Si has decidit estalviar a llarg termini, amb vista a la teva jubilació, hi ha diversos productes financers que et poden ajudar. Entre aquests productes hi ha certes modalitats d’assegurances, alguns fons d’inversió i els plans de pensions, els més utilitzats pels espanyols actualment amb l’objectiu de complementar les pensions públiques. Amb aquests plans estalviaràs mentre treballes i tens ingressos per poder gaudir del capital acumulat quan et retiris del món laboral.
Els plans de pensions es poden contractar a través d’una entitat financera, d’una asseguradora o acudint directament a una gestora de plans. Com més aviat comencis, millors resultats obtindràs, ja que el temps és el gran aliat de la rendibilitat. Com més anys mantinguis els diners en un pla, més elevats en poden ser els rèdits.
El funcionament d’aquests plans és senzill: mentre estàs en actiu aportes periòdicament diners en funció de les teves possibilitats i objectius d’estalvi. Els professionals de la gestora s’encarreguen d’invertir-los buscant rendibilitat, amb la finalitat que facis créixer aquests diners, que sumaràs a la teva pensió pública quan et jubilis.
Aportar ara i cobrar en el futur
El primer que has de saber és que els plans de pensions ofereixen moltes facilitats per posar diners, és a dir, pots aportar una quantitat diferent cada mes o esporàdicament, però alhora hi ha traves perquè no els puguis treure a qualsevol moment. Hi ha una sèrie de requisits per retirar diners del pla de pensions.
Només es pot accedir al capital estalviat quan es doni algun dels quatre supòsits ordinaris: jubilació —la raó de ser del compte—, invalidesa, dependència greu o gran dependència o defunció. A més a més, hi ha altres supòsits excepcionals: atur de llarga durada, malaltia greu, que necessitis els diners per no ser desnonat del teu habitatge i, a partir del 2025, que les aportacions s’hagin fet 10 anys abans. Fora d’aquestes circumstàncies, és impossible disposar del capital acumulat.
Sense pagar impostos
Els plans de pensions tenen un tractament fiscal envejable al llarg dels anys en què estem fent guardiola. En concret, els diners que destinis a aquest estalvi serveixen per rebaixar la teva base imposable a la declaració de la renda. És a dir, si en un any guanyes 30.000 euros i n’aportes 3.000 a plans de pensions, els impostos es calculen sobre 27.000 euros. No hi ha cap altre producte financer que tingui aquest avantatge.
Això ens porta a explicar-te que, si bé no hi ha un mínim de diners per aportar, sí que hi ha un màxim anual. Per regla general, només és possible desgravar-se com a màxim 8.000 euros a l’IRPF, o bé fins al 30 % dels teus rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques. És igual si aquesta quantitat es dedica a un sol pla de pensions o a diversos, ja que en pots tenir més d’un.
Cal tenir en compte també que no és necessari que els teus diners es quedin per sempre al mateix pla de pensions. Hi ha tants plans de pensions al mercat, més de mil, que és fàcil que al llarg dels anys canviïs de vehicle d’estalvi. Si no et convencen els resultats o vols canviar d’estratègia, pots moure els teus euros d’un pla a un altre, sense importar si són d’una mateixa gestora o banc o de diferents i, molt important, sense tributar per aquests traspassos.
Només pagaràs impostos quan finalment cobris el pla. En aquell moment, el capital estalviat tributarà com a rendiment del treball, amb un tipus impositiu mínim actualment del 19 % i màxim del 45 %, en cas que les rendes superin els 60.000 euros anuals.
Com pots triar el teu pla de pensions?
Hi ha tres tipus de plans de pensions: els individuals, els d’ocupació i els associats.
- Els individuals són els que subscrius de manera particular i ets tu qui destines diners.
- En els d’ocupació és l’empresa la que els promou per als seus treballadors i fa les aportacions. L’empleat, per la seva banda, també pot afegir diners o no.
- Els associats són constituïts per una associació, col·lectiu, sindicat, etc., i els seus membres són els partícips del pla.
En funció de la seva estratègia d’inversió, els plans poden ser de renda fixa (inverteixen, per exemple, en emissions de deute públic o privat), renda variable (en borses) o mixtos, és a dir, una barreja de totes dues estratègies.
També hi ha els plans garantits, encara que actualment s’ofereixen molt poc. A diferència de la resta, en els quals la rendibilitat depèn de l’èxit o el fracàs de les estratègies d’inversió, aquests plans asseguren una rendibilitat, sempre en una data fixa.
Per triar el pla que millor s’adapti a tu cal tenir en compte sobretot la teva edat. Com més anys et quedin per jubilar-te, més risc podràs assumir, perquè si tens pèrdues disposaràs de prou temps per recuperar-te’n. En canvi, per a aquells partícips de més anys i a prop de la jubilació, són recomanables els plans més conservadors, com, per exemple, de renda fixa i garantits. En qualsevol cas, sempre és convenient acudir a un assessor perquè t’aconselli les millors opcions segons les teves circumstàncies personals.
A l’hora de prendre la decisió també has d’estudiar les comissions que s’apliquen perquè aquestes despeses no es mengin la possible rendibilitat. Actualment, la comissió de dipòsit màxima és del 0,2 % i les despeses de gestió oscil·len entre el 0,85 i l’1,50 % anual, segons les característiques del producte. Tanmateix, el més normal és que no arribin a aquest límit. Pots consultar les comissions de tots els plans a la DGSFP.
Quant es guanya o perd?
Com qualsevol inversió, l’evolució del teu pla de pensions dependrà del mercat i dels actius en els quals estiguin invertits els diners. A curt termini, si el teu pla és de borsa espanyola i l’Ibex 35 puja, guanyaràs diners. Si inverteixes molt al mercat argentí, per exemple, i va a la baixa o el deute del país ofereix molt pocs interessos, en perdràs.
Invertir en un pla de pensions és, per definició, a llarg termini i per tant no cal prestar tanta atenció als resultats mensuals o anuals, sinó als resultats amb un termini de 10 o 15 anys. Si consultem les dades d’Inverco per a aquests terminis, veurem que els plans individuals registren una rendibilitat mitjana, un cop restades les despeses i les comissions, del 3,02 % i el 2,42 % anual, respectivament. Per categories, els plans de renda variable són els que de mitjana estan donant més rendibilitat, 6,85 % anual a una dècada i 4,41 % a 15 anys, mentre que els plans de renda fixa a curt termini presenten guanys molt més moderats: 0,75 % i 0,85 % a aquests terminis.
I si el banc que m’ha venut el pla desapareix? Això no seria un problema, ja que els teus diners no estan en el balanç de l’entitat, sinó que estan dipositats en un fons de pensions, que, si el banc desapareix, passaria a dependre d’una altra entitat, amb la supervisió del Ministeri d’Economia.
Per acabar, recorda que els plans de pensions es poden cobrar en forma de renda (generalment mensual durant el temps que s’estipuli), de capital (tots els diners d’un sol cop) o mitjançant una fórmula mixta: uns diners inicials i després una renda periòdica. Depenent del capital acumulat, també es pot cobrar com a renda vitalícia.
A l’hora de prendre la decisió de rescatar els diners cal fer números, ja que les repercussions fiscals podrien ser importants. Recorda que aquest estalvi es considera rendes del treball i, en incrementar aquestes rendes, pot ser que et toqui afrontar un tipus impositiu més elevat. Assessora’t per trobar la fórmula més eficient des del punt de vista fiscal.
