuperat el nivell d'activitat econòmica anterior a la crisi, s'utilitzaran plenament totes les flexibilitats del Pacte d'Estabilitat i Creixement», sosté el document presentat per la Comissió que lidera Ursula von der Leyen. Valdis Dombrovskis, vicepresident de la Comissió, calcula que les mesures fiscals i de liquiditat d'aquests mesos han esmorteït la contracció del producte interior brut (PIB) europeu al voltant d'un 4,5 %.
Amb tot això, Brussel·les busca no comprometre la recuperació europea, que espera ser impulsada amb l'arribada del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU. L'objectiu és trobar l'equilibri per no posar en perill la sostenibilitat pressupostària a mitjà termini.
La UE espera començar a veure la llum a la fi del túnel en els propers mesos amb l'acceleració de les campanyes de vacunació. Amb l'aterratge de les vacunes contra la COVID-19 compromeses, i l'arribada de noves, com podria ser la desenvolupada per Johnson & Johnson, el bloc comunitari preveu relaxar les mesures de confinament i començar a estimular el turisme durant els propers mesos. La reactivació dels viatges es perfila com un dels grans impulsos de la recuperació espanyola.
Pot interessar-te: Aquests són els efectes de la vacuna en l'economia espanyola
Preocupació pels elevats nivells de deute
Segons les xifres amb què compte Brussel·les, les economies europees experimentaran un rebot a la primavera i estiu. Encara que la zona euro no tornarà als nivells de PIB previs a la pandèmia fins al 2022. No obstant això, igual que l'impacte de la crisi, la recuperació s'anticipa asimètrica en els 27 Estats membres. Les previsions econòmiques que es van presentar al febrer estimen que països com Espanya i Itàlia, els més afectats de la UE per la pandèmia, no recuperaran el seu nivell econòmic durant el proper any, tot i que amb el 5,3 % de creixement durant 2022, l'espanyola serà l'economia comunitària que més creixi el proper any.
A la capital comunitària preocupen els alts nivells de deute en països com Espanya, Grècia o Itàlia, per la qual cosa demanen a aquests països «polítiques fiscals més prudents». Per això, insta els Estats membres a aprofitar l'impuls dels fons europeus, que no eleven el dèficit ni el deute. Espanya podria rebre després de l'estiu 71.964 milions d'euros en forma de transferències. La Comissió l'insta a absorbir-los amb l'objectiu d'impulsar la transició ecològica i la transformació digital, modernitzar l'administració pública i mantenir la sostenibilitat fiscal a través de reformes com la laboral o la de les pensions.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
