movi-image-espana-mantiene-ecosistemas-europeos-startups-1
Envia'ns suggerències
Competència i Mercats
4 min del teu temps

Espanya manté el seu pes entre els ecosistemes europeus de start-ups

Tue Aug 10 13:45:04 CEST 2021

Barcelona continua liderant el sector tecnològic gràcies al desenvolupament d'un ecosistema que afavoreix la innovació i a una decidida aposta de l'Administració per la col·laboració publicoprivada que propicia la gestió del talent

Espanya compta amb algunes de les bases europees predilectes per les start-ups per iniciar i desenvolupar la seva activitat. Així ho corrobora l'enquesta The power of the ecosystem, elaborada des de fa un lustre per Startup Heatmap Europe d’acord amb les respostes de més de 1.300 professionals. Només Berlín i Londres han aconseguit superar Barcelona entre les preferències dels participants, que han destacat, de nou, l'important pol d'atracció que suposa l’urbs espanyola dins del sector tecnològic. «Espanya destaca per ser l'únic país a Europa que té dos hubs [Barcelona i Madrid] molt ben posicionats en els rankings mundials d'ecosistemes start-ups», assenyala Yolanda Pérez, directora de BStartup de Banc Sabadell.

Barcelona i Madrid representen dos hubs molt diferents que responen, en part, a la idiosincràsia de cada ciutat. «Sembla que Madrid destaca més en activitats fintech, insurtech, etc., mentre que Barcelona té el focus posat en el sector de l’e-commerce, el del biotech...», explica Pérez. Però, a més, destaquen altres localitzacions, encara que més petites, com ara València o Bilbao. En el cas de València, per exemple, «la ciutat ha fet una tasca importantíssima en els últims anys per atreure start-ups i inversió», destaca la directora de BStartup de Banc Sabadell, la seu de la qual es troba a la capital llevantina.

«Madrid destaca en activitats fintech, mentre que Barcelona, al sector de l'e-commerce i el del biotech», Pérez, de BStartup de Banc Sabadell.

Tot i això, «aquestes ciutats més petites s'enfronten al repte de crear un ecosistema tecnològic i emprenedor en llocs de menys pes específic que els grans hubs europeus», assenyala Hugo Fernández-Mardomingo, soci i codirector general d'All Iron Ventures, que té la seu precisament a Bilbao. En aquestes localitzacions s'han de dur a terme processos en què conflueixin diversos factors: «Una o diverses històries d'èxit que exerceixin d'exemple i 'tractor' per al llançament de nous projectes, l'aposta dels inversors per la tecnologia, el suport institucional (a través d'incentius fiscals a la inversió, el suport i el finançament a emprenedors i un entorn regulador favorable) o l'aposta pel desenvolupament de talent (en el qual juguen un paper molt important les universitats) i el suport del teixit industrial», explica Fernández-Mardomingo.

Pot interessar-te: Com trobar inversors per a una start-up

 

Ecosistema innovador

En els últims anys, Barcelona ha impulsat alguns dels principals esdeveniments tecnològics internacionals, com ara el Mobile World Congress, el 4YFN o l’Smart City Expo World Congress. A més, ha jugat un paper fonamental el creixement del districte 22@ que, en tot just dues dècades, ha permès transformar 200 hectàrees de sòl industrial en un dels entorns més moderns i dinàmics del món per a la innovació, en el qual operen més de 1.500 empreses de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), entre elles algunes multinacionals com ara Amazon, Cisco Systems, T-Systems o Aenor.

Des de l'àmbit públic, cal destacar iniciatives recents com ara la IT Academy de Barcelona Activa, que va formar 3.000 programadors, o l'aliança publicoprivada Barcelona Digital Talent amb la Fundació Barcelona Mobile World Capital per impulsar el talent tecnològic.

També ha estat molt destacable el paper que està exercint Barcelona Tech City, l'associació que aglutina l'emprenedoria de la capital catalana. Impulsada principalment pel seu president, Miguel Vicente (que també és president del fons Antai Venture Builder i cofundador de Wallapop), l'entitat porta des de 2013 apostant per l'ecosistema digital i tecnològic de la ciutat comtal, posicionant-la com a un dels principals hubs a escala mundial. Entre els reptes clau que s'han fixat els emprenedors que conformen l'associació destaquen els de l'atracció d'inversió estrangera a les start-ups locals, la millora de la competitivitat de les empreses o la potenciació del talent a través d'ecosistemes col·laboratius.

Els resultats de tota aquesta aposta per la innovació s'han traduït en un creixement molt rellevant del finançament als projectes tecnològics. Tant que, fins i tot, fa uns anys la ciutat comtal va aconseguir el seu primer unicorn, és a dir, la primera empresa amb un valor superior als 1.000 milions d'euros, que no va ser altra que la firma especialitzada en repartiment a domicili Glovo. Segons Dealroom, entre 2015 i 2019, les start-ups amb base a Barcelona van aconseguir aixecar més de 2.700 milions d'euros en inversions. Una xifra que, tot i que no té parangó a Espanya (la segona, Madrid, es manté al voltant dels 1.500 milions), està a anys llum del que passa a altres grans urbs europees. Sense anar més lluny, en aquest mateix període, les empreses tecnològiques de Londres van aconseguir captar gairebé 50.000 milions d'euros, mentre que Berlín va superar la barrera dels 11.000 milions.

Pot interessar-te: És un bon moment per invertir en noves tecnologies?

 

Reptes de l'ecosistema emprenedor europeu

«El desenvolupament de l'ecosistema de les start-ups a nivell espanyol i europeu en els últims anys ha estat enorme i aquest és un procés que no té intenció d'aturar-se», destaca Fernández-Mardomingo.

Segons el citat informe, Berlín segueix sent la ciutat europea preferida per posar en marxa una start-up, rebent vots d'emprenedors de 29 països. En segona posició està Londres, que comença a sentir negativament les conseqüències de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Amsterdam, empatant amb Barcelona, i Munic completen el quintet líder, desplaçant a París, una de les urbs que sempre havien ocupat posicions de privilegi, fins a la setena plaça, just per darrere de Lisboa.

Avui destaquen alguns sectors com ara el foodtech, el de la salut, el de l'edtech o el del software B2B», Fernández-Mardomingo, d'All Iron Ventures

En aquest context, hi ha alguns sectors que han desenvolupat importants innovacions en els últims anys, «com, per exemple, el de l'alimentació (foodtech), el de la salut, el de l'educació (edtech) o el del software B2B, entre d'altres», afirma el codirector general d'All Iron Ventures. A més, destaca que «la pandèmia ha suposat que en un any s'hagi avançat en l'adopció d'una sèrie d'hàbits pel que fa a l'ús de la tecnologia, que en altres circumstàncies hauria portat anys aconseguir, com, per exemple, en l'àmbit del comerç online. Aquests avenços són imparables i són aquí per quedar-s’hi».

En aquest mateix sentit es pronuncia la directora de BStartup de Banc Sabadell, que destaca que «en l'últim any, hem pogut comprovar que el sector tecnològic, a més de cobrar gran rellevància, és l'únic sector que ha creat ocupació».

Dins de l'informe s'assenyalen, però, alguns reptes que ha d'afrontar l'ecosistema innovador europeu per ser més competitiu i eficient a escala internacional en els anys vinents. Entre ells, destaquen l'accés al finançament (que, sense ser complicat, sí que és més àgil en altres regions del planeta) i una major col·laboració entre l'àmbit públic i el teixit productiu per afavorir el desenvolupament i el creixement de les noves empreses. A més, se subratlla que hi ha una elevada incertesa amb relació a com evolucionarà Londres, el gran pol de finançament de start-ups en els últims anys, després de la materialització del Brexit.

Al costat d'aquests desafiaments, se n'indiquen altres, com ara l'increment en la discriminació cap a les dones (que va suposar gairebé 3.000 milions d'euros el 2020), la pèrdua d’internacionalització de les start-ups europees o que molts països emergents estan sent capaços d'atreure emprenedors en detriment del Vell Continent, el que subratlla la necessitat d'Europa de fer-se més atractiva a ulls de les futures noves start-ups.

La recuperació de la crisi econòmica i social derivada de la COVID-19 comportarà un conjunt d'iniciatives que estan cridades a transformar el panorama empresarial d'Europa, com ara el Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU. «En l'ecosistema start-up tenim la gran oportunitat de transformar el teixit productiu en nom de la digitalització i la transició ecològica», subratlla Pérez, que afegeix que «cal posar el focus en aprofitar l'oportunitat enorme que se'ns presenta».

Fotografía de Biel Morro en Unsplash
-Temes relacionats-
up